“La música, per mi, és el detonant de la creació. Em poso música i començo a crear”, afirma l’Anna Saumell amb un somriure. Transmet energia i molta vitalitat. Les bandes sonores de reconeguts compositors com l’alemany Hans Zimmer, l’americà Jerry Goldsmith o el japonès Joe Hisaishi l’han acompanyat mentre deixava volar la seva imaginació i ideava cadascun dels seus projectes. Si hi ha una paraula que la defineixi perfectament és creativitat.

Fa dos anys, l’estiu després de graduar-se, entrar al món laboral començava a perfilar-se com el seu proper objectiu i l’Anna tenia clar quina era la seva feina somiada “una que pugui compaginar amb els meus projectes personals”. Després de passar l’estiu fent pràctiques en un hotel del Pallars Sobirà, on era community manager i s’encarregava del disseny gràfic i del material publicitari, va arribar l’hora de la veritat. “Vaig enviar molts currículums i un d’ells el vaig enviar a la UPF perquè vaig trobar una oferta de feina al Campus Treball. I va funcionar”, diu orgullosa.

D’això, ja fa un any. L’Anna va tornar a la Universitat que havia trepitjat per primer cop sis anys abans com una il·lusionada estudiant del grau en Comunicació Audiovisual. Aquest cop, però, com a treballadora a la Unitat de Serveis d’Informació. “La meva feina principal és estar al Servei d’Atenció Telefònica atenent trucades però, ocasionalment, també dono suport a les meves companyes del Punt d’Informació a l’Estudiant del campus de la Ciutadella dos o tres dies a la setmana”, explica. Aquest reforç acostuma a consistir en atendre el telèfon d’atenció al PIE i als usuaris que s’acosten al taulell i necessiten ajuda en alguna qüestió. Una estona cada dia, també s’ocupa del taulell de préstec de documents i portàtils de la Biblioteca/CRAI.

El que més li agrada, explica, és “el bon rotllo amb els companys, la diversió i ajudar la gent, que és molt gratificant”

El que més li agrada, explica, és “el bon rotllo amb els companys, la diversió i ajudar la gent, que és molt gratificant”. I un avantatge afegit: un horari que li permet tenir les tardes lliures per dedicar-se a tots els seus projectes personals. Entre ells hi ha una novel·la que algun dia espera publicar i un videojoc que actualment està desenvolupant amb la seva millor amiga, Clàudia Raventós. Juntes han creat l’estudi de videojocs Ancla Studio i allà pren forma el videojoc Black Map, que va ser el seu Treball de Fi de Grau. Tot i que aleshores només van fer-ne la demo, actualment el projecte està en una fase molt interessant. “El guió ja està fet i ara estem treballant en el capítol dos i en algunes reconfiguracions de programació que ens permetran avançar més ràpid que fins ara”, explica.

L’aventura d’explicar històries

“A mi el que més m’agrada dels videojocs és la narrativa, les històries. Black Map és una aventura gràfica, és a dir, no és el típic videojoc de córrer i saltar”, afirma l’Anna convençuda que estic entenent perfectament el que m’està dient. Quan s’adona que potser no, m’explica que Black Map és un joc narratiu, una història en la qual et vas trobant diferents personatges i parles amb ells a partir d’una barra de diàleg des d’on pots escollir què els dius entre diverses opcions. Depenent de la teva decisió, la història avança per una banda o per l’altra. Al final, has d’aconseguir recopil·lar set peces perdudes per poder completar un mapa i arribar a una illa anomenada Illa del Gos.

Ja que es tracta d’una història, demano a l’Anna que me n’expliqui l’argument. Ella riu i rumia, pensant la manera més fàcil de transmetre’m la seva idea, que va néixer l’any 2014 quan encara era estudiant de segon. “Black Map és una història de pirates”, comença, “passa vora l’any 1711 en una illa fictícia ambientada a les Bahames. Hi ha una llegenda que explica que existeix l’Illa del Gos, on una font màgica reviu els gossos morts. Fa molts anys, un pirata es va tornar boig i va decidir que ell i tota la seva tripulació s’amputarien parts del cos i se les tornarien a integrar com a parts de gos i anirien a banyar-se periòdicament a aquesta font per ser immortals”, acaba i em mira per saber si l’estic seguint.

“Black Map és una història de pirates”, comença, “passa vora l’any 1711 en una illa fictícia ambientada a les Bahames

“La història comença anys després”, continua, “i tu ets un personatge que té un gos i arriba a l’illa on, durant molts anys, la gent tenia por de tenir-ne per si els pirates els el prenien i els mataven. Per accident, dos personatges cauen sobre el teu gos i el maten. Aleshores, el protagonista els demana que l’acompanyin a l’Illa del Gos a ressuscitar-lo però, per arribar-hi, abans han de trobar les peces del mapa que condueix a l’illa i que es van amagar perquè la gent no la trobés mai”, explica. 

El desenvolupament del videojoc avança lentament i admet que és difícil compaginar-ho amb la feina i amb el màster en Recerca en Comunicació Social que actualment també està cursant a la UPF.

El desenvolupament del videojoc avança lentament i admet que és difícil compaginar-ho amb la feina i amb el màster en Recerca en Comunicació Social que actualment també està cursant a la UPF. Tot i això, no tenen pressa. “No ens posem timings perquè l’objectiu no és acabar-lo ràpid, que tingui èxit i guanyar diners, sinó el procés creatiu”, reflexiona. Són un equip petit però molt ben compaginat: mentre la Clàudia s’encarrega de dibuixar els personatges, ella construeix els escenaris i programa. Actualment hi dediquen entre deu i quinze hores a la setmana.Treballen pel que les mou: les narratives interactives, en un estudi que uns dies és casa de l’Anna i, uns altres, casa de la Clàudia. 

Una oportunitat de viure grans experiències

Pregunto a l’Anna si alguna vegada s’ha plantejat fer d’aquest hobbie una feina de futur. “Si el videojoc té èxit, així posant-nos una mica fent la carta als reis, per què no?, contesta rient. Tot i això, aquest projecte personal ja li ha regalat experiències inoblidables, com l’oportunitat de participar l’any 2018 a NiceOne Barcelona (abans Barcelona Games World), la fira de videojocs més gran de la ciutat, gràcies a un conveni de la Generalitat. “Va ser increíble. A més, ens va tocar un estand just davant del famós videojoc Kingdom Hearts, i tothom qui feia cua allà ens veia. Ens van concedir moltes entrevistes”, explica recordant aquella fita, que els va donar l’oportunitat d’impartir una masterclass a alumnes de cicle formatiu de l’Institut Tecnològic de Barcelona.

L’any 2018 a la NiceOne Barcelona (...) ens van concedir moltes entrevistes (...) i ens va donar l’oportunitat d’impartir una masterclass a alumnes de cicle formatiu de l’Institut Tecnològic de Barcelona.

A banda d’aquest esdeveniment, també les van convidar a Retromaniacs, una fira de videojocs d’estètica retro i consoles clàssiques. Allà van estrenar el seu minijoc que consisteix en un vaixell que va saltant i esquivant, però amb una gran peculiaritat: el botó que el fa saltar és un plàtan real. L’Anna percep la meva expressió quan m’ho explica i riu, però sembla que no la sorprèn que m'estranyi. “Té un emulador que converteix qualsevol cosa que sigui transmissora de l’electricitat en tecles de l’ordinador. Quan piques el plàtan, el vaixell salta. Per disparar bombes teníem un fregall i un pollastre de goma. Eren els botons reals”, explica.

A la seva prestatgeria, l’Anna guarda un dels premis que han guanyat. “L’altre el té la Clàudia”, diu, “ens els hem repartit”. El setembre del 2019 van obtenir el premi al Millor Joc Insert Coin amb el seu minijoc, i el premi al Millor Joc Narratiu per Black Map a l’Indie Dev Day, una fira que reuneix desenvolupadors de videojocs independents de Catalunya. Tot i això, per l’Anna el gran premi és poder continuar creant amb la seva millor amiga. “Si no és una feina de futur, continuaria com a hobbie. És una cosa que gaudeixo fent perquè a mi el que m’agrada és el procés creatiu. M’apassiona el guionatge.”, asegura.