Agustí Argimon és auxiliar de serveis des del primer any de la Universitat. Si vau ser a l’antic edifici de la Rambla o heu passejat pel campus de la Ciutadella, probablement l’haureu vist a recepció o a molts altres llocs. L’Agustí va entrar a la UPF ara farà 31 anys, quan es va inaugurar l’edifici de la Rambla. “Es podria dir que vaig fundar l’edifici, perquè vaig ser el primer a entrar-hi”, explica rient. Tot un veterà de la nostra Universitat. 

Durant aquests 31 anys, l’Agustí ha vist moltes coses. “La meva feina ha evolucionat una mica, però mai ha deixat de ser la mateixa”, afirma. “Però sí que he vist molts canvis: abans érem 1.000 estudiants i un centenar de treballadors, ara a Ciutadella som 300 treballadors i 7.000 estudiants”. “He vist passar molta gent que ja no hi és, gent que s’ha jubilat, que malauradament ha mort, gent que ha marxat i no ha tornat, gent que ha tornat…”, explica amb els ulls brillants. “El tema audiovisual també ha anat evolucionant. Abans no existien els projectors, i hi havia uns carros que pesaven molt”, diu rient. 

“La meva feina ha evolucionat una mica, però mai ha deixat de ser la mateixa”, afirma l’Agustí. “Però sí que he vist molts canvis: abans érem 1.000 estudiants i un centenar de treballadors, ara a Ciutadella som 300 treballadors i 7.000 estudiants”

“És molt enriquidor, atenc estudiants, gent que ve de fora, missatgers, professorat... Tothom que entra a la Universitat, ets el primer que veuen, la cara visible”, sosté. “I això m’encanta. Vinc a gust a treballar, que no és una cosa que pugui dir gaire gent”, afirma orgullós.

Però fora de la Universitat, l’Agustí té una passió encara més antiga que la UPF: la novel·la negra. A la pregunta “què és la novel·la negra?”, respon: “Quan et fan aquesta pregunta ja tremoles. Hi ha deu mil tipus de novel·la negra”. Destaca, tanmateix, que per ell “és molt important la denúncia social”. De fet, el sorgiment d’aquest gènere literari, als Estats Units amb Raymond Chandler, estava molt lligat a la denúncia social “contra l’establishment, els ambients sòrdids amb droga, la llei seca…”.

Tot en la vida de l’Agustí va canviar amb una publicació de Facebook. Poc després que l’Agustí es mudés a Cubelles amb la seva parella, ella va veure un noi a Facebook que deia que tenia ganes de muntar un festival de novel·la negra. Aquest noi s’anomena Xavi Borrell i és el comissari del que ara és el Cubelles Noir

Fa un temps va conèixer el que ell defineix com “un dels mestres mundials” de la novel·la negra, Sebastià Bennasar, que havia estudiat Humanitats i cursat un màster a la UPF. Bennasar és un periodista, escriptor i crític literari mallorquí. “Conèixer-lo em va obrir un món”, diu. Tot en la vida de l’Agustí va canviar, però, amb una publicació de Facebook. Poc després que l’Agustí es mudés a Cubelles amb la seva parella, ella va veure un noi a Facebook que deia que tenia ganes de muntar un festival de novel·la negra. Li ho va ensenyar i se’n va anar a comprar. Quan va tornar, l’Agustí ja havia entrat en contacte amb aquell noi i havien quedat per parlar-ne. L’altre noi s’anomena Xavi Borrell, i és el comissari del què ara és el festival de novel·la negra del Garraf, el Cubelles Noir. L’Agustí n’és el sotscomissari i presideix el premi de millor novel·la editada l’any anterior per una dona en català. 

El festival Cubelles Noir i el llibre Terra Nostra

Cubelles Noir és el festival de novel·la negra del Garraf que, com expliquen, “serveix de plataforma per apropar escriptors de proximitat i aficionats al gènere”. Aquest any, se celebrarà els dies 18, 19, 20 i 21 d’agost a Cubelles. Durant aquests dies, es faran xerrades, conferències, signatures de llibres o una gimcana, entre d’altres. 

Després de l’anunci, van muntar un pre-festival que va ser “un exitàs”, segons l’Agustí. “Van venir molts escriptors i personatges reconeguts quan només era la presentació del futur festival”, diu orgullós. “El festival sempre ha sigut un èxit, ve gent de tot l’Estat: escriptors catalans, espanyols, bascos, gallecs… i cada any va pujant més, amb molta qualitat”, afirma. “Nosaltres tenim la sort -alguns diuen que la desgràcia- que fem el festival la tercera setmana d’agost, perquè molta gent aprofita per venir a fer vacances a la platja o a Barcelona, i venen al festival”, explica. “D’altra banda, és clar, ens va pitjor per la gent d’aquí, que agafen vacances i volen marxar”. “Però mai ens falta gent”, assegura. 

“El festival sempre ha sigut un èxit, ve gent de tot l’Estat: escriptors catalans, espanyols, bascos, gallecs… i cada any va pujant més, amb molta qualitat”, afirma l’Agustí.

El festival i l’intercanvi amb altres festivals del territori -que afirma, “tenen molt èxit i continuen creixent”- li ha permès conèixer molta altra gent aficionada del gènere i amb qui ara s’ha fet amic. Ha pogut conèixer Paco Gómez Escribano, un altre “mestre” de la novel·la negra, professor i escriptor de novel·la negra quinqui, que li encanta, com diu. També ha pogut conèixer policies en actiu, que per ell sempre té “un morbo afegit”. De fet, una de les aficions que ha tingut tota la vida, i que l’ha apropat al gènere, han sigut els serveis d’emergències: la policia, els bombers, el SEM… “Això pot semblar una mica friqui”, adverteix, “però quan viatjo m’encanta visitar els diferents parcs de bombers del món, que sempre et reben meravellosament”, riu. 

Al festival reparteixen el premi a la millor novel·la editada per una dona l’any anterior, tant en català com en castellà, i el personatge de l’any, que enguany serà Alicia Gimenez Bartlett, filòloga i escriptora “amb molta trajectòria”. “Conèixer tots aquests personatges i escriptors, i poder comentar les novel·les amb ells és meravellós”, afirma amb un somriure d’orella a orella.

Amb Xavi Borrell, no sols han muntat tot això, sinó que ara han escrit un llibre: Terra Nostra, publicat poc abans de Sant Jordi. “Tot i la pluja, va ser un èxit”, afirma. El fet d’escriure a quatre mans, diu, “és molt xulo, perquè el que et pot faltar a tu t’ho aporta l’altre company, i a la inversa”. “Per ell és el sisè o setè llibre, però per mi va ser el primer, i va ser tot nou”. “Si tot va bé, de fet, hi haurà segona part”, riu. La història va néixer entre els dos, i llavors Borrell redactava i l’Agustí en feia revisions i aportava matisos perquè quadrés la història amb el que tenia al cap. “Ell sempre diu que sense mi no l’hagués pogut fer, així que ens hem complementat molt bé”, assegura. 

El fet d’escriure a quatre mans, diu l’Agustí, “és molt xulo, perquè el que et pot faltar a tu t’ho aporta l’altre company, i a la inversa”. “Per ell és el sisè o setè llibre, però per mi va ser el primer, i va ser tot nou”.

L’Agustí defineix Terra Nostra com un llibre “políticopolicial”. El protagonista és un bomber, ex militant de l’antiga organització armada Terra Lliure, que ajuda en la investigació a un amic seu, cap de la Policia Local, en unes estranyes desaparicions i misterioses morts. “Està basat en un amic meu, que va estar a la presó”, diu. “De fet, tots els personatges estan basats en gent real”. “A tots se’ls hi va dir i estaven encantats, de fet, un va dir que com més dolent fos, millor”, riu.

Però no tot -o quasi tot- és novel·la negra. Una de les altres aficions de l’Agustí, que es vincula clarament amb la novel·la negra, és la política. El que més li agrada llegir, després de novel·la negra, és no-ficció i assaig polític, i sempre ha estat vinculat a moviments socials i “en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes”. A més, també té una col·laboració setmanal a Ràdio Cubelles, on comenta notícies i esdeveniments polítics.