Vés enrere L’aprenentatge de l’ús social del llenguatge a l’educació infantil podria avançar amb un nou model d’intervenció a l’aula plantejat per la UPF

L’aprenentatge de l’ús social del llenguatge a l’educació infantil podria avançar amb un nou model d’intervenció a l’aula plantejat per la UPF

La investigació, iniciada arran de la tesi doctoral de la investigadora del Grup d’Estudis de Prosòdia (GrEP) Mariia Pronina, també podria tenir aplicacions clíniques per millorar les habilitats narratives i d’expressió d’infants amb trastorns del desenvolupament o autisme. L’eficàcia del model d’intervenció a l’aula ja s’ha demostrat entre el centenar d’infants de 3 i 4 anys catalanoparlants que conformen la mostra de la recerca.

12.01.2023

Imatge inicial

L’aprenentatge de l’ús social del llenguatge, el que es coneix tècnicament com a pragmàtica, és fonamental en el procés de desenvolupament dels infants, perquè adquireixin les habilitats necessàries per afrontar situacions de la vida quotidiana. En aquest sentit, una investigació desenvolupada a la UPF, a partir d’una mostra d’un centenar de nens i nenes catalanoparlants d’entre 3 i 4 anys, aporta un nou model d’intervenció a l’aula per millorar les seves capacitats pragmàtiques a l’hora d’expressar missatges.

Aquesta línia de recerca s’ha iniciat a partir de la tesi doctoral “The developing architecture of expressive pragmatics in preschoolers: Multimodal and structural language trumps social cognition”, elaborada per la Mariia Pronina, investigadora del Grup d’Estudis de Prosòdia (GrEP) de la Unitat de Recerca en Lingüística (UR-Ling) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, i dirigida per Pilar Prieto, coordinadora del GrEP. Actualment, la mateixa línia de recerca té continuïtat amb d’altres investigacions del mateix grup.

Mariia Pronina, investigadora del Grup d’Estudis de Prosòdia (GrEP): “la recerca parteix d’una perspectiva multimodal, que analitza quina relació tenen amb les habilitats pragmàtiques expressives dels infants diferents factors com els elements estructurals del llenguatge, com el lèxic i la sintaxi; els elements multimodals del llenguatge, com els gestos o la prosòdia; i les capacitats de cognició social”.

La tesi posa el focus en la pragmàtica expressiva, relacionada amb la producció dels missatges, que s’havia investigat molt menys fins ara entre els infants que la receptiva (vinculada a la seva recepció). Per analitzar aquest tema, la investigadora Mariia Pronina descriu així l’enfocament de la tesi: “la recerca parteix d’una perspectiva multimodal, que analitza quina relació tenen amb les habilitats pragmàtiques expressives dels infants diferents factors com els elements estructurals del llenguatge, com el lèxic i la sintaxi; els elements multimodals del llenguatge, com els gestos o la prosòdia; i les capacitats de cognició social dels infants”. La cognició social està vinculada a les capacitats d’empatia i de comprensió de les emocions i dels estats mentals dels altres interlocutors.  Pronina afegeix que aquest enfocament holístic i interdisciplinari és innovador, perquè fins ara aquestes disciplines s’havien estudiat majoritàriament per separat.

Els resultats de la recerca mostren que la pragmàtica expressiva dels infants de 3 i 4 anys està més relacionada amb la seva capacitat d’utilitzar el llenguatge estructural (el lèxic i, especialment, la sintaxi) i els elements no verbals (gestos, prosòdia...) que amb les habilitats de cognició social. Pronina explica un dels possibles factors pels quals la cognició social té escassa relació amb la pragmàtica expressiva d’aquest grup d’infants:  “Quan els nens comencen a anar a l’escola, tot just comencen a socialitzar-se i a relacionar-se amb nens de la seva edat... és una etapa en què la part de cognició social tot just comença a desenvolupar-se. Però aquesta relació pot canviar amb el temps i es pot manifestar de forma diferent amb nens de diferents edats”. Els resultats de la tesi també apunten d’altres explicacions possibles, com ara que la investigació se centri en la pragmàtica expressiva dels infants, ja que en la receptiva, la cognició social podria tenir un pes més rellevant inclús en l’etapa d’educació infantil.

Mariia Pronina, investigadora del Grup d’Estudis de Prosòdia (GrEP): “Que un infant faci més gestos pot voler dir que és menys capaç d'organitzar la seva parla. Els gestos són molt importants per analitzar el seu desenvolupament i per detectar els trastorns”

Específicament sobre la gestualitat, la recerca també arriba a conclusions rellevants. La precisió dels gestos té una relació positiva amb les habilitats pragmàtiques expressives, mentre que la seva freqüència hi té una relació negativa. “Que un infant faci més gestos del normal pot voler dir que és menys capaç d'organitzar la seva parla. Els gestos són molt importants per analitzar el seu desenvolupament i per detectar els trastorns” – aclareix Pronina.

La tesi està subdividida en quatre estudis diferents (els tres primers analitzen la relació de la pragmàtica expressiva amb els elements estructurals del llenguatge, la prosòdia i la gestualitat, respectivament, i el quart plateja els nous mètodes d’intervenció a l’aula) i els seus resultats globals són rellevants per a la millora de les pràctiques educatives i clíniques amb infants.

Concretament, la recerca planteja un model d’intervenció a l’aula, dinamitzat per professionals de l’educació, que consisteix en presentar als infants històries amb personatges que passen per diferents situacions, davant de les quals els nens i nenes han d’expressar com se sentirien si fossin el protagonista. Les sessions poden ser de dos tipus: en una d’elles, els termes centrals (emocionals i cognitius) de les històries s’entrenen únicament a través de les habilitats estructurals del llenguatge (lèxic i sintaxi), mentre que en l’altra s’exerciten a través de les capacitats multimodals en el seu conjunt (també els gestos, la prosòdia…). L’eficàcia dels dos tipus d’entrenament ja s’ha demostrat en els grups d’infants dels dos centres educatius de Barcelona als quals correspon la mostra d’anàlisi. Tot i això, tant Pronina com la directora de la tesi i coordinadora del GrEP, Pilar Prieto, es mostren més partidàries de la intervenció multimodal, que consideren més apropiada i amena per als infants de 3 i 4 anys.

Pilar Prieto, coordinadora del GrEP: “des de l’educació infantil es pot treballar de forma molt efectiva la narració  i l’oralitat i fer-ho de forma multimodal, és a dir, a partir del cos o la veu, a més del llenguatge, i la recerca explica com fer-ho a partir d’una proposta en què els nens parlen de les seves emocions. Tot això té un efecte molt positiu en els infants”

Prieto destaca les aportacions que fa la investigació en el camp de l’educació infantil: “mostra com des de l’educació infantil es pot treballar de forma molt efectiva la narració  i la oralitat i fer-ho de forma multimodal, és a dir, a partir del cos o la veu, a més del llenguatge, i la recerca explica com fer-ho a partir d’una proposta en què els nens parlen de les seves emocions. Tot això té un efecte molt positiu en els infants”. De fet, per donar suport als mestres de cara a treballar, no només la pragmàtica expressiva, sinó en general les habilitats emocionals i sociopragmàtiques a l’aula, el GreP comparteix materials educatius en obert al web “Entrenem les emocions”.

En l’àmbit clínic, Prieto explica que els resultats d’aquesta investigació poden contribuir a millorar les habilitats pragmàtiques expressives dels infants amb trastorns de l’espectre autista (TEA) o  del  desenvolupament del llenguatge  (TDL).

Un nou test per mesurar les habilitats pragmàtiques expressives dels infants a disposició de futures recerques i dels professionals de l’àmbit educatiu i clínic

La recerca també fa aportacions metodològiques rellevants. Davant de la manca d’eines metodològiques prèvies per investigar la pragmàtica expressiva dels infants, l’autora de la tesi ha creat un nou sistema: el Test Pragmàtic Audiovisual (APT en les seves sigles en anglès), amb què s’avalua la capacitat dels infants d’emprar el llenguatge socialment davant d’una sèrie de contextos quotidians. A partir d’ara, l’APT estarà a lliure disposició dels investigadors o professionals de l’àmbit educatiu o clínic que el puguin necessitar i té potencial per aplicar-se a d’altres llengües o amb infants d’altres franges d’edat. 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

03. Salut i benestar
04. Educació de qualitat
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals