Vés enrere

Un estudi dirigit per la UPF mostra com les variacions prosòdiques dels cuidadors poden millorar la comunicació amb els pacients d'Alzheimer

Un estudi dirigit per la UPF mostra com les variacions prosòdiques dels cuidadors poden millorar la comunicació amb els pacients d'Alzheimer

Emma Rodero, catedràtica de Psicologia dels Mitjans i Neurocomunicació de la UPF i responsable del Media Psychology Lab-UPF, és la directora d'un estudi centrat en analitzar si els pacients d'Alzheimer són sensibles a les variacions prosòdiques dels missatges que reben i en conèixer la importància que els cuidadors concedeixen a la comunicació amb els pacients.

21.09.2022

Imatge inicial

Coincidint amb el Dia Mundial de l'Alzheimer, que se celebra cada 21 de setembre, s'han fet públics els resultats d'un estudi dirigit per Emma Rodero, catedràtica de Psicologia dels Mitjans i Neurocomunicació del Departament de Comunicació de la UPF i directora del Media Psychology Lab-UPF, centrat a analitzar si els pacients dAlzheimer són sensibles a les variacions prosòdiques dels missatges que reben.

L'estudi, sota el títol “Variacions prosòdiques per millorar la resposta cognitiva i la interacció comunicativa dels malalts d'Alzheimer amb els cuidadors”, he estat realitzat per la UPF (entitat responsable), juntament amb la Universitat de Salamanca (USAL) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha comptat amb el finançament del Ministeri de Ciència en Innovació i la col·laboració del Centre de Referència Estatal d'Atenció a Persones amb Malaltia d'Alzheimer i Altres Demències (CRE Alzheimer) de Salamanca, l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Salamanca (AFA Salamanca ) i la Fundació Pasqual Maragall.

Emma Rodero: “L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat, per una banda, conèixer la importància que els cuidadors concedeixen a la comunicació amb els pacients i quina és la manera que consideren més efectiva per comunicar-s'hi i, de l'altra, estudiar quines són les variacions prosòdiques que milloren l'atenció i la comprensió dels missatges de les persones amb Alzheimer.”

Emma Rodero assenyala que “L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat, per una banda, conèixer la importància que els cuidadors concedeixen a la comunicació amb els pacients i quina és la manera que consideren més efectiva per comunicar-s'hi i, de l'altra, estudiar quines són les variacions prosòdiques que milloren l'atenció i la comprensió dels missatges de les persones amb Alzheimer.”

Per a aquest segon objectiu, l'estudi ha volgut determinar diferents aspectes sobre com els pacients d'Alzheimer es poden veure afectats per les variacions prosòdiques dels missatges que reben: si poden millorar la seva atenció quan escolten informacions importants del dia a dia; si poden incrementar la motivació per executar certes accions; si en poden incrementar la comprensió quan estan escoltant determinats missatges; i finalment, si poden influir en el seu estat emocional, evitant reaccions negatives.

"La nostra investigació analitza la millor manera de parlar als pacients d'Alzheimer, perquè parin atenció i entenguin el missatge", assenyala Emma Rodero. Per això, l'estudi ha realitzat una enquesta en què han participat 252 cuidadors de pacients d'Alzheimer (professionals i familiars) i un experiment en què han participat 60 persones (30 amb Alzheimer -grup experimental- i 30 sense aquesta demència -grup de control-). Aquesta segona part, més experimental, realitzada principalment a Media Psychology Lab-UPF, al CREA i a l'AFA Salamanca, ha permès captar la resposta fisiològica davant diferents missatges, mitjançant uns elèctrodes, que han mesurat el ritme cardíac i el sistema nerviós, per controlar la resposta emocional i l’atenció als missatges que els arriben als participants.

Com s'ha de parlar al pacient i què s'ha d'evitar?

A la primera part de l'estudi, els resultats van indicar que els cuidadors creuen que la comunicació és un factor essencial en el tractament del pacient i que la seva manera de parlar condiciona en gran mesura el comportament.

La majoria afirmen que se'ls ha de parlar amb autoritat, però afectuosament i positivament. Les estratègies prosòdiques valorades com a més efectives van ser la velocitat de parla lenta, emfatitzar paraules importants, una entonació marcada i un to greu.

A la segona part de l'estudi, els resultats van indicar que les persones amb Alzheimer van considerar més agradable, van prestar més atenció i van comprendre millor les estratègies prosòdiques marcades, bé sigui una entonació dinàmica i variada, una accentuació forta de les paraules, la hiperarticulació de les paraules importants, parlar de manera afectuosa, amb una velocitat i intensitat mitjanes i amb un to mitjà-greu. "L´entonació, l´accentuació i l´emoció que es transmet van ser les estratègies més efectives", assegura Emma Rodero.

Emma Rodero: "L´entonació, l´accentuació i l´emoció que es transmet van ser les estratègies més efectives"

Una dona participant en l'experiment

A l'extrem contrari, les estratègies menys efectives van ser una parla paternalista, l'entonació monòtona, no marcar les paraules, no articular correctament, la veu tensa, la intensitat alta, la velocitat ràpida i el to agut.

Hi va haver diferències significatives entre el grup de control i l’experimental. “Com és lògic, les persones amb Alzheimer van comprendre pitjor els missatges i el seu temps de reacció va ser més gran que els participants sense aquesta demència. Tot i això, els resultats van ser similars quant a l'efectivitat de les estratègies, encara que amb tendència més marcada en el cas de les persones amb Alzheimer”, assenyala Emma Rodero.

En definitiva, segons la directora del Media Psychology Lab-UPF, “Aquest estudi destaca el valor de la comunicació en la interacció amb els pacients amb Alzheimer i la necessitat de parar esment a l'eficàcia comunicativa de les estratègies prosòdiques per millorar la resposta."

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Perfils dels protagonistes:

Perfiles de los protagonistas:

Profiles of the protagonists:

Emma Rodero

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

03. Salut i benestar
Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit