Vés enrere La pandèmia amplifica les desigualtats de salut, segons el nou llibre de Joan Benach

La pandèmia amplifica les desigualtats de salut, segons el nou llibre de Joan Benach

L'obra La salud es política. Un planeta enfermo de desigualdades recopila algunes de les anàlisis, reflexions i idees que el catedràtic de la UPF i director del Grup de Recerca GREDS-EMCONET ha desenvolupat al llarg de més d’una dècada. 

04.02.2021

Imatge inicial

“El futur de la vida i de la salut està a les nostres ments i a les nostres mans. L'elecció és nostra”. Amb aquesta frase, una exhortació a actuar amb coratge, intel·ligència i persistència per avançar cap a un canvi radical de model social, Joan Benach acaba la introducció de La salud es política. Un planeta enfermo de desigualdades (Icaria Editorial, 2020). L’obra vol aportar algunes respostes mitjançant les anàlisis, reflexions i idees que l’autor ha desenvolupat al llarg de més d'una dècada de recerca.

“Una concepció ingènua del progrés humà o una visió tecnocientífica massa simple no permet valorar adequadament el conjunt de la realitat de la planeta ni de tots els éssers vius que hi habiten”.

Joan Benach, catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials (àrea de sociologia) de la UPF, director del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut, Ecologia - Employment Conditions Network (GREDS-EMCONET) i subdirector del JHU-UPF Public Policy Center, ha seleccionat diversos assajos de divulgació escrits per ell i entrevistes que poden ajudar a comprendre temes tan crucials per a la salut pública i l'equitat com són la política i la desigualtat social, el neoliberalisme i el sistema capitalista, determinants socials com l’atur, la precarització laboral i la mercantilització de la sanitat, la crisis ecològica i la recent pandèmia de la covid-19.

Alguns dels textos de l’obra han comptat amb la col·laboració de diversos experts en salut pública, companys i amics de l’autor, la majoria dels quals vinculats a GREDS-EMCONET: Clara Valverde (activista i escriptora, autora del pròleg), Juan Manuel Pericàs (autor de l’epíleg, i que ha participat en dos capítols), Carles Muntaner (catedràtic de Salut Pública de la Universitat de Toronto), Eliana Martínez-Herrera (professora de la Universitat d’Antioquia a Medellín) i Pere Jódar (professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials, àrea de sociologia).

Joan Benach afirma que no hi ha dubte que el capitalisme ha generat progressos materials enormes, però que no ha solucionat, sinó que ha agreujat, moltes de les necessitats bàsiques de tipus material, sociocultural i espiritual de gran part de la humanitat, tot i assenyalant que “una concepció ingènua del progrés humà o una visió tecnocientífica massa simple no permet valorar adequadament el conjunt de la realitat de la planeta ni de tots els éssers vius que hi habiten”.

Les decisions governamentals modelen els determinants polítics i ecosocials de la salut

El llibre inclou setze capítols (a banda del pròleg i l’epíleg), estructurats sota tres epígrafs: Capitalisme, crisi ecosocial i desigualtat; Treball i sanitat, i La pandèmia covid-19, que deixen palès que la salut està marcada per la política i, que els determinats socials, ambientals i laborals de la salut estan modelats per les decisions governamentals i per un complex entramat de forces socioeconòmiques.

Dins el primer bloc, l’autor reflexiona al voltant de la desigualtat en salut, que considera “la major epidèmia del segle XXI”, i que té l’origen en la crisi socioecològica del capitalisme, i les contradiccions sistèmiques inherents al capitalisme neoliberal, que perjudiquen la nostra salut i la nostra ment.

"L'atur, des del punt de vista de la salut pública, pot qualificar-se com a una malaltia social crònica que ha pres caràcter epidèmic”.

L’apartat dedicat al treball i la sanitat aborda temes com l’atur que, diu l’autor, “des del punt de vista de la salut pública, pot qualificar-se com a una malaltia social crònica que ha pres caràcter epidèmic”, i que “augmenta la desigualtat social, la pobresa, la inseguretat ciutadana, la xenofòbia i el racisme” Un altre determinant social que tracta és la precarització laboral “un element corrosiu dintre de les nostres biografies”, que “desestructura la vida quotidiana i impedeix planificar el futur, genera inseguretat i patiment, alineació, frustració, exili econòmic i desesperança, submissió i por”. Pel que fa a la sanitat, els textos analitzen els processos associats a la seva mercantilització i les greus conseqüències que això ha tingut per a la salut de la ciutadania i la generació de desigualtats.

En el darrer apartat, centrat en la pandèmia, Joan Benach analitza com el relat oficial del coronavirus amaga una crisi sistèmica, i assenyala que “la noció de progrés, momentàniament interrompuda per la pandèmia de la covid-19, roman pràcticament intacta en la visió hegemònica de les elits, la cultura social i en gran part de l'imaginari popular”. Així mateix, reflexiona sobre les morts en les residències i la mercantilització dels serveis socials i sanitaris, i sobre com els confinaments han deixat de banda un plegat d’accions imprescindibles que caldria fer des de la disciplina que anomenem “salut pública”, entre les quals trobem la vigilància, l’educació i l’acció comunitària. El títol del darrer capítol en forma d’entrevista resumeix bé l’aspiració de l’autor davant la covid-19: “Cal aprofitar aquesta pandèmia per fer un canvi social radical”.

Multimèdia

Perfils dels protagonistes:

Joan Benach

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació