Christiane Nüsslein-Volhard, especialista en Biologia del Desenvolupament i Premi Nobel en Fisiologia o Medicina el 1995, va ser investida honoris causa per la UPF el 12 de juliol, en en una cerimònia a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). L’acte es va poder seguir en directe a la web de la Universitat i a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #NüssleinVolhardHonorisUPF .

Va ser presidit pel rector de la Universitat, Oriol Amat, que va estar acompanyat a la taula presidencial per Montserrat Vendrell, presidenta del Consell Social, i Laia de Nadal, vicerectora de Transferència del Coneixement. 

En aquest escenari també van ser presents Cristina Pujades, catedràtica del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS-UPF) que va pronunciar l’elogi de la doctoranda, i David Comas, també catedràtic i anterior director del mateix Departament, que va ser el padrí de Christiane Nüsslein-Volhard. L’acte va incloure una actuació musical de flauta, soprano i piano.  

Es tracta de la divuitena persona que és investida honoris causa per la UPF, des del primer reconeixement a Desmond Tutu (curs 1999-2000) fins al darrer, que va rebre Angela Y. Davis al març (curs 2020-2021), i la cinquena dona.

La UPF ha reconegut la trajectòria d’una investigadora excepcional que ha contribuït al descobriment de principis generals del desenvolupament embrionari. El seu treball ha permès identificar els gens que regulen el desenvolupament dels organismes vius, il·luminant extenses àrees de la biologia i la medicina i, entre d’altres, la seva aportació al coneixement ha estat reconeguda amb el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina l’any 1995.

Es tracta de la divuitena persona que és investida honoris causa per la UPF, des del primer reconeixement a Desmond Tutu (curs 1999-2000) fins al darrer, que va rebre Angela Y. Davis al març (curs 2020-2021), i la cinquena dona.

• Benvinguda del rector i justificació de l’atorgament del títol de doctora honoris causa
• Laudatio a càrrec de Cristina Pujades
• Investidura de la doctoranda
• Interpretació de Der Hirt auf dem Felsen
• Discurs d’acceptació de Christiane Nüsslein-Volhard
• Parlament del rector, Oriol Amat
• Prestatge virtual Biblioteca
• Breu biografia de Christiane Nüsslein-Volhard

Benvinguda i justificació de l’atorgament del títol de doctora honoris causa

El rector Oriol Amat va obrir l’acte i Pere Torra, secretari general de la UPF, va llegir l’acord del consell de Govern de la UPF de concessió del títol d’honoris causa a Christiane Nüsslein-Volhard:

“El Consell de Govern, a proposta del Consell del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut i de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, acorda concedir el títol de doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra a la Dra. Christiane Nüsslein-Volhard, en reconeixement a la seva trajectòria investigadora excepcional que ha permès identificar els gens que regulen el desenvolupament dels organismes vius i descobrir principis generals del desenvolupament embrionari. La Dra. Christiane Nüsslein-Volhard és, a més, un exemple d’honestedat i compromís de la recerca científica amb la societat.”

Seguidament es va projectar un vídeo que narra breument les principals contribucions científiques de la investigadora, mentre es mostra el procés d’il·lustració d’una imatge de Nüsslein-Volhard, a càrrec de Miriam Rivera, alumni del grau en Biologia Humana de la UPF i il·lustradora científica. 

En reconeixement a la seva trajectòria investigadora excepcional que ha permès identificar els gens que regulen el desenvolupament dels organismes vius i descobrir principis generals del desenvolupament embrionari. És, a més, un exemple d’honestedat i compromís de la recerca científica amb la societat.

Laudatio de Christiane Nüsslein-Volhard com a doctora honoris causa, a càrrec de Cristina Pujades

Cristina Pujades, catedràtica del Departament de Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF, va llegir l’elogi de la doctoranda, que va repassar les importants contribucions científiques de Christiane Nüsslein-Volhard. 

Laudatio de Christiane Nüsslein-Volhard com a doctora honoris causa, per Cristina Pujades (en anglès i en format pdf.)

Extractes de la laudatio

Prof Nüsslein-Volhard has been interested for many years in how complexity arises from basic patterns, and she did not fear in undertaking immense challenges to pursue this question. 

Prof Nüsslein-Volhard predicted that developmental mechanisms were so basic that they had to be evolutionary conserved, and that genetics would lead the path to the logics of the biological systems. This is, in my opinion, one of the most revolutionary ideas in biology, and another of the scientific pillars that paved the future road to travel. Prof Nüsslein-Volhard wanted to go beyond the evident and thus investigated the logics of constructing the embryo. For this purpose, she aimed at combining genetics and developmental biology. The rationale was that the function of a gene can be deduced from the effects produced by its deletion, a simple but powerful concept.

Their work set up a turning point in the field, beautifully demonstrating that genes controlled the logics of embryonic development, and that there was a sequential gene hierarchy. Although the screens were initially driven entirely by curiosity, the mutants now serve as models for many human diseases, showing once more the importance of fundamental scientific research for health sciences.

One big question emerged after the fly work: were those genes and mechanisms extensive to other animal species? In particular, do vertebrates use similar strategies? Thus, in the middle of her success in the discovery of the molecular mechanisms governing Drosophila embryonic development, Prof Nüsslein-Volhard explored whether a fish, such as a zebrafish, could eventually be exploited like the fly for the genetic analysis of vertebrate developmental genes and decided to test whether it could be used for the same strategy as for Drosophila. In doing so, she anticipated zebrafish as one powerful vertebrate model organism for genetics. They demonstrated that the basic mechanisms in the construction of an organism are pretty much conserved among species.

Finally, I will not end without a brief note on the impact of Prof Nüsslein-Volhard’s commitment to closing the gender gap in science. It was witnessing and experiencing these gender inequalities that, in 2004, prompted her to initiate a foundation that gives support to talented young women scientists who have children, with the aim to increase the contribution of highly qualified women to edge science in Germany.

I would like to finish by emphasizing the importance of Prof. Nüsslein-Volhard as one of the intellectual pillars of Developmental Biology, a pioneer scientist who explored and developed new concepts and intellectual frameworks, a leader who promoted long term projects of great value and mentored top scientists. And above all, an extraordinary woman who worked for making science a space for intellectual debate where all of us may stand.

Investidura de la doctoranda

El moment més solemne de la cerimònia va ser la investidura de Christiane Nüsslein-Volhard com a doctora honoris causa. “Pel Consell del Govern de la Universitat Pompeu Fabra heu estat nomenada doctora honoris causa, en testimoniatge i reconeixença dels vostres rellevants mèrits. En virtut de l’autoritat que m’ha estat conferida, us faig lliurament d’aquesta medalla, símbol d’aquest títol, i del diploma acreditatiu”, va afirmar el rector.

Seguidament, va afegir: “perquè us heu incorporat a aquesta universitat rebeu ara, en nom del seu Claustre de doctors, l’abraçada de fraternitat dels qui s’honoren i es congratulen de ser els vostres germans i companys”, i li va fer un aplaudiment, com a mostra de reconeixement de tota la comunitat universitària.

Interpretació de Der Hirt auf dem Felsen

Un cop acabada la laudatio, va arribar una part artística, la interpretació de Der Hirt auf dem Felsen (El pastor a la roca), D.965 per a soprano, flauta i piano, de Franz Schubert; a càrrec de Patrícia de No, flauta; Carmen Paula Romero, soprano; i Viviana Salisi, piano. 

Discurs d'acceptació de Christiane Nüsslein-Volhard

Christiane Nüsslein-Volhard va fer un discurs d’acceptació, al qual va repassar els moments clau de la seva trajectòria científica. Va fer una especial menció als col·legues i col·laboradors que han contribuït a les seves troballes al llarg dels anys. Per acabar va oferir unes pinzellades sobre la seva línia de recerca més recent, centrada en els patrons de pigmentació dels peixos zebra.

Parlament del rector, Oriol Amat

Extractes del parlament

Christiane Nüsslein-Volhard is a specialist in developmental biology and Nobel Prize winner in Physiology or Medicine in 1995 for her “discoveries concerning embryonic development.”

Professor Pujades laudatio acknowledges her scientific accomplishments in Developmental Biology and Genetics and biology in general. She also emphasizes her role as a scientific mentor and her commitment to closing the gender gap in science.

At UPF, in the biomedical sciences, there is an approximately equal number of female and male grad students, PhD students and postdocs. However, the transition to leadership roles after the postdoctoral stage is biased, with only approximately 25% of women achieving a principal investigator position. The department’s Gender Action Plan includes several strategies to reverse this trend with the ultimate goal to develop a programme similar to the ProFiL programme (Professionalization of Women in Research and Teaching: Mentoring – Training – Networking), which aims to support highly qualified women scholars in their quest to attain a full professorship.

We need to reverse the trend: in 1995, Nüsslein-Volhard was the 10th woman to receive a scientific Nobel Prize. Today, between 1901 and 2020, only 6.1% of the awarded have been women (57 women vs 877 men) (source: Nobel Prize website)

A noteworthy achievement is the work developed under the Christiane Nüsslein-Volhard Foundation to encourage young female scientists to pursue careers in research, by providing them financial support and assistance with childcare.

As professor Pujades said: “She was generous enough to start the Foundation with her own funds” and “this foundation has inspired many institutions like our own Department of Experimental and Health Sciences, that pioneered in Spain the establishment of this kind of allowances for young female scientists”.

L'acte es va cloure amb la interpretació del "Gaudeamus igitur", el tradicional himne universitari, a càrrec del Cor de la UPF i dirigit per Aída Vera.

Àlbum de fotos de l'acte d'investidura

Prestatge virtual Biblioteca

Amb motiu de l’honoris causa, la Biblioteca ha preparat un prestatge virtual amb una selecció de les obres més destacades de Christiane Nüsslein-Volhard. Entre elles es troben els llibres “Animal beauty on the evolution of biological aesthetics” o “Coming to life: how genes drive development”.

Una visió de la recerca que va revolucionar la biologia del desenvolupament

Christiane Nüsslein-Volhard, nascuda a Magdeburg (Alemanya), va estudiar Bioquímica i va obtenir un doctorat en Genètica a Tübingen (Alemanya). Després de fer la seva recerca postdoctoral a Basilea (Suïssa) i Friburg (Alemanya), es va establir com a cap de grup al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL). Posteriorment va tornar a Tübingen, on fins el 2014 va ser directora de l’Institut Max Planck per a la Biologia del Desenvolupament.

La recerca de Christiane Nüsslein-Volhard ha contribuït a explicar una de les grans qüestions de la biologia: els mecanismes que permeten que una sola cèl·lula es converteixi en un organisme complex. En aquests organismes, la vida comença quan un òvul fecundat es divideix i forma cèl·lules noves que, al seu torn, també es divideixen. Inicialment, aquestes cèl·lules semblen idèntiques, però amb el temps comencen a canviar. En un procés regulat pels gens, algunes formaran el cor, i d'altres, per exemple, el cervell.

Els seus treballs van ser una gran fita en la biologia del desenvolupament. Va desenvolupar i combinar eines de la genètica i l’embriologia per a estudiar mutants de drosòfila i peix zebra: i això li va permetre descobrir els gens que dirigeixen el desenvolupament primerenc.

Als anys 70, va començar a estudiar la genètica del desenvolupament de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster). Fins aleshores, la majoria de gens s’havien descobert per casualitat; però, amb Eric Wieschaus, van provar de manera sistemàtica tots els gens potencialment implicats en el desenvolupament de l’embrió. Mitjançant experiments de mutagènesi, van aconseguir identificar i classificar quinze gens d’interès, dels 20.000 estudiats, que són responsables de la divisió dels embrions en segments. A continuació, van completar el seu primer estudi amb un catàleg de 120 gens que dirigeixen el desenvolupament complet de l’embrió de la mosca.

Per aquest descobriment, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina al 1995, juntament amb Eric Wieschaus i Edward Lewis, pels seus “descobriments referents al desenvolupament de l’embrió”. Va ser la desena dona en rebre un Premi Nobel científic.

Va continuar treballant, utilitzant aproximacions genètiques similars per descobrir reguladors clau del desenvolupament dels vertebrats utilitzant un nou organisme model: el peix zebra (Danio rerio).

A més del Premi Nobel, ha rebut nombrosos reconeixements com el premi Albert Lasker de Recerca Mèdica, (Estats Units), el premi Louis Jeantet de Medicina (Suïssa) o el Premi Ernst Schering (Alemanya). Va ser secretària general de l’EMBO i també ha publicat diversos llibres com Zebrafish: A Practical Approach i Coming to life: How Genes Drive Development.

Cal destacar també altres aspectes, com la creació l’any 2004 d’una fundació que porta el seu nom, amb l'objectiu d'estimular a dones joves científiques alemanyes a dedicar-se a la investigació, oferint-los ajuda financera i per la cura dels seus fills.