D'ençà que l'Érika Garrido va aterrar al Servei de Recerca de la UPF com a gestora de projectes, han estat nombroses les tasques que l'han desafiat en el seu dia a dia. Actualment, gestiona quatre projectes d'àmbit regional vinculats a la iniciativa Ris3cat, concretament porta la gestió econòmica. Aquest duel diari contra desenes de gestions és lluny de ser l'únic combat en què demostra tot el que val. Perquè l'Erika, a més de ser project manager, és una taekwondista consagrada.

Molt abans que entrés a treballar a la Pompeu Fabra o que cursés el grau en Ciències Polítiques i Gestió Pública, va començar a llençar puntades de peu a l'edat de dotze anys. "La meva mare em va encoratjar a apuntar-me a defensa personal per motius de seguretat, i em va encantar". El seu amor a primera vista amb el taekwondo no va passar desapercebut per les seves entrenadores, que li van proposar començar a competir a partir de l'any següent. Tot i les reticències inicials, al final va acceptar, participant per primer cop al campionat de Catalunya, del qual va acabar sent guanyadora. Ara porta 11 anys de dedicació ininterrompuda a aquesta art marcial: "és pura addicció que fins avui dia, encara continua", afirma. La seva entrega a aquest esport de lluita ha estat molt fructífera. En la seva trajectòria taekwondista ha aconseguit títols regionals, nacionals i internacionals. "Tothom somia en arribar als campionats europeus o, fins i tot, a les olimpíades, però són reptes que requereixen de dedicació a temps complet" assegura l'Erika. Malgrat tot, sembla ser de les que mai diuen mai en aquesta vida, i deixa clar que encara està a temps per aconseguir-ho.

Ara porta 11 anys de dedicació ininterrompuda a aquesta art marcial: "és pura addicció que fins avui dia, encara continua"

De fet, durant la seva millor època va arribar a entrenar al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR), on a vegades podia veure passar en Joel González, or i bronze als Jocs Olímpics de Londres i Rio de Janeiro. En aquell temps també va coincidir en competicions amb l'Eva Calvo, plata a Rio, encara que no s’han enfrontat mai en ser les dues de diferent categoria.  No obstant, amb qui sí que podria arribar a enfrontar-se és amb la promesa olímpica Adriana Cerezo, plata als Jocs de Tòquio, cosa que comenta que li encantaria, tot i el respecte que li causa una rival tan temible. Preguntada per si entre ells es troba el seu ídol, es desfà en elogis cap al que tots tres han aconseguit, però al final es decideix per la britànica Jade Jones, doble or olímpic a Londres i Rio: "m'agrada molt el seu estil i el seu caràcter, i el seu exemple em motiva molt".

Però el taekwondo no és només un frenesí per guanyar medalles i demostrar qui és el més fort. Com bé ens precisa l'Erika, el taekwondo és un art, que a més transcendeix el que és merament físic per permear a l'aspecte mental i vital. "El taekwondo em va canviar molt la vida, perquè no només és un esport que es practica per diversió sinó que és fantàstic pel desenvolupament mental", comenta. "Em va instruir en l'autocontrol i la disciplina que després he aplicat als meus estudis i a la meva feina", afegeix. Des dels dotze anys va començar a aprendre com racionar el temps i ser resilient per aconseguir els seus objectius, cosa que l'hi ha sigut molt útil fins al dia d'avui. També posa èmfasis en el fet que les arts marcials formen en el respecte a l'adversari i en uns valors íntegres amb els que afrontar les dificultats. Ara bé, tampoc amaga que el taekwondo, a més de ser una font de seny i equilibri mental, a la vegada també és un magnífic recurs amb el qual alliberar la tensió diària: "És genial. Quan estàs una mica tensa, vas allà i mentre estàs lluitant deixes anar l'estrés".

"El taekwondo em va canviar molt la vida, perquè no només és un esport que es practica per diversió sinó que és fantàstic pel desenvolupament mental"

Malauradament, però, els esports de combat com el taekwondo, tot i estar basats en el respecte mutu i la disciplina, continuen essent vistos amb suspicàcia i prejudicis: "Quan dic que faig taekwondo la gent tem que li clavi una puntada de peu", es queixa, "sí, hi ha contacte físic, però això no significa que els que el practiquen siguin agressius o bel·ligerants". Ella assegura que segons la seva experiència, el futbol és molt més agressiu perquè no està basat en el respecte i la cortesia: “realment el taekwondo és un dels esports més nets que hi ha i és molt bonic de veure".

"sí, hi ha contacte físic, però això no significa que els que el practiquen siguin agressius o bel·ligerants"

I precisament perquè és un esport que es veu poc, és la raó per la qual encara hi ha força desconeixement sobre la naturalesa real d'aquesta disciplina. Alguns encara el confonen amb el judo o el karate, en ser un esport que apareix poc als mitjans, i que rep escassa atenció del gran públic. "Òbviament, el futbol és l'esport estrella", remarca, per després explicar-nos que "a més, el taekwondo és un art marcial que va tardar una mica a entrar a les olimpíades i, per tant, va tardar més a donar-se a conèixer”. Com els mitjans generalistes es fan poc ressò de les arts marcials, en cas de voler veure les competicions més importants, el millor mitjà és Youtube, on hi ha canals que les retransmeten. Pel que fa a les competicions menors, hi ha webs des de les quals s'emet el campionat en línia.

L'Erika demana que es promocioni més, sobretot de cara a la mainada; i a més també,  que es dongui més visibilitat a les categories femenines, que fins i tot tenen un seguiment més minoritari. "Ser dona al món del taekwondo encara és complicat", declara. Qüestions com les fluctuacions hormonals poden fer més complex participar, sobretot pel que fa a les categories per pes. A més, encara circulen idees equivocades com que les noies no poden pegar, al que s’hi suma, la percepció que han de tenir un resultat excepcional per cridar l’atenció, perquè sinó no existeixen. Però no tot són problemes perquè ella també creu que gràcies a estrelles de l'esport com les esmentades, Calvo o Cerezo, hi haurà cada cop més visibilitat, tant per a les dones com pel taekwondo.

“Al final, et pots estar preparant dos mesos per un combat que pot durar sis minuts”

Ara l'Erika espera la pròxima competició, sense data fixada encara: "pel meu gust hi ha molt pocs campionats, i a més hi ha poques categories i amb un nivell mitjà molt alt", cosa que dona poques opcions de victòria per aquells que no són quasi professionals. Per mantenir la pràctica, a banda d’entrenar tots els dies, els caps de setmana fa entrenaments de combat amb altres equips de la comarca. “Al final, et pots estar preparant dos mesos per un combat que pot durar sis minuts”; i a això cal sumar-li alguns esforços més pel que fa a hàbits socials i d’alimentació: “quan has d’anar a un campionat saps que t’has de reprimir, i això que durant tot l’any ja has de tenir una bona alimentació”. Però per l’Erika aquests són sacrificis menors, sobretot vist tots els beneficis que el taekwondo li ha reportat, perquè sense aquest esport l’Erika no seria l’Erika.