Vés enrere Els diccionaris web, una eina de consulta habitual però encara poc accessible

Els diccionaris web, una eina de consulta habitual però encara poc accessible

Ja fa algunes dècades que els estudis d'accessibilitat investiguen com es pot millorar el disseny de les pàgines web per fer-les universalment accessibles. Això no obstant, no ha estat fins fa ben poc quan s'ha començat a investigar sobre la manera de fer que els diccionaris siguin més accessibles, tema en què se centra aquest article d'opinió.

23.01.2023

Imatge inicial

En el context actual de digitalització, som pocs els que encara consultem els diccionaris en paper. En canvi, tots nosaltres tendim a utilitzar diccionaris en línia, per exemple, per a saber si una paraula s'escriu amb b o amb v, o per a conèixer el significat d'un terme en anglès que ens resulta desconegut o per a tractar de resoldre una endevinalla especialment difícil del Paraulògic o del Wordle. Qualsevol de les cerques que es requereixen per fer-ho, aparentment simples, poden tanmateix resultar tremendament farragoses, si no impossibles, per a usuaris amb discapacitat o amb dificultats de comprensió lectora si el disseny del diccionari no els ha tingut en compte, ja sigui perquè s'empren colors que no són perceptibles per a una persona amb baixa visió, perquè s'usa una tipografia que crea confusió a les persones amb dislèxia o perquè no resulta possible operar amb el sistema de navegació fent servir un lector de pantalla.

Ja fa algunes dècades que els estudis d'accessibilitat investiguen com es pot millorar el disseny de les pàgines web per fer-les universalment accessibles. Això no obstant, no ha estat fins fa ben poc quan s'ha començat a investigar sobre la manera de fer que els diccionaris siguin més accessibles. A això, hi ha destinat els seus esforços el grup de recerca InfoLex, adscrit al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, que, amb aquesta finalitat, té en compte usuaris amb perfils diversos, que poden tenir necessitats diferents, com persones cegues o amb baixa visió, amb sordesa o hipoacúsia, amb dislèxia o amb problemes de comprensió lectora.

A partir del treball ja realitzat en la lexicografia tradicional, que ja ha aprofundit en qüestions de disseny de l'estructura dels diccionaris per a facilitar el seu ús, en el marc del projecte LEXICAL, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, pretenem adaptar el coneixement adquirit des de la lexicografia a les pautes d'accessibilitat web promogudes pel Consorci WWW.

Les pautes d'accessibilitat web promogudes pel Consorci WWW atenen quatre principis fonamentals: tota pàgina ha de ser perceptible, comprensible, operable i robusta. És a dir, el disseny emprat ha de permetre que tots els elements que apareixen a la pantalla puguin ser percebuts pels usuaris; a més, l'usuari ha de comprendre en tot moment com ha d'interactuar amb la pàgina per a arribar a la informació, i ha de ser més tard capaç de comprendre la informació quan la trobi. Així mateix, les interfícies de consulta han de permetre que qualsevol usuari pugui operar amb elles, i el disseny ha de suportar diferents sistemes operatius i dispositius de consulta. Així, per exemple, un diccionari que empri tipografies de colors verd i vermell per a marcar opcions correctes i incorrectes, sense cap altra marca, no presentarà aquesta informació de manera perceptible per a un usuari daltònic. De la mateixa manera, si s'empren botons per a activar un àudio amb la pronunciació d'una paraula i aquests botons s'identifiquen únicament mitjançant una icona que no estigui descrita amb text alternatiu, aquesta informació no estarà a l'abast d'un usuari cec.

La millora de l'accessibilitat dels diccionaris en línia ha d'atendre diferents factors. En primer lloc, han d'emprar-se tipus de lletra clars i amb colors que contrastin, en disposicions de pàgina que no resultin confuses. En aquest sentit, convé assenyalar que, en la majoria dels casos, una paraula posseeix diversos significats, que en els diccionaris electrònics es distingeixen per la distribució del text en la pantalla, i que sobre cadascun d'ells es proporcionen informacions diverses ―definició, exemples, categoria gramatical, locucions, etc.—, que se solen distingir per la tipografia o l'ús de colors. Per a garantir que aquesta informació sigui accessible per a tothom, és necessari incorporar un sistema d'etiquetatge de la informació ric, en general inexistent en els diccionaris actuals, que permeti a l'usuari que empra un lector de pantalla navegar per la pantalla sense haver de llegir tot el contingut complet i detenir-se només en la lectura dels apartats específics on es troba la informació que cerca.

Una segona qüestió que no està ben resolta encara per a les persones amb discapacitat visual és la incorporació d'imatges. Si bé els diccionaris solen comptar amb text alternatiu, és a dir, una descripció breu de les imatges més rellevants de les seves pàgines -no de totes, com seria esperable-, sovint aquesta descripció és insuficient per a la consulta del diccionari. Per exemple, no és suficient que, en la imatge d'un ornitorrinc que il·lustra l'entrada d'aquest animal en un diccionari, el text alternatiu digui únicament “ornitorrinc”, sinó que ha de recollir els principals aspectes que il·lustra la imatge (per exemple, que és un animal nedador, amb pèl, aletes i bec).

Finalment, la lexicografia s'ha preocupat tradicionalment de facilitar la comprensió de les definicions. En aquest sentit, volem destacar la idoneïtat d'aplicar les pautes del llenguatge fàcil de comprendre a la definició lexicogràfica. En aquesta línia, avui trobem eines com el Diccionari fàcil de Plena Inclusió Madrid, específicament dissenyades per a cobrir les necessitats de les persones amb discapacitat cognitiva, que empren les pautes de la lectura fàcil per a afavorir la comprensió lectora.

Blanca Arias i Sergi Torner

Investigadors del grup InfoLex (UPF)

Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació