Els discursos sobre llengües als mitjans de comunicació. Proposta d’anàlisi comparativa de la premsa catalana i espanyola (2015-2021) és el títol d’un estudi finançat per la Càtedra Pompeu Fabra de la UPF, que té com a objectiu analitzar i categoritzar què es diu sobre el català, el castellà i l’anglès a la premsa escrita generalista més llegida de l’estat espanyol, i com es diu. I ho fa a partir de la identificació de les ideologies lingüístiques que s’hi transmeten, com aquestes ideologies influeixen en la conceptualització del multilingüisme i quins mecanismes discursius s’activen per evidenciar-les.

Els dos autors de l’estudi, Vicent Climent-Ferrando (coordinador), professor del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF i membre de la Càtedra UNESCO de Polítiques Lingüístiques per al Multilingüisme de la Universitat, i Albert Morales Moreno, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, van participar en un seminari a l’entorn dels discursos sobre llengües als mitjans de comunicació (inclou vídeo amb el seminari íntegre i accés al document en PDF), que va tenir lloc el 25 d’abril del 2023, a la tarda, a l’edifici Tànger del campus del Poblenou de la Universitat. Eva Pujadas, vicerectora de Compromís Social i Sostenibilitat i professora del Departament de Comunicació de la UPF, hi va prendre part.

Eva Pujadas: "Caldria fer extensiva aquesta anàlisi a altres mitjans de comunicació, com la televisió o la ràdio, i sobretot a les xarxes socials, que tenen una incidència brutal en l’àmbit del multilingüisme i del que ens passa amb el català”

En l’obertura de l’acte, Eva Pujadas va remarcar l’interès de l’estudi, centrat en què diu la premsa sobre el multilingüisme, però va afirmar que es tracta d’una tasca que “caldria fer extensiva a altres mitjans de comunicació, com la televisió o la ràdio, i sobretot a les xarxes socials, que tenen una incidència brutal en l’àmbit del multilingüisme i del que ens passa amb el català”.

Vicent Climent-Ferrando va començar exposant la seva perplexitat davant el fet que segons es tracti d’uns mitjans de comunicació o uns altres, conceptualitzen les llengües d’una determinada manera: “Com pot ser que una mateixa realitat estigui conceptualitzada de manera tan antagònica?”, es va preguntar.

Després d’un bloc central dedicat a explicar com han creat el corpus de la recerca, les diferents fases d’anàlisi, i la metodologia quantitativa i qualitativa emprada, els autors van exposar algunes de les “reflexions, més que conclusions”, sorgides arran de la recerca, ja que “aquest treball és només un punt de partida, una primera explotació, amb el qual hem establert una metodologia i un corpus sòlids”.

Diferències entre els blocs de premsa catalana i espanyola

Algunes de les tendències generals detectades, sobretot a partir de l’anàlisi més qualitativa del corpus (tot i que, segons els autors “només amb l’anàlisi dels titulars ja s’identifiquen aquestes tendències) són que el bloc de la premsa espanyola és molt més uniforme, i presenta un discurs molt més connotat i polèmic que el que s’identifica a la premsa catalana.

Quan la premsa catalana tracta qüestions lingüístiques, se centra exclusivament en els àmbits catalanoparlants, especialment Catalunya, València i les Illes Balears. Quan ho fa la premsa espanyola, parla, sobretot, de Catalunya en termes d'imposició, d'obligatorietat de la llengua catalana en l’àmbit educatiu, i en menor mesura, en l’administració i la sanitat. Aquests termes s'observen també quan es fa referència a la llengua basca a Euskadi i Navarra i al català a València.

Al bloc de premsa espanyola, hi ha una alta polarització discursiva, que categoritza les llengües de manera oposada i dicotòmica a través d’estructures valoratives jerarquitzants. El castellà, com a llengua comuna i “naturalment” cohesionadora, i el català (i altres llengües pròpies dels diferents territoris) com a no obligatòries, addicionals, complementàries, “ideologies diglòssiques que marquen la realitat lingüística de l’Estat a través de dicotomies i contraposicions”, assenyala Vicent Climent-Ferrando.

“Les dades confirmen que no podem dissociar l’anàlisi del discurs sobre llengües de l’anàlisi contextual política i social”

Un altre element detectat és que malgrat aquesta conflictivització, els discursos mediàtics empren sovint termes com multilingüisme o plurilingüisme, als quals assignen valors, formes i conceptualitzacions positives en termes lexicosèmantics, un reflex d’innovació, modernitat, cosmopolitisme i neutralitat política, usat sobretot per a l’anglès. Per al bloc de premsa espanyola, “el bilingüisme és positiu quan es tracta de castellà/anglès, però quan parlen del bilingüisme castellà/català, la visió és totalment diferent, amb associacions negatives cap al català, que apareix com una llengua marcada”, assenyala Vicent Climent-Ferrando.

Segons l’estudi, aquests fenòmens apareixen de manera més evident o més subtil, dins el bloc de la premsa espanyola, en funció de si es tracta de diaris més o menys conservadors. En canvi, els diaris d’àmbit català recorren sovint a un marc discursiu defensiu i de regressió de drets. “Les dades confirmen que no podem dissociar l’anàlisi del discurs sobre llengües de l’anàlisi contextual política i social”, asseguren.

Corpus i metodologia de l’estudi

Els autors, sobre un corpus brut inicial de 46.960 articles, van fer un filtratge manual, que finalment els va portar a analitzar un corpus d’11.481 titulars i de 286 textos (articles) complets de set diaris diferents, que formen part de la premsa escrita generalista, editats a Catalunya i a Madrid, i que es troben entre els més llegits: quatre en llengua catalana (La Vanguardia, El Periódico, Ara i El Punt Avui) i tres en llengua castellana (ABC, El Mundo i El País). El període analitzat va de setembre del 2015 a setembre del 2021.

Per a l’anàlisi, els autors parteixen d’una recollida, una sistematització i un tractament de les dades en base a criteris tant quantitatius com qualitatius

Per a l’anàlisi, parteixen d’una recollida, una sistematització i un tractament de les dades en base a criteris tant quantitatius com qualitatius. Pel que fa als quantitatius, empren criteris lexicomètrics i analitzen el vocabulari més freqüent. Les dades qualitatives permeten caracteritzar la dimensió ideològica dels discursos sobre el multilingüisme i proporcionen dades quantitatives i concretes sobre la conceptualització mediàtica. “La combinació d’ambdues tècniques ens permet fer una radiografia acurada de la realitat i conèixer com es conceptualitzen les llengües als diaris catalans i espanyols”, va afirmar Albert Morales.

Durant el seminari, els dos autors de l’estudi van anar alternant el torn de paraula per explicar la metodologia utilitzada, amb un procés d’anàlisi que ha constat de tres fases: anàlisi social, econòmica, política i cultural del context en què es desenvolupa la recerca; anàlisi lingüística més formal, amb les característiques lingüístiques del discurs (unitats lèxiques, recursos retòrics, cadenes de raonament, etc.), i finalment, una anàlisi interpretativa, síntesi de les dues anteriors.

Inicialment, els autors van identificar i analitzar, al llarg de la sèrie textual cronològica, quatre pics principals de notícies, que corresponien a diferents esdeveniments relacionats amb l’actualitat a Espanya i a Catalunya. Per exemple, un dels pics més destacats de notícies correspon a l’any 2020, arran de l’aprovació de la llei d'educació LOMLOE.

Una part important de la seva tasca ha estat l’anàlisi qualitativa de les macroestructures, que han dividit en tres blocs: llengua i educació, llengua i justícia i llengua i política, amb l’objectiu d’esbrinar el contingut semàntic global; és  dir, els principals temes que representen els gairebé 300 textos i 11.000 titulars analitzats.

Un estudi que posa una base sòlida per a futures recerques

Els autors van remarcar la complexitat d’aquesta primera fase de l’anàlisi (de fet, van haver de demanar una pròrroga respecte a l’any previst, perquè “la fase de constitució del corpus va excedir totes les expectatives”, va assenyalar Albert Morales). Tot i que la part analitzada representa només el 2,5% del total de les prop de 15.000 notícies, aquest procés els ha permès “validar el bon disseny del corpus” i compartir unes línies de treball.

"Faria falta construir una eina de consulta i explotació de textos, un observatori permanent del discurs dels mitjans de comunicació, que permetés detectar aquestes tendències”

A la part final del seminari, van emfasitzar que caldria fer un seguiment de la conceptualització discursiva de les llengües als mitjans de comunicació, perquè “la manera com les persones entenem la realitat és a través dels discursos, que contribueixen a entendre un fet social (i la llengua ho és) d’una determinada manera”. Per això, han constatat la necessitat de fer una anàlisi sistèmica, a partir d’una continuïtat del projecte i de la metodologia establerta. Una manera de fer-ho seria “construir una eina de consulta i explotació de textos, un observatori permanent del discurs dels mitjans de comunicació, que permetés detectar aquestes tendències”.

Treball de referència: Vicent Climent Ferrando (coord.) i Albert Morales Moreno: "Els discursos sobre llengües als mitjans de comunicació Proposta d’anàlisi comparativa de la premsa catalana i espanyola (2015-2021)”.