Vés enrere Un procediment no invasiu permet obtenir informació arqueològica de jaciments de grans dimensions sense excavació

Un procediment no invasiu permet obtenir informació arqueològica de jaciments de grans dimensions sense excavació

La recerca, liderada per investigadors del grup CaSEs de la UPF i publicada a la revista PLOS ONE, representa la primera aplicació de pXRF (anàlisi portàtil de fluorescència de raigs X), combinada amb anàlisi de dades geoestadístiques, en sediments antropogènics a l'Àfrica. L'article s'enfoca en un stone walled site, uns jaciments emmurallats de pedra, a Botswana, al sud d'Àfrica, datat del segle XVIII. Aquests llocs són força difícils d'abordar amb mètodes tradicionals per la seva gran mida i escàs gruix del dipòsit arqueològic.

13.05.2021

Imatge inicial

Un estudi arqueològic internacional, liderat per investigadors del grup de recerca Culture and Soci-Ecological Dynamics (CaSEs) de la Universitat Pompeu Fabra, ha fet un pas endavant en el coneixement i preservació dels llocs arqueològics i en la millora de la seva anàlisi i prospecció, gràcies a la creació de la primera aplicació de pXRF (anàlisi portàtil de fluorescència de raigs X) en sediments antropogènics a l'Àfrica. Es tracta d'un procediment ràpid, de baix cost i no invasiu, que permet generar un registre arqueològic complementari a partir del dipòsit antropogènic mitjançant l'anàlisi dels elements químics, combinat amb la geoestadística.

Es tracta d'un procediment ràpid, de baix cost i no invasiu, que permet generar un registre arqueològic complementari a partir del dipòsit antropogènic mitjançant l'anàlisi dels elements químics, combinat amb la geoestadística.

El nou sistema, que s'ha experimentat amb èxit en el lloc emmurallat de pedra (stone walled site) de Seoke, un jaciment situat a Botswana, a la zona meridional d'Àfrica, i datat del segle XVIII d.C., és fruit d'una recerca encapçalada per Stefano Biagetti, membre del Grup CaSEs del Departament d'Humanitats de la UPF, publicada recentment a la revista PLOS ONE, i cofinançada per la Fundación Palarq. També hi han participat els membres de CaSEs Jonas Alcaina-Mateos, Abel Ruiz-Giralt, Carla Lancelotti i Shira Gur-Arie (actualment a la Universitat de Munic, Alemanya), juntament amb Patricia Groenwald (Universitat de Ciutat de Cap, Sud-àfrica), Jordi Ibáñez-Insa (Geosciences Barcelona, ​​GEO3BCN-CSIC), Fred Morton (Universitat de Botswana) i Stefania Merlo (Universitat de Cambridge, Gran Bretanya).

Vista de les estructures de pedra de Seoke

Extreure informació "oculta" dels llocs emmurallats de pedra

Els llocs emmurallats de pedra (stone walled sites) són uns assentaments pertanyents a l'Edat del Ferro de l'Àfrica meridional, que van aparèixer al voltant del 1.200 d.C., amb una considerable variabilitat en la seva grandària i forma. Reben el nom de les estructures de paret de pedra seca que els caracteritzen, i van ser ocupats per diverses comunitats agrícoles i pastorals de parla bantú: conreaven, caçaven i veneraven el bestiar com a font de riquesa, tant econòmica com política.

"El nostre procediment va més enllà de les evidències arqueològiques visibles, ja que aporta informació sobre la utilització que es feia de l'espai, i confirma o aclareix les possibles funcions de les zones analitzades".

Tot i la llarga tradició de la recerca sobre l'ús de l'espai en aquests assentaments, basada principalment en evidències etnogràfiques i en l'excavació de petites àrees d'alguns jaciments, fins ara era difícil abordar aquesta anàlisi amb enfocaments tradicionals, més enllà d'una avaluació arquitectònica general i a gran escala: els llocs es van ocupar durant períodes curts de temps (una o dues generacions), es caracteritzen per dipòsits arqueològics d'escàs gruix on es troben pocs objectes, i inclouen un gran nombre d'estructures de pedra amb una morfologia similar, fet que complica identificar la diversitat d'usos que hi havia.

 "El nostre procediment va més enllà de les evidències arqueològiques visibles, ja que aporta informació sobre la utilització que es feia de l'espai, i confirma o aclareix les possibles funcions de les zones analitzades. La recerca que hem dut a terme ha precisat l'existència de trets arqueològics 'invisibles' que no es reconeixien en el treball de camp tradicional", explica Stefano Biagetti. L'anàlisi pXRF proporciona resultats ràpids (no més de quatre minuts per mostra), permet analitzar àrees relativament grans en poc temps, i el laboratori de camp es pot instal·lar fàcilment, evitant transportar grans quantitats de sediment.

Resultats de l'anàlisi geoestadística que mostra la distribució espacial dels elements químics a la àrea mostrejada A

Un nou enfocament per comprendre l'ús funcional i simbòlic de l'espai

Les ocupacions humanes poden deixar proves en forma d'elements químics en els sediments arqueològics, que permeten identificar moltes activitats humanes (per exemple, zones de la llar, de preparació i consum d'aliments, enterrament, producció artesanal, emmagatzematge, cura de la ramaderia, etc.) . "Els marcadors químics representen un enfocament inestimable per determinar activitats passades i recents en un lloc, entendre la dinàmica espacial d'aquestes activitats i interpretar estructures arquitectòniques en relació amb les seves funcions i usos", afirmen els autors.

El potencial d'aquest nou enfocament resideix en el fet que les traces dels elements químics representen l'ús repetitiu en uns espais determinats.

El potencial d'aquest nou enfocament resideix en el fet que les traces dels elements químics representen l'ús repetitiu en uns espais determinats i que estan poc afectades per altres esdeveniments produïts al llarg del temps. "El focus canvia a partir dels valors absoluts dels elements químics segons la seva presència, combinació i, especialment, anomalies creades per la seva desviació respecte a la mitjana de les mostres", apunten.

A partir de l'anàlisi amb l'aplicació pXRF al jaciment de Seoke, els investigadors han pogut detectar, per exemple, fòsfor, que indica la presència de bestiar itinerant a tot el lloc; concentracions de materials orgànics, que es refereixen a la presència d'abocadors; metalls com el crom, el ferro o el zirconi, que encaixen amb la hipòtesi d'una zona utilitzada com a taller o emmagatzematge, on es podien haver utilitzat eines metàl·liques per donar forma a objectes de ceràmica, desbrossar, tallar fusta, etc.; o el silici, que indica una possible àrea per processar i emmagatzemar cereals.

Mapa de les àrees mostrejades en el grup més septentrional de Seoke que mostra el detall de les evidències reconegudes durant el treball de camp. Les evidències són numerades de forma progressiva: recinte 1 (e1), abocador 1 (m1) i abocador 2 (m2) en l'àrea A; abocador 3 (m3) i recinte 2 (e2) en àrea B; mur de pedra 1 (SW1) i abocador 4 (m4) en l'àrea C.

Un procediment innovador que obre el seu ús en investigacions futures

Els autors recalquen que aquest procediment pioner en l'ús de tècniques no invasives obre unes possibilitats sense precedents en la comprensió dels jaciments arqueològics africans, sense pertorbar el patrimoni cultural amb noves excavacions. "L'assoliment més prometedor del nostre estudi és que el pXRF té un bon rendiment en els jaciments de muralla de pedra. Els resultats que presentem es poden utilitzar de manera crítica per dissenyar prospeccions i excavacions en altres jaciments d’aquestes característiques i, més generalment, en qualsevol altre tipus de jaciment a l'aire lliure", asseguren.

Aquesta recerca s'emmarca en el projecte "GeoEtnoarqueologia y uso del espacio (GEA)", dirigit per Stefano Biagetti, i cofinançat per la Fundación Palarq (convocatòries 2019 i 2020), l'Escola de Geografia, Arqueologia i Estudis Ambientals de la Universitat de Witwatersrand (Johannesburg, Sud-àfrica) i per la Universitat de Botswana.

Treball de referència: Biagetti, S., Alcaina-Mateos, J., Ruiz-Giralt, A., Lancelotti, C., Groenwald, P., Ibánez Insa, J., Gur-Arie, S., Morton, F., Merlo, S. (maig 2021) “Identifying anthropogenic features at Seoke (Botswana) using pXRF: Expanding the record of southern African Stone Walled Sites”. PLOS ONE

https://doi.org/10.1371/journal.pone.0250776

 

Distribució dels Stone Walled Sites durant el segon mil·lenni de la nostra era al sud d'Àfrica

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació