Vés enrere “Aquest any posarem en marxa un pla d’actuacions ambiciós amb relació a l’ús del català a la UPF”

“Aquest any posarem en marxa un pla d’actuacions ambiciós amb relació a l’ús del català a la UPF”

Parlem amb Mireia Trenchs, comissionada de Política Lingüística de la UPF. Ha liderat l’Equip de Resposta Ràpida (ERR) sobre les llengües de la docència a la Universitat. Els ERR són equips interdisciplinaris formats per membres de tots els col·lectius de la Universitat que tenen com a objectiu buscar solucions innovadores a temes clau que afecten la UPF.

19.01.2022

Imatge inicial

Una de les primeres accions que s’han engegat amb el nou equip de govern de la UPF és la posada en marxa dels Equips de Resposta Ràpida (ERR). Es tracta d’equips interdisciplinaris formats per membres de tots els col·lectius de la Universitat (estudiants, PAS, PDI i alumni) i, en algun cas, per persones externes, que tenen com a objectiu buscar solucions innovadores a temes clau que afecten la Universitat Pompeu Fabra.

Com el seu nom indica, són grups de treball que, en un període de temps curt –un màxim de 90 dies–, han de diagnosticar, avaluar i proposar solucions aplicables. Fins ara, se n’han dut a terme set, sobre temes tan diversos com l’organització dels horaris de docència, la millora de la relació amb els professors associats o l’estratègia que s’hauria de seguir amb els alumni.

Mireia Trenchs, catedràtica de Lingüística Aplicada a la Llengua Anglesa i Multilingüisme del Departament d’Humanitats i comissionada de Política Lingüística de la UPF, ha estat una de les persones que ha liderat un d’aquests equips. En el seu cas, l’equip ha tractat específicament el tema de les llengües de la docència per tal d’identificar estratègies de política lingüística que millorin la distribució de les tres llengües –català, castellà i anglès– a les titulacions i al seu ús a l’aula.  

Mireia Trenchs és catedràtica de Lingüística Aplicada a la Llengua Anglesa i Multilingüisme del Departament d’Humanitats. Actualment, és la comissionada de Política Lingüística de la Universitat, on ha tingut diversos càrrecs, entre els quals, vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica i degana de la Facultat d'Humanitats. Com a investigadora del Grup de Recerca en Espais Interculturals, Llengües i Identitats (GREILI-UPF) i del Grup d’Adquisició de Llengües des de la Catalunya Multilingüe (ALLENCAM), dedica la seva recerca a estudis sobre ideologies i pràctiques lingüístiques en contextos de multilingüisme i multiculturalitat, sobre adquisició i ensenyament de llengües, i sobre competència transcultural en contextos educatius internacionalitzats i d’estades a l’estranger. És membre de la Junta Directiva del Conséil Européen des Langues (CEL/ELC) i de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), a més de vocal del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya i membre del Regional Advisory Committee (Europe) de The Global Council for Anthropological Linguistics (GLOCAL) de la SOAS-University of London

Has liderat l’Equip de Resposta Ràpida sobre les llengües de la docència. Què ha motivat la seva creació i quins objectius persegueix?

Una de les línies estratègiques de l’actual equip de govern de la UPF és promocionar la participació dels membres de la comunitat universitària per repensar com fem les coses. Els Equips de Resposta Ràpida (ERR) són equips interdisciplinaris que treballen sobre diferents temes clau que s’han de transformar a la nostra Universitat i que estan formats voluntàriament per professors, companys del PAS, estudiants i alumni. Realitzen una diagnosi dels problemes i de manera oberta fan un conjunt de propostes que es poden integrar en els diferents plans d’actuació de la UPF. Aquest ha estat el cas de l’ERR sobre llengües a la docència.

Qui ha format part d’aquest Equip de Resposta Ràpida?

L’Equip de Resposta Ràpida ha estat format per persones de tots els col·lectius de la Universitat: docents, personal d’administració i serveis, estudiants, alumni i, en aquest cas concret, també s’hi ha convidat persones externes; concretament, de Plataforma per la Llengua.

Del PDI, n’han format part els professors Josep Ferrer, catedràtic de Dret Civil, exdegà de la Facultat de Dret i exvicerector de Relacions Internacionals; Josep Maria Castellà, professor titular de Filologia Catalana i degà de la Facultat d’Humanitats, i Carmen López, professora titular de Filologia Hispànica i investigadora del Grup de Recerca en Aprenentatge i Ensenyament de Llengües (GRAEL). Com a membres del PAS, hi han participat Coro Pozuelo, vicegerent de l’Àrea de Docència; Maria Naranjo, directora d’Idiomes UPF; Xavier Martínez, cap de l’UGA d’Economia i Empresa, i Anna Petit, tècnica de la Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat, que ens donava suport tècnic. A més, hi ha participat l’estudiant de grau Eduard Pla i l’alumni d’Humanitats Guillem d'Efak Fullana, director de Comunicació i Responsabilitat Social Corporativa i coordinador del Programa Assistencial d'Expertesa Arts en Salut a l’Institut Català de la Salut, exdirector de l’Agència Literària Carmen Balcells, expresident de l’editorial Tria Llibres i exdirector i fundador de Barcelona International Training & Education. Finalment, hi ha participat també com a convidat Biel Pallarès, membre de la Comissió d’Educació de Plataforma per la Llengua.

En quin punt diries que ens trobem com a Universitat amb relació a la distribució de l’ús del català, el castellà i l’anglès com a llengües de docència?

El curs 2020-2021 vàrem oferir un 48,5% d’hores de docència impartides en català als graus, un 23,5% en castellà i un 28% en tercera llengua, majoritàriament en anglès. Aquest percentatge inclou també els graus impartits en anglès i els graus de l’UCA de Traducció i Ciències del Llenguatge. Si tenim en compte aquests graus, els percentatges canvien lleugerament fins a un 53% en català, 26% en castellà i 21% en tercera llengua. Quant als màsters, oferim un 60% en tercera llengua, un 32% en castellà i un 8% en català.

Es constataria, potser, que l’anglès està en una molt bona posició i que caldria augmentar la presència del català?

En la gran majoria dels graus hi ha una presència important de l’anglès com a llengua de docència, la qual cosa assegura, tal com era l’objectiu de l’anterior Pla d’Acció pel Multilingüisme (PAM), que tots els estudiants de la UPF tinguin formació en les seves disciplines en aquesta llengua i, per tant, suficient domini per desenvolupar-se en el seu futur professional o acadèmic. En algun grau, però, caldria assegurar millor aquesta formació en llengua estrangera.

Quant al català, la gran majoria de graus a la UPF ofereixen un percentatge important d’assignatures impartides en català, tant obligatòries com optatives. Tanmateix, cal que tots els responsables acadèmics siguem conscients que cal vetllar per mantenir-les i per assegurar que tots els estudiants de grau puguin tenir un percentatge elevat d’assignatures impartides en català dins el seu itinerari individual d’estudis. En alguns àmbits, a més, cal fer un esforç afegit per oferir més docència impartida en català per assegurar una millor formació, sobretot a primer i segon curs dels estudis, que és el moment en què s’estableixen les bases disciplinàries, s’adquireixen els coneixements terminològics especialitzats i es desenvolupen habilitats en gèneres textuals propis de cada disciplina.

“Cal que tots els responsables acadèmics siguem conscients que cal vetllar per mantenir-les i per assegurar que tots els estudiants de grau puguin tenir un percentatge elevat d’assignatures impartides en català dins el seu itinerari individual d’estudis”

Quin dibuix ens deixa el diagnòstic fet a través de l’Equip de Resposta Ràpida?

El que acabo d’explicar amb relació a les llengües de docència és precisament part de la diagnosi que va dur a terme l’Equip de Resposta Ràpida. A més, hem constatat que, donat l’increment d’estudiants i de professorat internacionals, ens cal visibilitzar millor que la UPF és una universitat catalana en la qual el català és llengua institucional i de treball. Així, aquests col·lectius en serien més conscients i incorporarien més fàcilment aquesta llengua al seu repertori lingüístic, fins i tot abans de la seva arribada a la Universitat.

L’ERR també ha remarcat que PDI, PAS i estudiants de la UPF, tant locals com internacionals, no coneixen prou bé els principis de transparència i seguretat lingüístiques com a drets i deures i que cal, per tant, millorar la informació que donem amb relació als usos lingüístics acadèmics i a les normatives lingüístiques. L’objectiu seria evitar incidències relatives a les llengües de docència, les quals, tot i que escasses i en percentatges similars a d’altres universitats catalanes, continuen donant-se a les aules.

“Donat l’increment d’estudiants i de professorat internacionals, ens cal visibilitzar millor que la UPF és una universitat catalana en la qual el català és llengua institucional i de treball”

I quines mesures concretes es preveuen impulsar en els pròxims mesos per fomentar l’augment de la presència del català com a llengua de docència?

Com a comissionada, acabo de preparar un primer pla d’actuacions en l’àmbit de la política lingüística a la UPF i, en concret, amb relació a l’ús del català; aquestes actuacions s’aniran treballant i implementant al llarg del 2022 i el 2023. Aquest primer Pla, que estarà disponible per a tota la comunitat universitària quan sigui aprovat formalment, neix com a resultat del treball realitzat per l’Equip de Resposta Ràpida, així com de les meves anàlisis i reflexions entre els mesos de setembre i desembre del 2021 i la meva participació en la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives i la Comissió de Política Lingüística del Consell Interuniversitari de Catalunya. Aquest primer Pla d’Actuacions es presentarà al Consell de Direcció de la UPF, a la Comissió de Política Lingüística de la Universitat, al Consell de Govern, al Claustre i al Consell Social. La seva presentació i deliberació en aquests òrgans en permetrà la modificació així com la inclusió d’altres actuacions que es considerin oportunes. Continuarem comptant també amb l’assessorament de la càtedra Pompeu Fabra.

De totes les mesures que s’esmenten al Pla en voldria destacar dues, que serien les més urgents i que es corresponen a acords adoptats pel Claustre de la UPF l’1 de desembre del 2021. En primer lloc, i durant aquest trimestre acadèmic, cal que els responsables acadèmics de cada àmbit i grau —excepte en aquelles titulacions que, segons el pla d’estudis, s’hagin d’impartir en anglès— detectin dèficits de docència en català i que dissenyin les accions més pertinents per a les característiques del seu àmbit que permetin assegurar l’augment de docència en català, sobretot en els dos primers cursos del grau. Això és especialment necessari en aquells estudis on actualment no s’arriba al 60% de docència impartida en català.

“Cal que els responsables acadèmics de cada àmbit i grau detectin dèficits de docència en català i que dissenyin les accions més pertinents per a les característiques del seu àmbit que permetin assegurar docència en català”

En segon lloc, ja hem començat a incentivar la formació continuada en llengües del professorat, i en especial en català, des de l’inici de la seva contractació, mitjançant un increment de l’oferta de formació d’Idiomes UPF des del nivell A1 fins al C2. Aquesta formació permetrà facilitar l’acreditació de suficiència lingüística del professorat que exigeix en el Decret 128/2010, de 14 de setembre. També voldríem que més professors, no necessàriament nadius en la llengua catalana, s’atreveixin a fer docència en català i, per això, hem afegit a l’oferta d’Idiomes UPF un curs metodològic de suport. A més, volem promoure la publicació de materials en llengua catalana en el marc de la iniciativa UPF Coneixement.

En un panorama de creixent internacionalització de les universitats, com podem fer compatible l’augment de la presència del català amb l’augment d’estudiants vinguts de fora?

Es pot fer del tot compatible si posem en marxa algunes de les actuacions del Pla. En primer lloc, ens cal informar bé els estudiants de fora de Catalunya sobre la situació de les llengües a Catalunya i a la Universitat: en concret, l’ús del català com a llengua institucional, de docència i de treball. També cal informar-los clarament, des del primer dia de la seva arribada, sobre el concepte de seguretat lingüística. En segon lloc, cal oferir als estudiants que siguin de fora de Catalunya cursos de català i d’intercomprensió lingüística presencials i en línia, MOOC i materials d’autoaprenentatge de nivell bàsic A1 i A2 en línia previs a la seva arribada a la UPF. En tercer lloc, cal oferir-los formació continuada en llengua catalana durant la seva estada a la UPF. Finalment, i com a actuació més important, caldria incentivar, mitjançant certificats, reconeixements específics o mencions, el seu interès i esforç per l’aprenentatge de la llengua. En el cas d’aquells que assoleixin nivells més alts de formació o amb bagatge lingüístic romànic, podríem incentivar també que es matriculin a assignatures impartides en català.

“Cal informar bé els estudiants de fora de Catalunya sobre la situació de les llengües a Catalunya i a la Universitat, en concret, l’ús del català com a llengua institucional, de docència i de treball”

I com assegurem que l’idioma de docència es respecta i no es canvia a mitja assignatura?

La normativa de la UPF és molt clara sobre això: segons el principi de seguretat lingüística, cal respectar la llengua de docència assignada a una assignatura o grup concret. Com he dit, encara s’hi donen algunes incidències, tot i que, com ha informat el Consell Interuniversitari de Catalunya, en percentatges molt baixos i semblants als d’altres universitats catalanes.

Tanmateix, no ens volem conformar i ens calen accions per millorar en aquest sentit. Per una banda, estem ja ampliant els canals disponibles per vehicular incidències relacionades amb la llengua de docència. Per l’altra, també durem a terme accions per millorar la informació que PDI, PAS i estudiants tenen sobre els conceptes de la transparència i la seguretat lingüístiques en la docència. Això es podria fer mitjançant una campanya informativa en espais de la UPF, en els cursos de formació de professorat novell i en la documentació de benvinguda o acollida tant de professorat nou com d’estudiants internacionals.

“La normativa de la UPF és molt clara sobre això: segons el principi de seguretat lingüística, cal respectar la llengua de docència assignada a una assignatura o grup concret”

Quin treball s’està fent amb agents externs amb relació a les llengües a la Universitat?

Com he esmentat abans, la UPF manté presència activa des de fa anys a la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives interuniversitària i parem especial atenció als seus plans anuals de Política Lingüística per incorporar-ne les accions que s’hi impulsen. Com a comissionada, també formo part de la Comissió de Política Lingüística del Consell Interuniversitari de Catalunya, on es prenen acords vinculants per a totes les universitats. Finalment, com també he esmentat, hem intercanviat impressions amb membres de Plataforma per la Llengua que s’han interessat per la feina del nostre Equip de Resposta Ràpida, i vàrem convidar un dels seus membres a assistir a dues de les nostres sessions de treball.

Últimament, s’han donat a conèixer dades que indiquen un retrocés de l’ús del català generalitzat a Catalunya. Com pot ajudar la Universitat a revertir aquesta situació?

La Universitat pot contribuir a revertir aquesta situació si assegurem que el català, no només és llengua de docència en graus i màsters, sinó que és llengua d’ús institucional i de treball en tots els espais i àmbits de la UPF. També ens cal assegurar que es faci servir com a llengua científica per produir coneixement en l’elaboració de treballs de grau i de fi de màster i de tesis doctorals i llengua de treball, i per divulgar-lo en conferències especialitzades i trobades acadèmiques com lliçons inaugurals, taules rodones, simposis i jornades amb experts de renom.

“La Universitat pot contribuir a revertir aquesta situació si assegurem que el català, no només és llengua de docència en graus i màsters, sinó que és llengua d’ús institucional i de treball en tots els espais i àmbits de la UPF, a més de llengua científica que es fa servir per produir coneixement”

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals