El passat 15 d’octubre, Daniel Prieto-Alhambra, investigador i catedràtic de Farmacoepidemiologia de la Universitat d’Oxford, va pronunciar la lliçó “Generació 2021-2027: la medicina del futur” a l’acte d’inauguració del curs 2021-2022 del nou grau en Medicina de la UPF.

Prieto-Alhambra és un epidemiòleg clínic que fa servir dades de salut recopilades rutinàriament per generar millores de l’atenció al pacient al Centre d’Estadística en Medicina de la Universitat d’Oxford (NDORMS). Parlem amb ell sobre la seva disciplina, la importància del Big Data a la pràctica mèdica, i les habilitats que han de tenir els metges en formació. 

—En quin moment va començar a interessar-te l’epidemiologia?

Em vaig especialitzar en medicina familiar i comunitària, per ser el que coneixem com a metge de capçalera o metge de família. En aquesta especialitat veus moltes persones amb malalties que no pots diagnosticar en aquell moment i aquest maneig de la incertesa és el que em va fer interessar-me en la recerca en general. Vaig fer la tesi sobre malalties musculoesquelètiques molt freqüents com l’artritis i l’artrosi i vaig fer un màster en epidemiologia i posteriorment un doctorat en el mateix àmbit i va ser quan em vaig enamorar d’aquesta professió.

—Què implica combinar l’activitat investigadora i clínica?

Al Regne Unit està molt ben organitzat. Jo tinc una beca que paga el 80% del meu sou per fer recerca i el 20% restant faig consulta. Per tant faig un dia sencer de consulta per setmana i la resta la dedico a la recerca. És interessant, és com tenir dues feines, crec que hi ha un benefici mutu. Els pacients es beneficien de que jo estigui sempre al dia del que fem en recerca i també la meva recerca es beneficia de que pugui entendre i intentar resoldre les preguntes que surten directament de la consulta, del contacte amb el pacient.

Els pacients es beneficien de que jo estigui sempre al dia del que fem en recerca i també la meva recerca es beneficia de que pugui entendre i intentar resoldre les preguntes que surten del contacte amb el pacient.

—Ens pots explicar què és la farmacoepidemiologia?

És l’estudi de l’ús i els efectes (beneficis i riscs) dels fàrmacs tal i com s’utilitzen en la comunitat, fora de l’àmbit de recerca. Quan hi ha un nou fàrmac o vacuna primer s’han de fer els assajos clínics on es tendeix a incloure poblacions relativament sanes i en situacions “ideals”. Però un cop avaluats positivament, els farmacs s’utilitzen en molta gent no inclosa en aquests assajos inicials. Per tant, quan s’aprova un fàrmac, encara cal estudiar els efectes a llarg termini, o els efectes en poblacions que no estaven ben representades a l’assaig com per exemple la gent gran, les embarassades o els nens. Les vacunes en són un bon exemple, primer les vam posar a les persones grans que viuen a residències perquè són els que necessiten més atenció mèdica. Entendre què passa quan dones el tractament a les persones infrarepresentades als estudis previs és molt important. La farmacoepidemiologia utilitza grans quantitats de dades (Big Data sanitària o també anomenades “dades de la vida real”) per monitoritzar els efectes dels fàrmacs o vacunes quan es donen a la població general.

La farmacoepidemiologia utilitza grans quantitats de dades (Big Data sanitària o també anomenades “dades de la vida real”) per monitoritzar els efectes dels fàrmacs o vacunes quan es donen a la població general.

—Hem parlat de fàrmacs i vacunes però, en el cas d’altres dispositius mèdics com funciona la regulació?

La regulació de fàrmacs i vacunes la fa a nivell europeu l’Agència Europea del Medicament amb totes les agències nacionals. Els dispositius implantables (com per exemple els stents cardíacs, les pròtesis de maluc...) tenen una regulació diferent, que es fa a nivell nacional. És un camp molt interessant perquè òbviament ens interessa molt saber què passa quan es posa una pròtesi de genoll, ja que es quedarà al cos per sempre o durant un període molt llarg. Tot i així, curiosament els requeriments per treure un d’aquests productes al mercat són molt més laxes que per treure un fàrmac.

—Quins elements ens caldrien per desenvolupar més la farmacoepidemiologia al nostre país?

És un àmbit molt desenvolupat als països nòrdics i a Regne Unit. Aquesta disciplina requereix bàsicament dues coses. D’una banda, que existeixin grans bases de dades sanitàries de qualitat i que es puguin utilitzar per a fer recerca amb tots els mecanismes de seguretat necessaris. D’altra banda, cal una expertesa específica en com utilitzar aquestes dades. Crec que a Catalunya tenim dades molt bones, quan aneu al metge de família computa dades amb una història clínica informatitzada. Aquestes s’utilitzen per exemple per avaluar el nombre de casos de covid-19 que tenim al dia. Tot i que existeixen riscos com per exemple que algú trenqui una llei de confidencialitat, el benefici d’utilitzar les dades per fer recerca amb una població és molt important. Cal que la població entengui les avantatges d’aquest tipus de recerca. És un constructe sociotecnològic i ètic interessant que al nord d’Europa el tenen molt ben resolt, i aquí potser encara cal treballar-hi una mica més. En referència al coneixement específic, aquí hi ha molt bona formació en epidemiologia i en altres disciplines i potser falta tenir una formació més específica en el maneig de Big Data i de farmacoepidemiologia en concret.

—Durant la pandèmia, creus que les persones que prenen les decisions han tingut prou en compte el coneixement científic?

Crec que hi ha bàsicament dues parts de la història. Tot i que òbviament era difícil prendre les decisions, en un principi les autoritats polítiques a Europa i els EUA no van fer gaire cas al consell científic, al que estaven fent països com Taiwan, Nova Zelanda, Austràlia i el que estàvem aprenent de l’experiència. I hi ha una segona part a partir del moment en el que comencem a tenir coneixement científic, vacunes, fàrmacs, s’ha seguit un altre camí. Els polítics dels països europeus i els EUA s’han alineat i han seguit l’evidència científica. Crec que ara mateix s’està fent bé (amb excepcions), s’està seguint el consell científic i a nivell local jo em sentiria tranquil perquè a Catalunya en general s’estan fent les coses amb molt de seny.

Pels metges que s’estan formant ara crec que és molt important entendre, saber interpretar i avaluar el Big Data perquè formarà part de la seva pràctica clínica.

—Quina habilitat creus que és especialment important per ser metge?

Pels metges que s’estan formant ara crec que és molt important entendre, saber interpretar i avaluar el Big Data perquè formarà part de la seva pràctica clínica. És molt important que ho aprenguin perquè els metges del futur faran molta praxi en base al que els dirà un algoritme, una eina de predicció o els estudis que es facin amb aquest tipus de dades. Quan jo em vaig formar no es parlava de Bioinformàtica, Big Data, Real World Evidence, o Intel·ligència Artificial... i és crucial. A l’altra banda de l’espectre destacaria la comunicació amb el pacient, la capacitat d’entendre’l, d’empatitzar, i de representar-lo i ser-ne el millor “advocat” quan té un problema de salut. Aquest compromís amb el pacient és el pilar central de la Medicina.