Vés enrere

“Si les dones a l’Afganistan fan un crit, nosaltres aquí n’hem de fer deu”

“Si les dones a l’Afganistan fan un crit, nosaltres aquí n’hem de fer deu”

Lema Rashid, estudiant de primer curs del grau en Dret i activista en lluita pels drets de les dones de l'Afganistan.

01.10.2021

Imatge inicial

Lema Rashid enguany ha començat el primer curs del grau en Dret de la Facultat de Dret de la UPF, al qual ha accedit per la via de més grans de 25 anys, uns estudis que compagina amb una feina a mitja jornada. Va néixer en un camp de refugiats afganesos al Pakistan el 1994, on els seus pares es van conèixer després de fugir de l'Afganistan durant la guerra contra la Unió Soviètica.

Des que tenia 15 anys viu a Catalunya, com a refugiada política, al costat de la seva mare i les seves germanes. El seu principal objectiu vital és ajudar les dones del seu país, que viuen en una situació de desprotecció, opressió i manca de drets humans, provocada pels talibans, i agreujada per la sortida dels Estats Units.

Vinculada a la comunitat afganesa de Barcelona, que va crear la seva mare, fa una dècada que acompanya les dones afganeses que arriben a Catalunya, i exhorta a la mobilització per tal de canviar aquesta situació injusta que està vivint el seu país, un lloc que de petita va visitar puntualment i al qual aspira a tornar algun dia.

Ja fa més de deu anys que vius a Catalunya. Consideres que t’has adaptat a la societat catalana?

És molt difícil respondre a aquesta pregunta amb un sí o un no. El dia que vam deixar enrere els nostres éssers estimats i ens vam acomiadar, amb els ulls humits, va ser el pitjor dia de la meva vida. Això em va deixar un forat al cor que només el pot omplir el retorn al meu país. Per tant, l’adaptació no ha estat fàcil, perquè la vida d’un refugiat polític no és vida, és una lluita diària. Però ajuda molt rebre el suport de la comunitat catalana. Els valors catalans són molt similars als meus, l’amor a la pàtria i la valentia. En tots dos casos lluitem per la llibertat.

Els valors catalans són molt similars als meus, l’amor a la pàtria i la valentia. En tots dos casos lluitem per la llibertat.

Però, per més a gust que estigui aquí a Catalunya, igualment, somnio amb tornar a l’Afganistan algun dia. Quin sentit pot tenir la meva vida aquí si la gent del meu país ni tan sols pot tenir drets humans bàsics i fonamentals? Vull tornar per lluitar juntament amb les dones de l'Afganistan. Per descomptat, amb la intenció de generar més consciència a la resta del món, aprofitant el meu avantatge de poder viatjar. I l’educació serà la nostra arma.

Com valores el fet d’estudiar a la universitat? En quin moment vas decidir que volies fer-ho?

És un somni fet realitat. Per diversos motius i circumstàncies de la vida, no vaig poder continuar la meva educació en el moment adequat (no perquè l'educació tingui un límit d'edat). Així que tornar als llibres no era fàcil, però he entès que l'educació és l'única cosa que mai et podran treure!

També he de dir que la decisió no va ser individual. Ho he pogut aconseguir gràcies a dues persones molt importants, que no només em van obrir casa seva per acollir-me durant dos anys, sinó que també el seu cor. Han estat dos anys de rebre molt suport, amor i estabilitat, per tal de tenir els pensaments organitzats per poder estudiar. Per a mi, han estat pares, amics i professors. M’han ajudat molt i gràcies a ells he pogut pensar que mai no és tard per tornar a fer un camí.

He entès que l'educació és l'única cosa que mai et podran treure!

Per què has escollit cursar el grau en Dret, i a la UPF?

Probablement perquè sóc d’un país que fa més de quaranta anys que està en conflicte. Quan creixes presenciant desigualtats i delictes, adaptes una necessitat desesperada a la justícia. No hi ha pau sense justícia i la pau és el meu objectiu final. Dels estudis de Dret, sobretot m’agrada l’especialitat dels drets humans. Vaig escollir la UPF per la seva vocació internacional, perquè tothom me n’ha parlat molt bé i per la bona posició que ocupa en els rànquings.

Combinaràs els estudis a la UPF amb una feina?

Més endavant m’agradaria treballar d’intèrpret de pashto o darí, que són les dues llengües oficials a l’Afganistan. Però si no hi ha sort, de qualsevol altra feina de cap de setmana o de mitja jornada.

La carrera de Dret et pot proporcionar coneixements per ajudar les dones d’Afganistan?

Sí, necessitem més dones afganes en el poder executiu. Les injustícies contra les dones a l’Afganistan són nombroses, infringides pel marit o pel pare. Per exemple, violència de gènere, matrimoni infantil, violació i assassinats per honor. Són alguns dels àmbits on podria ajudar.

Lema Rashid a l'edifici Roger de Llúria

Durant els darrers anys, amb Ashraf Ghani com a president i els EUA al país, la situació de la dona a l’Afganistan havia millorat? S’havia reduit l’analfabetisme?

El govern titella d’Ashraf Ghani era tan podrit i corrupte que la gent cada vegada es plantejava més seguir els talibans. Estaven desesperats per tenir un govern transparent. L’analfabetisme ha disminuït molt poc… Les parts més rurals del país sempre han continuat sense tenir accés a l’educació.

Durant els darrers vint anys, les dones sí que van avançar significativament: no vivien sota els talibans, ja no es veien obligades a portar el burca, accedien al mercat laboral i anaven a l'escola i a la universitat. Però les taxes de violència domèstica, matrimoni infantil i agressions sexuals no van canviar gaire. Els canvis van crear un entorn on algunes dones van poder prosperar? Segur. Però hi havia dones violades mentre dormien? També.

És un acudit dir que valors com "drets de les dones", "democràcia" o "construcció de nacions" formaven part dels objectius dels Estats Units i l’OTAN a l'Afganistan

És un acudit dir que valors com "drets de les dones", "democràcia", "construcció de nacions", etc. formaven part dels objectius dels Estats Units i l’OTAN a l'Afganistan. Els Estats Units van fer tractes amb els talibans a porta tancada: es trobaven a l'Afganistan per convertir la regió en un lloc inestable. Volien encerclar les potències rivals, especialment la Xina i Rússia, i controlar les seves economies mitjançant guerres regionals.

En general, la creixent corrupció, la injustícia, l’atur, la inseguretat, la incertesa, el frau, la pobresa immensa i el tràfic de drogues han preparat el terreny a la societat per a la reemergència dels talibans. I ara, si els EUA van decidir sortir, ha estat per debilitat pròpia. Derrotats per les seves pròpies criatures (talibans).

Per quins motius creus que els EUA van decidir marxar del país?

Hi ha dos motius significatius per a aquesta retirada. El motiu principal és la crisi interna múltiple als EUA. Els signes del declivi del sistema dels Estats Units es van veure en la feble resposta a la pandèmia de la covid-19, en l'atac al Capitoli i en les grans protestes de la societat dels EUA durant els darrers anys. Els responsables polítics es van veure obligats a retirar les tropes per centrar-se en qüestions internes.

La segona raó és que la guerra de l'Afganistan va ser una guerra excepcionalment costosa, el cost de la qual ha estat de bilions de dòlars, tot extret dels diners dels contribuents. Això va fer que els Estats Units tinguessin un deute tan fort que van haver d'abandonar l'Afganistan.

Les polítiques de lluita contra la guerra demostren que el seu objectiu no era mai fer l'Afganistan més segur, i molt menys ara, quan se'n van. A més, també sabien que la retirada seria caòtica, tot i que van seguir endavant i la van portar a terme. Ara l’Afganistan torna a sortir cada dia a les noticies perquè els talibans estan al poder, però aquesta ha estat la situació durant els darrers vint anys: cada dia centenars de persones van morir i es va destruir el nostre país, tot i que els mitjans de comunicació rarament en van informar. Un exemple és la mort de la Farkhunda, una dona afganesa que va morir colpejada per una multitud d’homes que la van apallissar, van cremar el seu cos i el van llançar al riu Kabul. Això va passar durant la presència del “nostre senyor president” Ashraf Ghani.

Quina és la reivindicació de la comunitat afganesa a Catalunya? Hi ha previstes noves mobilitzacions per fer sentir la vostra veu?

L’última concentració que hem fet va ser el dia 14 de setembre a la Plaça Sant Jaume. El missatge ha estat clar: volem que el govern espanyol es comprometi a evacuar les famílies vulnerables de l’Afganistan. Farem mes accions, depenent de com continuï tot plegat. El dia 15 de setembre l’Eva Baró, regidora del grup municipal d’ERC, va portar les nostres demandes a la comissió de presidència del consistori.

Demanem que l’Ajuntament de Barcelona constitueixi amb efectes immediats una taula de seguiment de les necessitats de la població barcelonina d’origen afganès per oferir orientació i acompanyament, tant en l’àmbit personal com en els tràmits i accions requerides per a l’evacuació dels familiars amenaçats a l’Afganistan, i que elevi les necessitats detectades al govern espanyol i a la Generalitat de Catalunya. De la mateixa manera, demanem que l’Ajuntament reactivi els mecanismes d’acció internacional dels quals disposa per, des d’una governança multinivell, fomentar polítiques de refugi.

Les dones de l’Afganistan demanant drets d’igualtat als talibans! Meravellós.

Darrerament hi ha hagut algunes manifestacions de dones a Kabul per lluitar a favor dels seus drets. Com ho valores?

Penso que si elles allà fan un crit, aquí nosaltres n’hem de fer deu. Les dones afganes són molt valentes i aquesta n’és la prova. Fa vint anys les seves mares no haguessin sortit al carrer, però elles no són com les dones dels anys 90. Elles no volen el burca, volen treballar i participar en tot, igual que els homes. Les dones de l’Afganistan demanant drets d’igualtat als talibans! Meravellós.

Quan els talibans diuen que en aquesta nova etapa les dones no perdran drets, són creïbles?

El portaveu dels talibans va declarar que no hi ha diferències entre la seva ideologia del 1996 i l'actual. I el que diuen sobre els drets de les dones són les frases exactes utilitzades durant la seva anterior regla fosca: implementar la llei de la xaria. A més, els talibans també voldrien que Occident els reconegués i els prengués seriosament, i totes aquestes afirmacions formen part de “pintar-se” una imatge nova.

Potser al cap d’uns mesos diran que celebrarem eleccions, ja que creiem en la justícia i la democràcia! Aquestes pretensions mai canviaran la seva veritable naturalesa i seguiran sent fonamentalistes islàmics: misògins, inhumans, bàrbars, reaccionaris, antidemocràtics i antiprogressistes. En una paraula, la mentalitat talibana no ha canviat ni canviarà mai!

La mentalitat talibana no ha canviat ni canviarà mai!

La xaria o llei islàmica permet que les dones tinguin els mateixos drets que els homes?

No. Com la majoria de les religions, l’Islam tampoc té drets d’igualtat per a les dones. La llei islàmica o xaria és imprecisa i interpretada de diferents maneres pels règims islàmics, per tal beneficiar les seves pròpies agendes i regles polítiques.

La història es repeteix a l’Afganistan... Creus que la comunitat internacional podria fer-hi molt més?

Des del principi vam poder predir aquest resultat. La continuació dels atacs dels Estats Units i l'augment del nombre de víctimes civils innocents ha donat excusa als talibans. L’imperi militar inhumà dels EUA no és només l'enemic del poble afganès, sinó la major amenaça per a la pau i l’estabilitat mundials.

Ara que el sistema està a la vora del declivi, el deure de tots els individus i grups amants de la pau, progressistes, d’esquerres i partidaris de la justícia és intensificar la seva lluita democràtica contra l’amenaça dels EUA. La substitució del sistema podrit per un sistema just i humà alliberarà milions de pobres i oprimits i tindrà un efecte durador a tots els racons del món.

El nostre temor és que el món pugui oblidar l’Afganistan com sota la cruenta regla dels talibans a finals dels 90. Per tant, la gent i les institucions progressistes no haurien d’oblidar les dones afganeses.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Perfils dels protagonistes:

Perfiles de los protagonistas:

Profiles of the protagonists:

Lema Rashid

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit