Fruit de molts anys de recerca acadèmica, primer a diverses universitats de la Gran Bretanya i els Estats Units, i des del 2008 a la UPF, Jan Eeckhout (Aalst, Bèlgica, 1970), professor d’investigació ICREA del Departament d’Economia i Empresa, tenia ganes d’explicar de manera entenedora un seguit de dinàmiques macroeconòmiques perjudicials per als consumidors i per a la majoria d’empreses.

El resultat és la recent publicació de The Profit Paradox (Princeton University Press) una obra en la qual narra com el creixement de la marea mundial del poder de mercat ofega els treballadors de tot el món i com un grup reduït de grans companyies han obtingut la majoria dels rèdits derivats dels avenços tecnològics, a més de proposar algunes solucions per sanejar l’economia.

—Què et va portar a escriure aquest llibre?

Després de molts anys de recerca sobre el tema, pensava que era un bon moment per arribar a un públic més ampli, menys especialitzat. A més, el moment era perfecte perquè, amb diversos coautors, havíem trobat uns resultats connectant unes tendències econòmiques que abans eren difícils d’explicar. El meu objectiu ha estat, doncs, explicar les estadístiques i les dades des del punt de vist de la “gent normal” per demostrar que el que està passant en l’economia és rellevant per a tots nosaltres. Per tant, és un llibre que explica històries.

Quan mirem la borsa i veiem un Dow Jones a l’alça, vol dir que és una mala notícia per a l’economia

—Ens pots explicar breument en què consisteix la "paradoxa del benefici"?

Quan mirem la borsa i veiem un Dow Jones a l’alça, vol dir que és una mala notícia per a l’economia. En qualsevol economia competitiva, les empreses que innovin i que descobreixin noves tecnologies reben recompenses amb beneficis. En això consisteix una economia de mercat. Això significa que les empreses amb èxit són rendibles i, si són rendibles, augmenta la seva valoració borsària. Què hi ha de dolent en això? Res en absolut.

El problema és que ara hi ha diverses empreses extremament grans que obtenen beneficis extravagants perquè no s’enfronten a la competència. Cobren preus massa elevats pel que venen i això afecta la innovació. I si bé aquestes empreses són grans, només n’hi ha uns quants centenars i són relativament poques en comparació amb tot l’àmbit econòmic, en què hi ha milions d’empreses.

—Com hem pogut arribar en aquesta situació? En què han fallat els mecanismes per garantir la competència?

Estem en un període de canvi tecnològic accelerat. Les noves tecnologies milloren la qualitat de la nostra vida. Vivim més anys, treballem menys hores i és més rendible produir tots els béns i serveis. I bona part d’aquest progrés econòmic l’han fet i el continuen fent aquestes empreses dominants, com Facebook, Visa i Amazon, per exemple. Innoven molt. Aquesta és la part heroica de la tecnologia.

Empreses com Amazon no transmeten la rendibilitat al client

Però també hi ha una part dolenta, que ve del fet que aquestes empreses fan servir la mateixa tecnologia per sufocar la competència. Això vol dir que poden operar al seu mercat sense cap pressió competitiva real. I, com a resultat, una empresa com Amazon, que ha invertit tan fort, ha esdevingut tan rendible que pot lliurar qualsevol cosa a la porta de casa nostra a costos inferiors als de qualsevol dels competidors, des de bombetes fins a roba i pel·lícules en línia. Però com que no hi ha ningú que pugui competir amb ells, el seu cost és fins i tot inferior al preu ja baix que paguem. En altres paraules, no transmeten la rendibilitat al client.

—De quina manera en surten perjudicades la innovació i la creació de startups?

La paraula clau és l’escala. Aquestes grans empreses necessiten escala per generar guanys d’eficiència tan grans. La xarxa de centres i la logística d’Amazon només es paga amb costos baixos si el seu volum de vendes és massiu. Com a resultat, no hi ha prou espai per a dues Amazon i, de fet, les noves tecnologies generen aquests avantatges a escala.

Les noves tecnologies són particularment propenses a generar avantatges a escala. Penseu, per exemple, en empreses com eBay o Facebook. Les seves plataformes creen efectes de xarxa. L’efecte de xarxa implica que el que volen realment els compradors i venedors és estar en un mercat on hi ha molta altra gent. De nou, necessitem una gran escala. No hi ha espai per a dues d’aquestes empreses.

Les noves tecnologies són particularment propenses a generar avantatges a escala

Per tant, el que veiem amb aquestes noves tecnologies és que al principi hi havia molta competència per al mercat. Però un cop el guanyador aconsegueix aquest mercat, ja no hi ha competència, i per tant, hi ha poques oportunitats per a noves empreses i startups.

No és la primera vegada a la història que veiem que això passa. Un desenvolupament similar es va produir cap a l’any 1900. Aleshores hi va haver un ràpid canvi tecnològic i això va tornar a ser una història d’herois i de dolents. Després va ser el desenvolupament de la producció d’electricitat o el petroli, el transport ferroviari i el telèfon. Aquestes noves tecnologies van transformar completament l'economia, de la mateixa manera que ho han fet les nostres noves tecnologies actuals. Com ara, les empreses van aconseguir aleshores utilitzar la tecnologia per obtenir un avantatge i sufocar la competència.

—Com s’explica que aquestes millores tecnològiques comportin sous més baixos i un increment de les desigualtats?

Com que el preu de molts productes és molt més alt que el seu cost, la gent compra menys. Si l’iPhone 9 es vengués a 350 euros i no a 1.200 euros, molta és gent el compraria. Per tant, se’n produeixen menys unitats i necessitem menys serveis i apps. L’efecte macroeconòmic, si hi ha més empreses dominants en tots els sectors, provoca una reducció de la demanda de treball, i en conseqüència, dels salaris. No tots els salaris, perquè ells, que comparteixen beneficis, sí que tenen salaris més elevats. Això comporta un increment de la desigualtat.

L’efecte macroeconòmic, si hi ha més empreses dominants en tots els sectors, provoca una reducció de la demanda de treball, i en conseqüència, dels salaris

—Per tal que el benefici de la innovació torni a traslladar-se al consumidor i a les empreses mitjanes, què caldria canviar?

Només una cosa: més competència entre empreses, i això també és bo per a l'economia: els consumidors, els salaris, i per a totes les milions d’empreses que no són dominants.

—Aquest mur o fossar que els gegants tecnològics han creat al seu voltant, s’ha fet amb l’aquiescència del poder polític? La política i l’economia haurien de jugar en equips diferents?

Sí, totalment. L’àrbitre és al mateix temps jugador i entrenador. Actualment tenim un cercle viciós: empreses dominants que utilitzen els seus beneficis per influir en la regulació i que alhora els dóna més poder al mercat. Això, al seu torn, els proporciona encara més beneficis, que els permet influir encara més en la política. El que necessitem són regles clares, i separació entre la regulació i els negocis.

—Al llibre parles de la interoperabilitat del mercat de la telefonia mòbil a Europa com a un bon model de competència. Com funciona aquest mecanisme? Es podria traslladar a altres mercats?

Considerem, per exemple, el mercat de les telecomunicacions. Permeteu-me comparar el meu pla de telefonia mòbil als Estats Units amb AT&T amb el meu pla a Europa. El pla amb AT&T costa més de dues vegades que el meu pla amb Movistar que tinc a Barcelona. Quina és la diferència? Faig servir el mateix dispositiu. Aquestes empreses operen tecnologia similar. Tenen les mateixes antenes a les seves torres cel·lulars. I la mida del mercat tampoc no és tan diferent: si miro el mercat europeu, hi ha uns 400 milions de persones, i als Estats Units, uns 360 milions. Llavors, d’on provenen aquests preus tan diferents?

Bé, hi ha una gran diferència i és una norma al mercat europeu que diu que qualsevol que posseeixi una torre cel·lular ha de permetre a qualsevol competidor utilitzar la mateixa torre cel·lular a canvi d’una tarifa. Per descomptat, a l’operador propietari de la torre no li agrada aquesta regulació; però l’impacte per al client és meravellós perquè els preus baixen, ja que els competidors poden entrar al mercat sense grans inversions inicials. L’absència d’aquesta regulació al mercat de telecomunicacions dels Estats Units és el motiu pel qual els plans d’AT&T són tan cars i els beneficis d’AT&T, Verizon i T-Mobile són tan elevats. Això és el principi de interoperabilitat, i sí, té la gran potencialitat que es pot aplicar en molts altres mercats. Per exemple, ja s’està implementant a Espanya amb la competència de trens amb Ouigo.

La intel·ligència artificial és una eina ideal per crear poder de mercat

—Quin tipus d’organisme caldria crear per regular la competència de manera efectiva i quines característiques hauria de tenir?

Primer, crec que s’ha de trencar la relació entre la legislació i les empreses. Per això, ha de ser un organisme independent. Segon, es tracta de una problemàtica global. Per tant, cal coordinació internacional. Tercer, hi hem de dedicar molts més recursos per poder intervenir en més mercats, on cada cas és un món a part. Tot això només es pot regular amb molts més experts. De tota manera, com que són només tres o quatre centenars d’empreses globals, hi ha l'esperança d’arribar a una solució satisfactòria.

—El mercat de la intel·ligència artificial incrementarà encara més aquesta distorsió? Som a temps de fer-ho bé?

Sí, la intel·ligència artificial és una eina ideal per crear poder de mercat i serà encara mes impactant del que veiem ara. Però sí, hem d’anar de pressa per preparar la regulació i les institucions que poden intervenir-hi.