Vés enrere

“La salut de la persona i el desenvolupament humà no poden quedar sotmesos únicament als avenços científics i a un màrqueting embogit”

“La salut de la persona i el desenvolupament humà no poden quedar sotmesos únicament als avenços científics i a un màrqueting embogit”

Amador Vega, catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts i coordinador del Centre d’Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània del Departament d'Humanitats de la UPF.

11.06.2021

Imatge inicial

La UPF va crear a principis d’aquest 2021 el Centre d'Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània, que acull l'activitat investigadora, acadèmica i artística entorn a la religió, la seva relació amb les arts i la literatura, i els seus efectes en els moviments culturals del nostre temps, tot conservant-ne els contextos de la tradició que els han fet possibles.

El centre d’estudis, coordinat per Amador Vega Esquerra (Barcelona, 1958), catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts del Departament d’Humanitats de la UPF, vol projectar en un marc més ampli les activitats i iniciatives de l’Associació d'Amics de la Biblioteca Haas i el Grup de Recerca de la Biblioteca Alois M. Haas. En aquesta entrevista, Amador Vega explica d’on sorgeix el Centre, en què consisteix i els projectes que porta a terme, i parla de la importància de la filosofia i la dimensió espiritual de la persona.

El febrer d’aquest 2021 es van complir vint anys de la donació de llibres feta pel professor Alois M. Haas. Què ha significat per la UPF disposar d’aquest fons?

En primer lloc, un enriquiment substancial de la Biblioteca General i molt especialment en l’àmbit de les Humanitats. Des d’aleshores ha estat el fons bibliogràfic de la UPF més consultat internacionalment, la qual cosa dóna una idea de la qualitat d’aquella generosa donació. Pel que fa a l’àmbit particular de la nostra universitat, cal dir que la presència d’una col·lecció única tan singular ha fet possible una recerca continuada en els estudis de les religions, la filosofia i les humanitats en general. Ja són desenes les tesis doctorals que s’han dut a terme gràcies a aquesta col·lecció i sembla doncs que aquesta és la millor herència que tenim.

Com ha evolucionat la Biblioteca Haas al llarg de tots aquests anys? Les Lliçons Haas n’han estat un reflex?

En un principi el Fons, o Biblioteca Haas, estava format per una important col·lecció de llibres, en llengües diverses, sobre qüestions de religió, teologia, filosofia, espiritualitat occidental i oriental, així com també d’estudis clàssics. Però el gruix de la recerca del professor Haas ha estat -i continua avui encara sent així - els corrents místics del pensament occidental. A partir d’aquí, Haas va anar adquirint volums i publicacions en sèrie que feien possible l’estudi de la mística en relació a la literatura, la poesia i les arts. L’any 2019 vam anar a Zurich per preparar una nova donació, aquesta vegada dels estudis més recents que havia anat adquirint sobre els àmbits esmentats, amb la qual cosa en aquests moments tenim un fons molt complet i actualitzat pel que fa a temàtiques i problemes contemporanis.

Les Lliçons Haas, que se celebren regularment, han estat un lloc de trobada d’investigadors d’àmbit internacional que han contribuït a il·luminar la recerca dels nostres investigadors més joves

D’altra banda, les Lliçons Haas, que se celebren regularment, han estat un lloc de trobada d’investigadors d’àmbit internacional que han contribuït a il·luminar la recerca dels nostres investigadors més joves. Al mateix temps, han estat un lloc de creació, ja que hem exposat davant d’un públic molt ampli i heterogeni de la ciutat els resultats d’una recerca que vol dialogar amb la cultura contemporània.

Amb quin objectiu neix el Centre d’Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània? En què es diferencia de les activitats del Grup de Recerca de la Biblioteca Haas?

El Centre neix amb l'objectiu de donar a conèixer els vincles entre recerca acadèmica en l'àmbit de l'estudi de les religions i la creació artística, fonamentalment en el món contemporani. Es diferencia del Grup de la Biblioteca Haas (Grup reconegut AGAUR) en el fet que va més enllà de la recerca acadèmica pròpiament dita i vol ser un lloc d'acollida tant d'estudiosos de les religions com d'artistes, tot això amb la idea de promoure accions, fellowships i exposicions, però també col·loquis, seminaris, performances, etc. 

Amador Vega a l'Exposició Pierre Soulages, Centre Pompidou, París 2019.

Què representen per al Centre les beques per a projectes creatius Javier & Marta Villavecchia Fellowships?

Aquestes beques (abans anomenades Haas Fellowships), que es convoquen dos cops a l’any, són una manera de donar suport als investigadors i artistes que s’interessen pels àmbits de recerca del nostre grup i dels temes que estan presents a la Biblioteca Haas. Fins ara n’hem tingut sis, tots ells de molta qualitat, les recerques resultants dels quals es deixen veure en publicacions de prestigi o en exposicions i instal·lacions. Amb la visita d’aquests investigadors, enriquim el nostre llegat i entrem en diàleg amb altres maneres de fer i veure el món.

Amb la visita d’aquests investigadors, enriquim el nostre llegat i entrem en diàleg amb altres maneres de fer i veure el món

La irrupció de la pandèmia va afectar les activitats del Centre?

Durant el primer semestre del 2020 teníem com a fellow el professor Martín Bonadeo (Buenos Aires). Un dia abans de tancar la UPF com a conseqüència de les mesures preses en aquells moments dramàtics, i amb el suport de companys i personal de la nostra universitat, va aconseguir filmar la seva performance, entre el Parc de la Ciutadella i el Dipòsit de les Aigües, abans d’agafar amb la seva família un avió que el tornava a l’Argentina. El passat 28 de maig vam estrenar en línia la seva obra, “Ensayos para una Cruz del Sur en el Norte”.

Com encaixa la intervenció urbana que va portar a terme Bonadeo amb la recerca en l’àmbit de la mística i la religió?

Hi ha tot una manera de veure l’edifici de la Biblioteca com un dipòsit dels sabers, que s’inscriuen simbòlicament en aquesta creu d’estels que il·luminen la nit. El projecte de Martín Bonadeo està ple de metàfores místiques: la nit fosca, la llum en la tenebra, l’eix Sud-Nord exemplificat per la creu còsmica... La ciutat també és lloc de revelació, i una biblioteca com la nostra, si ens deixem inspirar pels ascetes que habitaven Egipte i Palestina durant l’Antiguitat, simbolitza el silenci del desert al bell mig de la remor i el tràfec urbà diaris. En la mesura que les religions també són estratègies de domini de la contingència, i per tant formes autèntiques d’existència, és necessari cultivar, amb el major rigor possible, el diàleg entre religió, cultura i política.

En la mesura que les religions també són estratègies de domini de la contingència, i per tant formes autèntiques d’existència, és necessari cultivar, amb el major rigor possible, el diàleg entre religió, cultura i política

L’epidèmia va aturar la convocatòria de beques el 2020?

Al llarg del 2020 no vam poder convocar les fellowhsips que cada any oferim per venir a treballar a la UPF i, per tant, no vam rebre investigadors d'altres països. Vam prendre la decisió d'atorgar aquests ajuts a projectes artístics en curs: l'actual és una coreografia de Cesc Gelabert a partir d'una idea que hem anat elaborant conjuntament amb el dramaturg francès Valère Novarina, que fa uns anys ja va participar en les Lliçons Haas. D’altra banda, amb en Gelabert ja havíem treballat plegats durant el 2016, quan va prendre part en el curs de màster que faig regularment i del qual va sorgir el vídeo “Llull Movens”, resultat de la col·laboració amb els col·legues del Departament de Comunicació. Per a aquest 2021, a partir de textos de Novarina i altres que estic encara escrivint, volem filmar, també amb la participació dels companys del CLIK, un vídeo en el qual presentem l’obra: Extractes: una lliçó de dansa i teologia”.

En què consisteix aquesta obra i en quin moment es troba la seva producció?

Es tracta d’una recitació, una mena de salmòdia feta per una actriu francesa sobre definicions de Déu, que el dramaturg Valère Novarina va preparar per una obra seva estrenada al Festival de Teatre d’Avinyó l’any 2000. En Gelabert ha creat una coreografia i és ell mateix qui dansa sobre aquestes definicions, mentre que per part meva faig una Lectio inspirada en models escolàstics dels teòlegs de la Universitat de Paris els segles XIII i XIV. La idea es posar la ment en moviment a partir dels gestos silenciosos del cos i, d’aquesta manera, evidenciar la manca d’aquesta dimensió corporal en les nostres lliçons acadèmiques. Així doncs, cos i esperit en moviment: un intent de reformar els actuals models pedagògics i fer una proposta diferent.

Actualment estem treballant en els continguts i el guió tècnic anirà a càrrec de Manel Jiménez, company del Departament de Comunicació i el CLIK. La direcció de Biblioteca hi està molt implicada i penso que quedarà bé. En aquests moments estem localitzant els espais a la Biblioteca del Dipòsit de les Aigües i hem d' enllestir el guió i acabar d'escriure els textos. Si les condicions sanitàries ho permeten, ens agradaria presentar-ho en viu abans de finals d'aquest 2021 o ja per la primavera del 2022 en el marc de las Lliçons Haas.

La filosofia i la dimensió espiritual de la persona són fonamentals per al desenvolupament de la ment, la cordialitat interpersonal i el domini de la contingència

“Llull Movens”, dins de l’Any Llull celebrat el 2016, va ser un projecte experimental i innovador, que va rebre el Premi a la Qualitat en la Docència del Consell Social de la UPF (2017). Com valores l’èxit que va tenir?

Com deia abans, vaig convidar Cesc Gelabert a fer alguna cosa del seu gust en el context de l’assignatura “Estètica i Religió” que imparteixo al Màster d’Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament del Departament d’Humanitats. Però ell em va dir: “No, no vull fer res especial de moment, deixa’m assistir al teu curs i ja veurem què passa”. El cas és que ben aviat s’hi va implicar, així com també Ivan Pintor, professor del Departament de Comunicació.

Les sessions, que van ser enregistrades en la seva totalitat per dos becaris de Comunicació, transcorrien entre les meves introduccions teòriques al pensament de Ramon Llull, les seves propostes coreogràfiques i els seminaris impartits per altres estudiosos de l’obra de Llull de diverses universitats als quals vam convidar puntualment. Com es pot veure al vídeo “Llull Movens”, vam acabar ballant tots, estudiants i professors. Amb prudència, ja que era una primera vegada, però ho valoro positivament: els estudiants es van sentir al començament neguitosos, però tots van acabar sincerament implicats, llegint o recitant textos en llatí al voltant o al damunt de les taules del seminari.

La influència que ha exercit Ramon Llull en les arts, la literatura, la ciència i la teologia va ser objecte d’un MOOC que vas dirigir. Està augmentant l’interès per la filosofia i la mística?

Sí, es tracta del MOOC Understanding Ramon Llull. No sé si l'interès augmenta o disminueix, suposo que el ritme és variable. La filosofia i la dimensió espiritual de la persona són fonamentals per al desenvolupament de la ment, la cordialitat interpersonal i el domini de la contingència, es a dir, per dur una existència possible i digna davant dels grans reptes als quals s’enfronta l’individu, el més important dels quals és acceptar la nostre finitud. Estic convençut que aquest és un tema que ha de tornar a ocupar filòsofs i antropòlegs.

Des del meu punt de vista, no és possible pensar que la salut de la persona i el desenvolupament humà quedin sotmesos únicament als avenços científics i a una màrqueting embogit que ens allunya de l’autèntica experiència del temps dels humans. Per sort tenim vacunes que són el resultat de la recerca científica, però entenc que la salut de la persona no es limita a seguir respirant per qualsevol mitjà. Durant la pandèmia ens hem hagut d’enfrontar a situacions doloroses que exigeixen de tots nosaltres alts nivells de coratge i crec que la filosofia pot ser lloc de refugi però també una base per assumir accions vitals relacionades amb una noció de salut que incorpora cos, ment i esperit, és a dir, la triple dimensió, sensible, intel·ligible i espiritual de la persona.

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit