Vés enrere “És important acostar els científics a altres persones i trobar un llenguatge comú”

“És important acostar els científics a altres persones i trobar un llenguatge comú”

Parlem amb Artem Komissarov, guanyador del concurs “Presenta la teva tesi en 4 minuts”, en el qual estudiants de doctorat han d'explicar la seva recerca en quatre minuts davant un públic no especialitzat.

21.06.2019

Imatge inicial

Artem Komissarov és d'Ucraïna, va fer la seva llicenciatura a la capital, Kíev, i va estudiar el Màster a Heidelberg, Alemanya. Després, va venir a Barcelona per a fer un doctorat buscant un projecte molt específic perquè volia estudiar el transport d’ARN en les neurones. Ara està en el seu tercer any en el grup liderat per Sebastian Maurer al Centre de Regulació Genòmica (CRG). El 14 de maig va guanyar el primer premi del Rin4’ (research in 4 minutes) i, posteriorment, el 4 de juny també va guanyar el concurs “Presenta la teva tesi en 4 minuts”.

- Què et va animar a participar en la competició Rin4'?

En general, quan els investigadors fem presentacions científiques anem als petits detalls. És fàcil perdre de vista la part més important de la recerca. El Rin4’ és un desafiament perquè implica explicar coses molt complicades d'una manera fàcil, que tothom pugui entendre. Recordo una situació que em va fer pensar en la importància de la comunicació científica. Quan estava fent el màster, estava movent mosques Drosophila d'un vial a un altre mentre parlava amb la meva mare per Skype. Ella em va preguntar per què ho feia i li vaig explicar que volia creuar alguns gens i veure què passava en la propera generació, però es va preguntar per què era important. Vaig haver de pensar una bona estona fins que ho vaig poder explicar. El que vull dir és que a vegades pot ser difícil trobar les paraules adequades i identificar la idea central més important. 

- Què ha significat per a tu guanyar la competició?

En primer lloc, és un repte personal. Aquest ha estat el segon any que participo, i, des de l'any passat, he pogut pensar en el que podria millorar. Aquest any vaig canviar una mica la manera de fer la presentació, tot i que el projecte és el mateix. L'any passat em vaig centrar en explicar la química que hi ha darrere la meva recerca. En canvi, aquest any he tractat d'explicar els conceptes principals i com estic fent la recerca, i crec que ara s'entén molt millor. La competició va ser divertida i vaig admirar molt a altres concursants en el Rin4', perquè vaig veure quant treball hi havia darrere les seves presentacions i ho complicat que és. I, en alguns casos, em va semblar fascinant la facilitat amb la qual explicaven temes extremadament complexos.

A vegades pot ser difícil trobar les paraules adequades i identificar la idea central més important. 

- Per què creus que la comunicació de la ciència és important? Havies participat abans en alguna altra activitat similar?

Crec que la comunicació de la ciència és súper rellevant. En alguns països, a vegades podem veure que els polítics retallen el finançament per a la recerca, però crec que això és degut a que no entenen per què és tan important. Per això és important acostar els científics a altres persones, i trobar un llenguatge comú perquè el públic pugui interessar-se. I, al mateix temps, també podem veure què és el que desperta l'interès de les persones. D'aquesta manera, el diàleg és rellevant a tots els nivells. Vaig fer una activitat de comunicació científica l'any passat, va ser una xerrada en el Science Slam, un concurs de comunicació científica en pubs. Em va agradar l’experiència, tractar de despertar l'entusiasme en els ulls del públic va ser divertit.

- Pots explicar-nos breument en què consisteix la teva recerca?

Les cèl·lules que formen el cervell, les neurones, tenen una gran longitud. Perquè aprenguem o memoritzem coses, necessiten transportar moltes molècules d'un lloc a un altre, aquest procés necessita temps i necessiten mecanismes molt específics per a fer-ho. Estem tractant d'entendre aquests mecanismes, com funcionen a nivell de molècules individuals, per a esbrinar quina molècula és necessària per a cada funció. Fins ara, això s'ha estudiat observant les cèl·lules per intentar entendre el que succeeix dins.

El problema és que hi ha milions de molècules a la cèl·lula i és difícil separar diferents funcions que sempre estan connectades d'alguna manera. En canvi, nosaltres fem servir una aproximació in vitro, per la qual cosa prenem aquestes molècules per separat, fora de la cèl·lula, i així podem controlar les condicions. Realment podem realitzar totes les combinacions de molècules i veure quina fa cada funció. Això és el que faig, es diu reconstitució molecular, estem tractant de reconstruir l'arquitectura i els mecanismes fisiològics reals de les cèl·lules, però ho fem de manera artificial, amb un microscopi.

- Quines són les conseqüències si aquest procés surt malament?

Alguns trastorns mentals ocorren quan aquestes molècules no estan localitzades en un lloc específic, en el moment adequat. No coneixem totes les etapes d'aquest procés de transport tan complex. La nostra esperança és arribar a entendre-ho, aleshores podrem trobar algun tractament perquè no podem arreglar una bicicleta sense entendre com funciona. Estem intentant copiar aquesta bicicleta peça per peça per a entendre com funciona.

- Tenies clar que volies començar un doctorat?

Sí, així que abans vaig fer el màster, per continuar amb la meva formació, i després vaig voler aplicar les habilitats i el coneixement que havia après. A més, durant el màster, estudies molts temes diferents i pots descobrir què t'interessa realment i t'emociona. Jo vaig trobar el meu tema, el transport molecular a les neurones, així que només havia de trobar el laboratori per a desenvolupar el meu potencial.

Em va agradar l’experiència, tractar de despertar l'entusiasme en els ulls del públic va ser divertit.

- Quins són els teus plans per al futur?

Després d'acabar el doctorat, crec que m'agradaria potser acostar-me a la biotecnologia i la indústria per a fer recerca més aplicada. Ara estic aprenent bioquímica i ciència bàsica, com funcionen les coses en principi, però també seria bo aplicar aquest coneixement i habilitats per a desenvolupar productes per a la salut humana.

- Quin consell donaries a les persones que estan començant el seu doctorat ara?

Que es mantinguin centrats en el que els motiva, en el que els interessa. Amb el temps, l'investigador principal pot suggerir moltes idees i projectes paral·lels, i a vegades és difícil continuar treballant en el que realment vols. Crec que és important no ser massa tímid i no tenir por a proposar alguna cosa o criticar el projecte. Suposo que seria intentar ser prou valent en les situacions adequades.

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact