Un treball publicat a Frontiers in Neuroscience per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra presenta els resultats d’una recerca en què un grup de persones, segons el seu estat emocional, manipulen paràmetres expressius en interpretacions musicals.

En aquest treball es mostren els resultats d’aplicar aquest mètode en un assaig clínic pilot amb l’objectiu d’alleujar la depressió en persones d’edat avançada. La valoració de l’estudi s’ha fet pel mètode de neurofeedback EEG, és a dir, s’ha enregistrat i analitzat l’activitat del cervell durant l’experiència.

Van participar a l’estudi de neurofeedback deu persones adultes, nou dones i un home, de 84 anys de promig, amb diagnòstic de depressió. L’estudi va constar de deu sessions, dues cada setmana, d’una durada de 15 minuts cadascuna.

La recerca s’ha dut a terme conjuntament per investigadors dels departaments de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (Ramírez, Giraldo i Vamvakousis) i de Comunicació (Palencia-Lefler) de la UPF.

El volum i el tempo de la música augmentaven segons l’activitat cerebral

Per a l’estudi, es va demanar als participants que s’asseguessin en una cadira còmode, enfront de dos altaveus, amb els ulls tancats per evitar el moviment durant l’experiment. Aleshores, els subjectes van escoltar peces musicals preseleccionades d’acord amb les seves preferències musicals. Es va programar el sistema de manera que a mesura que els oients mostraven més excitació,  la intensitat de la música s’incrementava i també, quan mostraven actituds més positives, el tempo musical anava en augment. En cada sessió es va estimar l’activitat cerebral mitjançant electroencefalografia.

A sis participants se’ls va aplicar el qüestionari BDI de depressió, al principi i al final de l’estudi. El test de depressió de Beck (BDI) és el qüestionari més emprat en l’àmbit de la psicologia i consta de 21 ítems que mesuren la severitat de la depressió,  en adults i adolescents majors de 13 anys.

Els resultats van indicar una millora promig del 17,2 % al final de l’experiment. A més, les dades fisiològiques de electroencefalografia van mostrar una decrement significatiu en l’activitat del lòbul frontal esquerra de l’escorça cerebral, la qual cosa “podria ser interpretada com una milloria del trastorn depressiu d’aquests malalts”, valoren els autors del treball.

Treball de referència:

Rafael Ramírez, Manel Palència-Lefler, Sergio Giraldo i Zacharias Vamvakousis (2015), “Musical neurofeedback for treating depression in elderly people”, Frontiers in Neuroscience, 9:354. Doi: 10.3389/fnins.2015.00354.