Troballes recents indiquen que alteracions en la connectivitat de l'amígdala en estat de repòs cerebral mesurades per ressonància magnètica funcional fMRI (tècnica d’imatge que mesura l’activitat del cervell segons el consum d’oxigen) juguen un paper important en l’etiologia de la depressió.

La contribució relativa de factors genètics i ambientals a la malaltia està encara en estudi.  Per tècniques de neuroimatge s’ha posat de manifest que hi ha patrons matemàtics de l’estat de repòs d’aquesta àrea cerebral l’alteració dels quals pot discriminar entre un cervell malalt i un cervell sa. 

La recerca publicada a la revista Human Brain Mapping que ha estat codirigida per Gustavo Deco, investigador ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC)  i director del Centre de Cognició i Cervell amb Lourdes Fañanás, investigadora de la Universitat de Barcelona (UB), ha estudiat la influència dels gens i el medi ambient en la connectivitat en estat de repòs de l’amígdala,  mesurada per fMRI, en relació amb el risc de patir depressió.

Els bessons monozigòtics provenen d’un sol òvul que desprès de ser fecundat es divideix en dos parts iguals i tenen seqüències d’ADN gairebé idèntiques, per la qual cosa  el treball  s’ha centrat en l’estudi de les diferències i similituds en una mostra d’individus bessons per identificar les influències familiars i ambientals de la malaltia.

L’equip d’investigadors va analitzar els patrons de connectivitat de l’amígdala per ressonància magnètica funcional d’alta resolució d’una mostra de 48 persones bessones (24 parelles monozigòtiques).  Es va recollir informació sobre la presència i absència de diagnòstic de depressió en les històries clíniques, i la mostra va quedar constituïda per sis parelles de bessons concordants, vuit no concordants i deu de sans,  que van actuar com a controls. 

Els investigadors van elaborar un marc teòric gràfic per construir xarxes cerebrals emprant dos aproximacions metodològiques diferents i els resultats van indicar que el risc de desenvolupar depressió s’incrementa per factors ambientals que alteren la connectivitat de l’amígdala,  la qual cosa no treu que els factors genètics segueixen tenint una important contribució al risc de depressió. En definitiva, pel que fa al risc de patir depressió, els resultats de l’estudi mostren que tant els gens com el medi ambient modifiquen diferents patrons de la connectivitat de l’amígdala en estat de repòs cerebral.

Aquest estudi ha estat liderat per Gustavo Deco i Lourdes Fañanás, investigadora de la Unitat d’Antropologia del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia de la UB, i han comptat amb la col·laboració d’investigadors del Centre de Recerques Biomèdiques en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) de Madrid, de l’IDIBAPS i del Centre de Diagnòstic per Imatge de l’Hospital Clínic de Barcelona, del Centre de Recerca en Xarxa en Bioenginyeria, Biomedicina i Nanomedicina (CIBER-BBN) de Saragossa i del Departament de Psiquiatria i Psicoteràpia de la Universitat de Jena (Alemanya).

Treball de referència:

Aldo Córdova-Palomera, Cristian Tornador, Carles Falcón, Nuria Bargalló, Igor Nenadic, Gustavo Deco i Lourdes Fañanás (2015), “Altered Amygdalar Resting-State Connectivity in Depression is Explained by Both Genes and Environment”, Human Brain Mapping , 36:3671-3776.

Crédits de la imatge:

https://www.flickr.com/photos/cristinagongora/8201295446