En la presa de decisions, els biaixos són una tendència inconscient difícils d'eradicar
En la presa de decisions, els biaixos són una tendència inconscient difícils d'eradicar
Segons mostra un estudi fet en primats, publicat el 26 de febrer a la revista Current Biology, liderat per Rubén Moreno Bote, juntament amb Gabriela Mochol, investigadors del Centre Cervell i Cognició, amb la col·laboració de Roozbeh Kiani, investigador de la Universitat de Nova York (EUA).
Sovint els humans mostrem biaixos, és a dir, tendències inconscients cap a un tipus de decisió. Malgrat diverses dècades d'estudi, encara no sabem per què els biaixos són tan persistents en tot tipus de decisions. "Els biaixos poden ajudar-nos a prendre millors decisions quan els fem servir encertadament en una acció que anteriorment ens ha donat una gran satisfacció. No obstant això, en altres casos, els biaixos poden jugar en contra nostra, com quan repetim accions en situacions on no procedeix" , afirma Rubén Moreno Bote,coordinador del Laboratori de Neurociència Teorètica i Cognitiva de la UPF.
En aquests casos, les decisions estan guiades per tendències, o inclinacions, que no són beneficioses per al nostre benestar. Per exemple, jugar a la loteria més assíduament després d'aconseguir un petit premi de consolació és un biaix molt comú que, malauradament, no acostuma a millorar la nostra situació econòmica.
L'objectiu de la recerca ha estat establir com sorgeixen els biaixos en la presa de decisions mitjançant models matemàtics i registres neuronals
Un estudi liderat pel laboratori de professor Rubén Moreno Bote, amb Grabriela Mochol, investigadors del Centre Cervell i Cognició (CBC) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, en col·laboració amb el laboratori experimental de professor Roozbeh Kiani de la Universitat de Nova York (EUA), ha estudiat com sorgeixen els biaixos en la presa de decisions utilitzant models matemàtics i registres neuronals en primats. Un treball que els autors publiquen el 26 de febrer a la revista Current Biology.
Una tasca de percepció d'estímuls visuals
El marc experimental de l'estudi va consistir en una tasca de percepció visual en què un mico va observar un determinat estímul, concretament punts en moviment. El primat havia de decidir si hi havia més punts que es movien a la dreta o a l'esquerra. Assaig rere assaig, l'animal va realitzar aquesta monòtona experiència de presa de decisions.
Els autors van trobar que el primat va desenvolupar dos tipus de biaixos: una tendència "lenta" a indicar dreta (o esquerra) que durava diversos minuts, tot i no haver cap tendència neta en la bateria d'estímuls utilitzats, i una tendència "ràpida" que durava uns escassos segons, provinent de les accions que s'havien realitzat just a la decisió anterior.
La representació neuronal dels biaixos s'assembla a la representació neuronal de la informació rellevant per a resoldre una determinada tasca
"Per a aquesta investigació estudiem com l'escorça prefrontal, que és crucial per prendre decisions, codifica els dos biaixos identificats (lent i ràpid). El principal resultat de l'estudi ha mostrat que la representació neuronal dels biaixos s'assembla a la representació neuronal de la informació rellevant per a resoldre una determinada tasca. Això sembla indicar que el format en el qual els biaixos i la informació es codifiquen en el cervell són molt semblants, tan semblants que és difícil distingir-los ", indica Moreno Bote, investigador principal de l'estudi.
I afegeix: "Ens queda encara molt per entendre, però els resultats d'aquesta investigació podrien explicar per què els biaixos són tan prevalents en la presa de decisions, i per què, molt al nostre pesar, són tan difícils d'eradicar".
Treball de referència:
Gabriela Mochol, Roozbeh Kiani, Rubén Moreno Bote (2021) "Prefrontal cortex represents heuristics that shape choice bias and its integration into future behavior", Current Biology, 26 de febrer. DOI:https://doi.org/10.1016/j.cub.2021.01.068