Vés enrere La revista “IUSLabor” reflexiona sobre els diferents factors que intervenen en la fixació de salaris

La revista “IUSLabor” reflexiona sobre els diferents factors que intervenen en la fixació de salaris

Aquest és el tema de l’editorial del nou número de la publicació digital de dret del treball i de la seguretat social de la UPF, que es completa amb articles sobre l’acomiadament del treballador derivat de l’ús de les xarxes socials, la contractació temporal en el sector públic o el reconeixement de la prostitució com a treball susceptible de protecció, entre d’altres continguts.

10.01.2023

Imatge inicial

IUSLabor, la revista digital d'accés obert de la Universitat Pompeu Fabra dedicada a l'anàlisi del dret del treball i de la seguretat social, adreçada especialment a personal investigador, professionals del dret i estudiants avançats, ha publicat recentment el número 3/2022. La nova edició, que inclou un total de deu peces, analitza temes relacionats amb qüestions de màxima actualitat, vinculats a l’ordenament jurídic espanyol, europeu o internacional.

La revista, coeditada per Manel Luque (UPF), Anna Ginès (ESADE-URL) i Josep Moreno Gené (Universitat de Lleida), inclou en el seu darrer número un editorial titulat “Salarios mínimos y salarios convencionales” a càrrec d’Eva Garrido Pérez, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Cadis. La peça analitza els diversos factors que intervenen en la fixació de salaris a Espanya i el paper que en aquest entramat juga el salari mínim interprofessional (SMI).

“Si la coordinació dins dels nivells de negociació es proclama com a absolutament necessària, més encara, com a premissa ineludible, apareix la connexió sistèmica amb els SMI"

Segons afirma l'autora, “Si la coordinació dins dels nivells de negociació es proclama com a absolutament necessària, més encara, com a premissa ineludible, apareix la connexió sistèmica amb els SMI. De fet, l'engranatge coordinat entre els tres vèrtexs d'aquest triangle de nivells de fixació de salaris (Estat, Negociació Sectorial i Unitats empresarials) és l'únic mecanisme que permet eludir una precarització en el valor del treball fins i tot dins de contextos econòmics gens propicis per al sistema productiu espanyol”.

Eva Garrido, que es fa ressò de la diferent normativa estatal i europea vigent en aquest àmbit, posa èmfasi en l’actuació dels agents socials, que ha de situar-se al centre d’aquests vèrtex de funcionalitat en la determinació salarial, i que ha de servir de “mà directora d’aquest escenari, que ordeni i garanteixi la interrelació i la intercomunicació entre els tres nivells”.

Xarxes socials, sector públic i prostitució, àmbits dels tres estudis doctrinals

El número 3/2022 de IUSlabor inclou tres estudis doctrinals: en primer lloc, Alicia Villalba Sánchez (Universitat de Santiago de Compostel·la), signa “El despido del trabajador derivado del uso de las redes sociales”, un article centrat en el marge de llibertat que el dret del treball confereix als usuaris, davant la possibilitat d'incórrer en un incompliment contractual per part del treballador, consistent en l'ús de la xarxes socials, o delatat per aquestes.

En segon lloc, María José Asquerino Lamparero (Universitat de Sevilla) és la autora de “La contratación temporal en el sector público”, una peça que analitza com el Reial Decret Llei 32/2021, que té com a objectiu reduir el treball de les modalitats contractuals laborals, impacta en el sector públic.

En tercer lloc, Nuria J. Ayerra Duesca (Universitat de Saragossa) , en el seu article “Reconocimiento de la prostitución como trabajo susceptible de protección: diferentes fórmulas jurídicas”, posa de manifest, per una banda, la situació actual i la problemàtica que comporta el gran buit legal existent en relació amb la prostitució, i de l’altra, la possibilitat de regular-la com una activitat econòmica susceptible de protecció jurídica.

Continguts diversos dins de les altres seccions habituals

Julen Llorens Espada (Universitat Pública de Navarra) dins la secció “Dret del treball i covid-19”, publica l’article “El tratamiento de la covid-19 desde la acción protectora dispensada por la Seguridad Social a las personas trabajadoras”, en què fa un recorregut pel camí legislatiu que la SARS-CoV-2 ha rebut com a contingència protegida per la Seguretat Social en els diferents estadis de progrés de la pandèmia.

Completen els continguts de la revista articles de María Gema Quintero Lima (Universitat Carlos III) sobre el nou reial decret llei per millorar les condicions de treball i de seguretat social de les persones treballadores al servei de la llar (secció “Flash normatiu”); Francisco Ramón Lacomba Pérez (advocat de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira), sobre acomiadaments basats en càmera oculta (secció ”Sentència il·lustrada”); i dos flashos judicials, a càrrec d’Ana María Castro Franco (Universitat de León) i Josep Moreno Gené (Universitat de Lleida), centrats, respectivament, en la legitimació activa dels sindicats per impugnar l’acomiadament col·lectiu dels repartidors autònoms d’Uber Eats en al marc de la llei Rider i en el dret del personal investigador predoctoral en formació de percebre triennis. Tanca el número la secció “Treball en la història”, a càrrec d’Elisabet Velo i Fabregat (UAB), que revisa els precedents internacionals de la Llei de 1918 de treball a  domicili.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació