Vés enrere

El primer número del 2022 de "IUSLabor" fa una anàlisi dels aspectes clau de la recent reforma laboral

El primer número del 2022 de "IUSLabor" fa una anàlisi dels aspectes clau de la recent reforma laboral

La revista de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF inclou una editorial que fa una valoració dels principals àmbits impulsats per la nova llei, així com diversos articles centrats en aspectes com ara la conversió dels contractes temporals a indefinits, el contracte fixe discontinu i la seva afectació al personal investigador públic, el contracte formatiu o la negociació col·lectiva.

04.04.2022

Imatge inicial

El passat 30 de desembre el BOE va publicar el Reial Decret Llei 32/2021 de 28 de desembre de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat  en el treball i la transformació del mercat de treball. Tres mesos després de l’entrada en vigor d’aquesta llei clau per a les relacions laborals i el mercat de treball a Espanya,  IUSLabor, la revista del Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF, dedica la seva primera edició del 2022 a analitzar-ne els aspectes essencials.

Per abordar a fons aquesta qüestió, el número 1/2022 de IUSLabor inclou una editorial signada per Ana de la Puebla Pinilla, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Madrid, en la qual fa una valoració positiva de la reforma laboral en clau de futur. L’acompanyen articles de Francisco Ramón Lacomba Pérez (Cuatrecasas, Gonçalves Pereira), Cristóbal Molina Navarrete (Universitat de Jaén), Ma José Cervilla Garzón (Universitat de Cadis) i Carlos Díaz García (Comissió Obrera Nacional de Catalunya), centrats, respectivament, en la conversió dels contractes temporals en indefinits; com el nou contracte fixe discontinu afecta el personal investigador públic; el contracte formatiu i la potenciació del protagonisme de l’àmbit col·lectiu en les relacions laborals.

Ana de la Puebla Pinilla: “S’ha preferit una reforma consensuada abans que una contrareforma imposada sense l’aval de bona part dels actors socials que, al cap i a la fi, són els qui han d’aplicar-la”

A l’editorial “El RDL 32/2021, de 28 de diciembre, una reforma laboral cargada de futuro”, Ana de la Puebla Pinilla posa en valor el fet que la nova llei suposa la plasmació d’un acord i un diàleg entre els agents socials i el govern, malgrat que “s’hagi hagut de renunciar a arribar fins al final de la reforma que es pretenia fer”. També destaca que “s’ha preferit una reforma consensuada abans que una contrareforma imposada sense l’aval de bona part dels actors socials que, al cap i a la fi, són els qui han d’aplicar-la”. Així, i després d’analitzar aspectes com ara els procediments temporals de regulació de treball i el disseny del mecanisme RED de flexibilitat i estabilització del treball, la negociació col·lectiva, la subcontractació o la contractació laboral, la catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autóoma de Madrid conclou que “el paper dels tribunals en l’aplicació i interpretació del nou marc normatiu resultarà essencial per delimitar fins a quin punt l’aposta de legislador ha encertat en l’elecció de mesures adoptades”.

De la seva banda, Francisco Ramón Lacomba Pérez, en el seu article “Más indefinidos que nunca. La nueva presunción reforzada del carácter indefinido de los contratos de trabajo”, exposa i valora en quins supòsits els contractes temporals es convertiran en indefinits d’acord amb la nova legislació. Sobre un dels tipus concrets de contractes indefinits, el reinventat “contracte fixe discontinu”, Cristóbal Molina Navarrete basa el seu article “Nuevos contratos indefinidos en la reforma ¿Modelos de transición-transacción para estabilizar al personal investigador público?”. El catedràtic de la Universitat de Jaén avalua les possibilitats i dificultats que aquest tipus de contracte tindrà en la seva implantació en el sector de la ciència. En aquest sentit, defensa una regulació jurídica més específica, en la línia del que s’augura que serà la reforma en marxa de la Llei de la Ciència, per augmentar la qualitat del treball en el sector de la recerca, que no es quedi en “simples succedanis contractuals”.

Els dos articles restants que aborden altres aspectes de la recent reforma laboral són, d’una banda, el que escriu M. José Cervilla Garzón, titulat “El avance hacia la menor temporalidad y la mayor capacidad formativa del nuevo contrato formativo”.  La professora de la Universitat de Cadis es fa ressò de les dues noves modalitats de contractes formatius, que substitueixen els contractes de pràctiques, per a la formació i l’aprenentatge i per a la formació dual universitària. L’article valora l’abast de les modificacions establertes, si suposen una millora pel que fa a la seva finalitat formativa i la pretesa reducció de temporalitat de la contractació.

D’atra banda, Carlos Díaz García és l’autor de “Nuevos márgenes para la recuperación de la esfera colectiva de las relaciones laborales y la intervención pública a raíz de la reforma laboral”. El responsable de l’Àrea d’Acció Sindical i Negociació Col·lectiva de la Federació de Serveis a la Ciutadania de la Comissió Obrera de Catalunya se centra en els elements de la nova legislació que potencien el protagonisme de l’àmbit col·lectiu de les relacions laborals i suposen, a la vegada, una “recentralització de la funció tuitiva” del dret del Treball.

Articles sobre altres qüestions d’actualitat, estudis doctrinals i aspectes de la història

IUSLabor, una revista d’accés obert dirigida pels professors Manuel Luque Parra (UPF), Anna Ginès i Fabrellas (Universitat Ramon Llull-ESADE) i Josep Moreno Gené (Universitat de Lleida), es completa amb altres articles, que aborden qüestions com ara certificat covid i relació laboral (Antonio Fernández García, Universitat Oberta de Catalunya); i el dret a la desconnexió digital de les persones que ocupen càrrecs directius (Francisco Trujillo Pons, Universitat de València).

Dins de l’apartat d’ estudis doctrinals, s’aborden aspectes com ara el registre horari laboral i el dret a la protecció de dades dels treballadors (Arturo Montesdeoca Suárez, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria); el procés de mobilitat geogràfica en l’àmbit empresarial (Cristina Sánchez Rodas Navarro, Universitat de Sevilla); el concepte de “Centre de treball” i adscripció de les persones treballadores (Jonathan Gallego Montalbán, CCOO de Catalunya i UAB) i un article sobre la nova llei de reforma de les pensions (Javier León Iglesias, Universitat de Saragossa).

Laura Casas Díaz i María Jesús Espuny Tomás, ambdues professores de la UAB, signen sengles peces dins de la secció “El treball en la historia”, centrades, respectivament, en la delinqüència  la marginalitat dels obrers a l’Espanya del segle XIX i en una ressenya d’un llibre centrat en la regulació jurídica del treball a les Índies Occidentals a finals del segles XV i XVI.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

08. Treball digne i creixement econòmic
Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit