Vés enrere

Tània Verge i Victòria Alsina prenen possessió com a conselleres del nou Govern de la Generalitat de Catalunya

Tània Verge i Victòria Alsina prenen possessió com a conselleres del nou Govern de la Generalitat de Catalunya

Tània Verge, catedràtica de Ciència Política i directora de la Unitat d’Igualtat de la UPF, i Victòria Alsina, doctora en Ciències Polítiques i Socials per la UPF i professora de la Universitat de Nova York, estaran al capdavant de les conselleries de Feminismes i Igualtat i Acció Exterior i Transparència, respectivament.

26.05.2021

Imatge inicial

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha presidit l’acte institucional de presa de possessió del nou Govern de la Generalitat de Catalunya, que ha tingut lloc el 26 de maig, al matí, al Saló Sant Jordi del Palau, en què ha estat present la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs.

El nou executiu està format per quinze càrrecs, set homes i vuit dones, entre les quals dues politòlogues de la UPF: Tània Verge, catedràtica de Ciència Política, que ha estat nomenada consellera de Feminismes i Igualtat, i Victòria Alsina, doctora en Ciències Polítiques i Socials i llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UPF, nomenada consellera d’Acció Exterior i Transparència.

El nou executiu està format per quinze càrrecs, set homes i vuit dones, entre les quals les dues politòlogues de la UPF.

A l’inici de l’acte, després d’unes paraules de Pere Aragonès, Xavier Bernadí, professor associat de Dret Administratiu de la UPF i nou secretari de Govern de la Generalitat, ha fet la lectura del decret de nomenament. Seguidament, els membres del nou equip de govern han promès el seu càrrec davant del president Aragonès, que ha fet el parlament de clausura. Un cop acabat l’acte, ha començat la primera reunió del nou Consell Executiu de la Generalitat.

Tània Verge, nova consellera de Feminismes i Igualtat

Tània Verge i Mestre (Reus, Baix Camp, 1978) es va incorporar com a professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF l’any 2010. El 2014 va ser nomenada delegada del rector per a les polítiques d'igualtat de gènere. El maig de 2017, en constituir-se la Unitat d'Igualtat com a servei universitari especialitzat, va assumir-ne la direcció, un càrrec que ha ocupat fins al 2021. Ha estat coordinadora del mínor en Estudis de Gènere.

La seva àrea de recerca principal és el gènere i la política, amb atenció especial a com el gènere travessa els partits polítics i els parlaments i a la resistència a l’adopció i a la implementació de les polítiques d’igualtat. Les bases de la seva trajectòria professional es fonamenten en la ciència política feminista, tant a nivell de recerca, docència, servei acadèmic, consultoria per a institucions i organitzacions nacionals i internacionals i activitats de transferència de coneixement. La transformació de les relacions de poder desiguals i, en general, el canvi social, són part del seu treball acadèmic.

La transformació de les relacions de poder desiguals i, en general, el canvi social, són part del seu treball acadèmic.

Es va doctorar en Ciència Política a la Universitat Complutense i l’Institut Universitari d’Investigació Ortega i Gasset de Madrid  (2005). Va obtenir el Diploma in Social Science Data Analysis de la Universitat d’Essex. Ha fet diverses estades postdoctorals a les universitats de Yale, Essex i Sussex i ha estat analista del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya (2007-2010).

Juntament amb els acadèmics Jordi Matas, Josep Pagès, Marta Alsina i Marc Marsal, va formar part de la sindicatura electoral del referèndum de l’1-O, un organisme designat pel Parlament com a òrgan supervisor del referèndum, càrrec pel qual van ser jutjats i absolts pel Jutjat del Penal 11 de Barcelona dels delictes de desobediència i usurpació de funcions, dels quals els acusava la Fiscalia.

Victòria Alsina durant l'acte de presa de possessió. FOTO: Generalitat de Catalunya.

Victòria Alsina, consellera d'Acció Exterior i Transparència

Victòria Alsina Burguès (Barcelona, 1983) és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UPF i doctora en Ciències Polítiques i Socials, amb la tesi “A Study on public-private collaboration: motivations and consequences, measuring success with key dimensions, comparing leadership”, defensada el 2017 i dirigida per Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política.

A la UPF, on va començar a impartir docència el curs 2009-2010 com a professora associada, ha estat directora acadèmica i creadora de Smart Government UPF, un projecte d'innovació docent que es materialitza en una plataforma web que ofereix recursos informatius, formatius i d'orientació professional en l'àmbit de la gestió pública. L’any 2019 va rebre un ajut individual Marie Skłodowska-Curie pel projecte “CrowdLawLab - CrowdLaw: Towards a More Inclusive lawmaking Through Technology".

Victòria Alsina era actualment professora i directora acadèmica del Center for Urban Science and Progress de la Universitat de Nova York i investigadora del The Governance Lab (The GovLab) de la Tandon School of Engineering de la institució novaiorquesa, on ha coordinat el proyecte CrowdLaw Research. Durant la seva etapa acadèmica als EUA, també ha estat vinculada al Mossavar-Rahmani Center for Business and Government, al Ash Center for Democratic Governance and Innovation i al Belfer Center for Science and International Affairs de la Harvard Kennedy School.

La seva activitat docent i de recerca s’ha centrat en trobar solucions d'innovació per repensar les institucions públiques.

En l'àmbit acadèmic, la seva activitat docent i de recerca s’ha centrat en trobar solucions d'innovació per repensar les institucions públiques, explorar com la governança col·laborativa i el compromís cívic pot canviar la manera en què es governa i ajudar les comunitats i institucions a treballar junts per resoldre els problemes públics. A banda de la llicenciatura i el doctorat de la UPF, Victòria Alsina té un màster en Administració Pública (MPA) de la Universitat Autònoma de Barcelona i un màster en Direcció Pública d'ESADE.

En l’àmbit polític i d’assessoria, va ser delegada de la Generalitat als Estats Units, un càrrec que va assumir l’any 2018 quan Ernest Maragall estava al capdavant del Departament d’Acció Exterior i que va ocupar fins al setembre de 2019. Va ser una de les coordinadores de Catalunya 2022, un grup de treball impulsat per la Generalitat per crear un pla per afrontar la crisi provocada per la covid-19. Ha estat assessora de nombrosos governs, organitzacions del tercer sector i institucions privades en qüestions relacionades amb la reforma del sector públic, les associacions publicoprivades i la innovació democràtica.

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit