El campus del Poblenou acull l’obra “Policia, 1974” de Jordi Pericot, un símbol de la lluita antifranquista
El campus del Poblenou acull l’obra “Policia, 1974” de Jordi Pericot, un símbol de la lluita antifranquista
El campus del Poblenou acull l’obra “Policia, 1974” de Jordi Pericot, un símbol de la lluita antifranquista
La instal·lació expandeix el circuit UPF Art Track a aquest campus i és fruit de la col·laboració entre la Universitat i el centre IDEAL de Barcelona. Jordi Pericot va ser va ser un dels membres destacats del nucli fundador dels estudis de Comunicació Audiovisual a la UPF.
El campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra té de manera permanent una obra de l’artista i professor emèrit del Departament de Comunicació de la UPF Jordi Pericot (El Masnou, 1931). L’acord entre la UPF i el centre IDEAL, que va dedicar l’exposició “Art Expandit” a Pericot, ha permès que la Universitat pugui exposar l’obra ‘Policia, 1974’ que al·ludeix a la repressió policial franquista.
L’obra, com explica Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació de la UPF, “obra una via inèdita al campus del Poblenou, ja que expandeix l’UPF Art Track, inicialment inaugurat al campus de la Ciutadella. En Jordi Pericot ha estat catedràtic i vicerector de la UPF, i va ser clau per obrir una línia innovadora, com la creació artística, a la nostra universitat”. Afegeix que “l’obra que s’ha instal·lat representa una burla al feixisme i a l’acció repressiva de la policia i porta al nostre campus un desig de lluita contra la repressió de les llibertats i contra els extremismes”.
Manel Jiménez: "En Jordi Pericot ha estat catedràtic i vicerector de la UPF, i va ser clau per obrir una línia innovadora, com la creació artística, a la nostra universitat”
L’estiu de 1974, Pericot va exposar a la Mostra d’Art Nou (MAN) al bell mig de la Rambla de Catalunya de Barcelona juntament amb altres artistes com Ràfols Casamada, Hernàndez Pijuan o Amèlia Riera. La previsió era que les obres, un cop exposades a Barcelona, es mostrarien al saló de l’Automòbil de París.
L’organització va oferir a Pericot un xassís d’un cotxe per tal que fes la seva obra i l’artista va fer la intervenció en un SEAT 133 que vomitava una massa de poliuretà expandit de color marronós. El cotxe portava la inscripció 90-1C14, que tractava de camuflar la paraula policia. Amb l’obra, Jordi Pericot volia “denunciar la policia franquista, de la qual jo mateix era víctima de manera regular. Se’m va ocórrer omplir el cotxe de poliuretà per tal que sortís vòmit per totes les obertures i vaig reproduir la paraula policia de forma camuflada amb xifres romanes i números”.
Els altres vehicles exposats no van tenir cap problema, però l’obra de Pericot va provocar manifestacions del grup d’extrema dreta Guerrilleros de Cristo Rey, que agredien el cotxe. L’obra de Pericot va ser censurada, retirada de la Rambla de Catalunya i ja no es va exposar a París. Posteriorment seria destruïda. Segons l’artista i professor, aquesta obra “no es va llegir artísticament, sinó políticament; es va fer una bola de neu...”.
Jordi Pericot va manifestar durant l’acte d’inauguració de la instal·lació a la UPF que “voldria que l’obra es recordés per l’entusiasme i la il·lusió que moltes persones van esmerçar per canviar la situació del país i recuperar el temps que ens estava robant el franquisme”. Va recordar que “en el seu moment, va ser una obra complicada de fer i d’exposar, en un context on era físicament perillós mostrar la disconformitat amb la situació”.
Jordi Pericot: "Voldria que l’obra es recordés per l’entusiasme i la il·lusió que moltes persones van esmerçar per canviar la situació del país i recuperar el temps que ens estava robant el franquisme”.
L’obra que s’exposa en permanència a la Plaça Gutenberg del campus del Poblenou de la UPF a Barcelona, és la reproducció del vehicle destruït, realitzada amb la supervisió de l’artista, que es va produir i mostrar amb motiu de la mostra “Pericot: Art Expandit”, una innovadora exposició que el centre d’arts digitals IDEAL, amb coproducció de la UPF, va dedicar a Pericot del juliol al setembre de 2022. La mostra comptava amb una selecció inèdita d’obres originals de Pericot juntament amb noves instal·lacions immersives i interactives creades per artistes digitals dialogant amb les seves creacions originals.
Imma Fondevila, directora de projectes de MagmaCultura i una de les impulsores de la mostra a l’IDEAL, assegura que “volíem que aquesta obra tingués continuïtat més enllà de l’exposició de Barcelona i vam creure que la UPF era el millor lloc on podia estar, envoltada d’alumnes que poguessin descobrir i gaudir l’obra”. I afegeix que “era important fer una mostra com la que vam fer a l’IDEAL per presentar i reconèixer el paper pioner de Jordi Pericot en l’art cinètic a Catalunya i per mostrar la seva manera de fer i pensar, ja previsualitzant el nou art digital actual”.
L’acte inaugural d’aquesta instal·lació permanent a la UPF es va realitzar el 4 d’octubre del 2022, coincidint amb la inauguració del curs acadèmic 2022-2023 de la Universitat.
Màxim exponent de l’art cinètic a Catalunya
Jordi Pericot es considera l’introductor i màxim exponent de l’art cinètic a Catalunya. L’art que planteja Pericot s’expandeix a altres realitats, proposa canvis i socialitza la creativitat.
L’any 1984, després de convertir-se en una figura cabdal de l’art cinètic a l’Estat espanyol i bona part d’Europa, Jordi Pericot va renunciar a l’ofici d’artista amb l’obra MeRdA. Deixava la seva vocació perquè considerava que l’art s’havia mercantilitzat en excés. Després va reorientar la seva vida professional cap a l’àmbit de la teoria i la pedagogia del disseny. Va participar activament a la refundació de l’escola Elisava i va ser un dels membres destacats del nucli fundador dels estudis de Comunicació Audiovisual a la UPF, l’any 1992. Actualment és catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
> Àlbum de fotos de la inauguració publicat a Flickr