Crear i investigar alhora, la metodologia de recerca transformadora que descobriràs a la nova exposició del campus del Poblenou de la UPF
Crear i investigar alhora, la metodologia de recerca transformadora que descobriràs a la nova exposició del campus del Poblenou de la UPF
Crear i investigar alhora, la metodologia de recerca transformadora que descobriràs a la nova exposició del campus del Poblenou de la UPF
L’exposició, titulada “Investigació a través de la pràctica. Procés creatiu, blocs de notes i indagació teòrica", es va inaugurar el passat 24 de gener, i es podrà veure fins al 10 d’abril a la Galeria Àrea Tallers del campus del Poblenou de la UPF.
A través de la pràctica artística, també és possible fer recerca científica, o dit d’una altra manera, es pot ser artista i investigador alhora. Aquesta metodologia d’investigació a través de la pràctica, que va més enllà dels paradigmes de recerca tradicionals, és el tema central de la mostra que es pot visitar a la Galeria Àrea Tallers del campus del Poblenou de la UPF fins al proper 10 d’abril.
L’exposició, titulada “Investigació a través de la pràctica. Procés creatiu, blocs de notes i indagació teòrica", es va inaugurar el passat 24 de gener. La seva presentació va anar a càrrec de Jordi Balló, director del Departament de Comunicació, i la seva comissària, Matilde Obradors, artista, professora, investigadora i responsable de l’àmbit de Cultura d’aquest mateix departament.
La mostra permet descobrir una metodologia d’investigació transformadora, sustentada i portada a la pràctica per teòrics i investigadors-artistes des de mitjans dels anys vuitanta del segle XX. El 1984, es va inaugurar un dels primers programes de doctorat de recerca artística a Austràlia, mentre que a Europa van sorgir les primeres iniciatives que seguien aquesta metodologia a la dècada dels 1990. A Catalunya i Espanya, hi està encara escassament implantada.
Essencialment, es tracta d’una metodologia que genera coneixement a través de l’experiència i que no s’assumeix la màxima dels paradigmes de recerca tradicionals, segons la qual hi ha una separació entre el subjecte i l’objecte. En paraules de la comissària de l’exposició, Matilde Obradors, “si partim de la base que l'investigador sempre s'involucra en el procés (emocions, sentiments, creences…), és millor tenir-ho en compte i no deixar que aquestes possibles influències operin sense saber en quina mesura i de quina manera ho fan”.
L’anàlisi de la pròpia obra artística també pot ser científic
Altres característiques d’aquesta metodologia són la interdisciplinarietat i l’autoreflexivitat sobre la pròpia recerca teòrica i pràctica -indissociables l’una de l’altra-, que es pot acabar materialitzant en una obra artística. També es considera que l’anàlisi de la pròpia obra artística pot ser científic i té valor significatiu.
Aquesta metodologia vol rebatre algunes reticències i prejudicis encara presents al món de la recerca. Com es visualitza en un dels panells de l’exposició, la metodologia de la investigació a través de la pràctica s’enfronta a les màximes positivistes que defensen que l’artista no pot ser investigador alhora, perquè no es pot ser subjecte i objecte de la recerca simultàniament; que, si se situa com a investigador, perd la creativitat; o que consideren que les emocions van en detriment de la cientificitat.
A l’exposició, també s’hi poden descobrir diferents maneres de portar a la pràctica aquesta metodologia. Durant el procés d’investigació-creació, es pot elaborar un diari de la pràctica artística, per recollir tots els elements externs que van intervenint en la presa de decisions i el procés de generació d’idees. També pot ser útil elaborar una autobiografia, a partir de blocs de notes o de la compilació de tot el material consultat i elaborat, per revisar i fer balanç del procés de recerca i creació. Hi ha l’opció de partir de preguntes de recerca i hipòtesis concretes, però també de no fer-ho i únicament definir objectius d’investigació, o bé partir d’un plantejament totalment obert, en què el desenvolupament teòric i pràctic caminen de la mà i cada fase es planteja en funció de l’experiència i resultats de l’anterior.
L’estudi de cas que presenta l’exposició: la tesi doctoral de l’artista Diana Coca
Des de la metodologia de la pràctica artística com a investigació, Diana Coca (Palma de Mallorca, 1977) desenvolupa la seva tesi doctoral: “Corporeïtats al límit. El cos femení com a territori fronterer des de la pràctica artística com a investigació”. En aquesta recerca, fa una aproximació teoricopràctica sobre la representació del cos femení en la creació artística. Treballa a partir del cos de la dona, que concep com a espai liminal, de frontera, trànsit, perill, transgressió i intermediació. Emprèn un procés d’investigació sense hipòtesi, però partint d’objectius i preguntes de recerca ben definits. Analitza els blocs de notes que han acompanyat la generació del seu treball artístic, les fotoperformances Where is Diana? (2013-2015), que va desenvolupar a les fronteres de Tijuana, Ciutat de Mèxic i Pequín; i contrasta els resultats amb les crítiques i els articles que els experts han fet del seu treball artístic. Tot per aportar coneixement sobre el procés creatiu.
L’exposició està organitzada pel Departament de Comunicació de la UPF i és fruit de la recerca realitzada dins del grup Digidoc (Documentació digital i comunicació interactiva), finançat per l’AGAUR (Generalitat de Catalunya) i amb la col·laboració del Departament d’Humanitats de la UPF.