La confiança en les escoles és un element essencial perquè hi hagi un clima i una cultura positius dins els centres educatius. Aquests són els principals criteris en què es basen les famílies a l’hora de decidir matricular els seus fills en una determinada escola. Quan hi ha immigrants, les distàncies culturals i socials, així com les diferències de normes i codis de conducta percebudes per la majoria ètnica, s’entrellacen en el procés de socialització. Això pot provocar malentesos, conflictes ètnics i tensions, que poden dificultar la confiança de les famílies cap als centres.

Però com aquesta diversitat afecta la confiança dels pares envers les escoles i les institucions que regulen l’educació? Quines són aquestes percepcions de les famílies autòctones cap els immigrants? Un article de Mina Prokic, investigadora associada del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM-UPF) del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, publicat recentment a la revista Educational Review, vol donar resposta a aquesta qüestió, poc explorada a nivell acadèmic: “La confiança familiar en els centres, que és la combinació de la confiança en les altres famílies, la direcció i l’administració de l’escola i el professorat, així com la percepció de la cultura i el clima escolar, es veu amenaçada per les percepcions sobre la immigració”, explica Mina Prokic.

Mina Prokic: "La composició ètnica d’una escola esdevé una mesura indirecta de la seva qualitat”

L’estudi, està basat en 32 entrevistes i grups focals dels pares autòctons amb fills que assisteixen a escoles de diversos barris de Barcelona, amb diferents nivells d’immigració. Concretament, inclou entrevistes a pares de nou escoles públiques, cinc de Ciutat Vella i quatre de Sants-Monjuïc. A més, ha entrevistat pares de dues escoles privades de Ciutat Vella i una de Sants-Monjuïc que van decidir deliberadament no portar els seus fills a escoles públiques a causa de l’alt percentatge d’immigrants.

Racisme envers immigrants no europeus

Segons l’autora, “les meves dades revelen que els immigrants no europeus, especialment els del Pakistan, Bangla Desh, El Marroc i l’Índia, són objecte de racisme i es diferencien de la immigració europea. Existeix una jerarquia entre els grups d’immigrants, on els migrants occidentals i europeus són afavorits respecte als altres”. El racisme fixa categories, com ara l’ètnia, la cultura i la religió, incrustades en la naturalesa d’una persona i que funcionen com a determinant del seu comportament. “Els entrevistats veuen aquestes categories com a marcadors de diferència entre ells i les famílies d’immigrants a les escoles, tot i que neguen que siguin racistes”, assegura.

Per això, els migrants de països no occidentals són percebuts com a no disposats a integrar-se; imposen les seves pràctiques culturals i religioses; els veuen com a inferiors i amb nivells educatius més baixos; no participen en activitats escolars, i aprofiten els beneficis socials. També les famílies espanyoles creuen que les famílies immigrants no compleixen amb les seves responsabilitats com a pares ni envers l’escola: no transmeten els valors educatius adequats als seus fills, i això genera desconfiança.

Percepcions que no es basen en interaccions directes

Mina Prokic explica que aquestes percepcions poques vegades es basen en trobades i interaccions directes, sinó que es fonamenten més aviat en creences i estereotips comuns sobre l’islam, el passat colonial i les onades migratòries posteriors. Les dades de l’estudi mostren que els entrevistats que no han portat els seus fills a una escola pública del barri a causa de l’elevat nivell d’immigració són els que més desconfien d’aquests centres, mentre que els que porten els fills a l’escola pública tenen una millor opinió i una confiança més elevada. Així, “la composició ètnica d’una escola esdevé una mesura indirecta de la seva qualitat”.

“Els pares es guien per la composició social del centre, eviten els alts nivells d’immigració, en lloc de guiar-se pel projecte educatiu”, explica l’autora. Però malgrat que els entrevistats atribueixen el baix rendiment dels estudiants immigrants i la menor participació de les famílies immigrants a la seva cultura deficient i al seu lloc d’origen, l’autora remarca que la majoria d’aquestes representacions negatives estan relacionades amb obstacles estructurals, com ara la situació socioeconòmica més baixa dels immigrants i la seva necessitat de fer una jornada laboral inflexible, que pot suposar dificultats per a la seva implicació en les activitats formals i informals i en l’aprenentatge de la llengua.

Quins àmbits es veuen afectats dins de l’escola?

A nivell escolar, alguns dels aspectes de la confiança que es veuen més afectats són els de la competència (l’administració de l’escola no està fent prou per contrarestar els efectes negatius de la immigració); la fiabilitat (l’escola no pot oferir un nivell igual per a tots els alumnes, ja que han de prestar més atenció als nens immigrants) i l’obertura (l’administració no escolta les seves demandes en matèria d’immigració i prioritza les necessitats dels pares immigrants).

D’altra banda, tots els entrevistats, independentment de la seva opinió sobre la immigració, pensen que els efectes d’aquesta haurien de ser resolts per les institucions a nivell de la ciutat i no només per les escoles locals. Així, es queixen de l’abandonament institucional i la poca atenció als centres d’alta diversitat, amb manca de recursos humans i econòmics i condicions desiguals respecte a altres escoles amb menors nivells d’immigració.

L’altra cara de la moneda són els professors, ja que els entrevistats creuen que tracten la immigració de manera adequada, amb alts nivells de competència i fiabilitat; i les associacions de famílies (AFA), de les quals consideren que inverteixen temps i molts esforços per tal que la comunitat funcioni.

Algunes accions que podrien ajudar a revertir la situació

Segons l’autora, algunes de les receptes que es podrien aplicar per canviar aquesta realitat serien una millor educació de la ciutadania espanyola (i especialment dels mestres i educadors) sobre la migració, els seus vincles amb la història colonial i les implicacions del racisme. En segon lloc, les escoles haurien de reconèixer en el currículum els diferents països d’origen de les famílies immigrants i fer espai per debatre la diversitat ètnica, per tal de garantir més pedagogia sobre les diferents cultures i religions; i finalment, les institucions haurien de tranquil·litzar les famílies i explicar-los que la diversitat presenta beneficis per a l’educació dels seus fills, a més de ser transparents i comunicar quines polítiques s’estan implementant en relació amb aquest àmbit.

“Augmentar les oportunitats i els espais de comunicació entre famílies de diferents procedències i homologar les demandes culturals i religioses a tots els centres, amb independència del seu nivell de diversitat, seria un pas cap a la millora de la situació actual, en què els programes i els acolliments s’implementen de manera diferent a cada centre”, conclou Mina Prokic.

Treball de referència: Prokic, M. (juny del 2024) “Racism, Islamophobia and trust in schools: perceptions of diversity in schools in Barcelona”, Educational Review

https://doi.org/10.1080/00131911.2024.2364695