Un dels objectius principals de l'informe (enllaç a l'informe sencer) era respondre algunes preguntes fonamentals: Què és la precarietat laboral i com la podem mesurar? Quina és la situació, distribució, evolució i causes de la precarietat laboral a Espanya? Quin és l’impacte de la precarietat laboral sobre la salut mental? Quines polítiques hem de posar en marxa per reduir la precarietat i millorar la salut mental? Per a la Comissió, calen millors dades i anàlisis, millor legislació i millors polítiques per reduir la precarietat laboral i millorar la salut mental dels treballadors.

“Aquest informe diu alt i clar, a més, que la salut mental té a veure amb la desigualtat i ens recorda que l'impacte sobre la salut mental és més del doble entre les persones treballadores més precàries i que la pitjor situació s'observa en dones, immigrants i joves. Sabem, així mateix, que la prevalença de malalties mentals és dues vegades més alta a les societats desiguals comparades amb les seves homòlogues més igualitàries", va destacar la ministra Yolanda Díaz durant la presentació.

Joan Benach: “Espanya té una alta prevalença de problemes de salut mental, un fenomen molt medicalitzat"

Experts i expertes de la Comissió van destacar la informalitat, la precarietat, les formes descentralitzades d'organització productiva i la infravaloració de les cures com a causes de deteriorament de la salut mental. També van incidir en que, en els contractes estables, qüestions com la desconnexió digital, les hores extra o les hores de treball no previsibles impacten negativament.

El coordinador de la Comissió Joan Benach, codirector del Public Policy Center JHU-UPF, director del grup de recerca GREDS-EMCONET i catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, va explicar que la precarietat laboral és un fenomen molt complex, determinat per múltiples factors i és un determinant social de la salut nociu que genera ansietat i depressió: “Espanya té una alta prevalença de problemes de salut mental, un fenomen molt medicalitzat. Som un dels països del món que consumeix més tranquil·litzants i antidepressius. El malestar, el patiment psíquic o la medicalització permanent per aguantar la jornada laboral són avui una resposta normalitzada on bona part de la població se sent culpable del seu patiment sense ser plenament conscient de les causes estructurals de la precarietat”, va afirmar Benach.

Recomanacions de l'informe

L'informe de la Comissió presenta tres recomanacions generals: lluitar contra la precarietat laboral i els efectes sobre la salut mental; millorar les condicions de protecció, salut i cures dels treballadors; mesurar, analitzar i avaluar la precarietat laboral i els problemes de salut mental; i proposa mesures específiques per cadascuna.

Aquestes recomanacions inclouen diverses mesures concretes com impulsar un nou Estatut del Treball per avançar cap a una ocupació digna i sostenible, que respecti la conciliació de la vida personal i familiar sota una perspectiva de coresponsabilitat, el reconeixement de les cures i l'impuls del model de representació de els treballadors a les empreses.

L'informe també fa èmfasi a reforçar el sistema sanitari, estenent l'enfocament de salut a totes les polítiques, integrant els diferents components de la salut laboral al Sistema Nacional de Salut.

Amb l'objectiu d'avançar en el futur, la Comissió també recomana aprofundir en un sistema de recerca que permeti generar i examinar indicadors de precarietat laboral i el seu impacte a la salut mental dels treballadors, un seguiment que consideren un “objectiu polític prioritari”.

La Comissió, coordinada per Joan Benach (UPF i JHU-UPF Public Policy Center) ha estat formada per un equip d'experts en els camps de la salut pública, la salut laboral, el dret, la filosofia, la sociologia i la ciència política, entre d'altres. Altres membres de l'equip són Fernando Alonso, filòsof i defensor de la salut mental; Diego Álvarez Alonso, advocat especialitzat en dret laboral i de la seguretat social; Lucía Artazcoz, doctora en medicina i especialista en salut pública; Edgar Cabanas, psicòleg i investigador; Belén González Callado, psiquiatra i membre de l'Associació Madrilenya de Salut Mental; Nuria Matilla-Santander, epidemiòloga centrada en els efectes de les plataformes digitals de treball sobre la salut i la seguretat laboral; Carles Muntaner, metge i professor d'infermeria i psiquiatria; María Gema Quintero Lima, professora titular de dret del treball i de la seguretat social de la Universitat Carlos III de Madrid; Remedios Zafra, filòsofa i assagista; i Ferran Muntané, politòleg i investigador de polítiques públiques al Centre de Polítiques Públiques JHU-UPF.

La Comissió va comptar també amb el suport d'un comitè cientificosocial extern format per experts nacionals i internacionals de diferents àmbits: Margarita Alegría, Santiago Álvarez Cantalapiedra, Guy Groux, Adoració Guamán, Yayo Herrero, Jason Hickel, Antonio Izquierdo, Danièle Linhart, Laura Martín, Vickie Mays, Michael Quinlan, Albert Recio, Cèsar Rendueles, Rosemary Sokas, Guy Standing, Olga Villasante, Laurent Vogel i Leah Vosko.

> Informe de referència: "Treball precari i salut mental: coneixements i polítiques” (informe complet)