El treball “Estereotips de gènere en les sèries de ficció per a adolescents”, de Núria González Amores, alumna de l’Institut Damià Campeny de Mataró, és el títol de l’obra guanyadora del XVII Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, convocat conjuntament per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i la Fundació Ernest Lluch.

L'obra guanyadora analitza una trentena de sèries adreçades a adolescents, dins de les quals detecta els estereotips de gènere i els classifica en cinc categories diferents

L’obra guanyadora, que ha estat escollida pel jurat d’entre un total de 93 treballs presentats (73 de vàlids), analitza una trentena de sèries adreçades a adolescents, dins de les quals detecta els estereotips de gènere i els classifica en cinc categories diferents, des del mascle agressiu a les figures maternes com a referents, des dels estereotips tradicionals als nous prototips.

Després de dos anys marcats per les restriccions provocades per la pandèmia, el lliurament dels guardons (un primer premi de 700 euros i quatre mencions de 100 euros cadascuna d’elles, i en tots els casos, la publicació del treball a la web) s’ha pogut fer amb normalitat, en el decurs d’un acte que ha tingut lloc el 24 de maig, al migdia, a l’auditori Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella.

L’acte, que ha comptat amb la presència dels estudiants, familiars, tutors dels instituts, membres del jurat i altres persones vinculades les institucions convocants, ha estat presidit per Magí Panyella, degà en funcions de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i Josep M. Carreras, vicepresident de la Fundació Ernest Lluch.

Després d’una benvinguda a càrrec de Josep M. Carreras i Magí Panyella, en què han destacat, respectivament, que aquesta convocatòria s’adequa molt bé a l’esperit d’impuls a la recerca que tenia Ernest Lluch en la seva faceta d’investigador, i al fet que aquest reconeixement premia l’esforç i la motivació de molta gent, tant dels estudiants, tutors i familiars, el degà ha procedit a fer la lectura de l’acta de jurat.

En primer lloc han recollit el guardó els autors de les quatre mencions, moment que ha donat pas al lliurament del primer premi, que Núria González Amores ha rebut de mans de Magí Panyella i Josep M. Carreras.

El treball “Estereotips de gènere en les sèries de ficció per a adolescents”, que ha estat turoritzat per Roser García, professora de l’Institut Damià Campeny de Mataró, “presenta una proposta seriosa, producte de l’esforç personal, sobre una temàtica d’oci i més aviat frívola, mostrant que l’ensenyament basat en una estructura de continguts i tècniques adequades d’enfocament és un bon camí per conèixer la realitat”, segons manifesta el jurat en la seva acta.

El jurat destaca que la recerca consta d’una bona pregunta, una estructura i redacció correcta; marc teòric adequat, així com la selecció del visionat (una trentena de sèries) i els criteris per rellevar la informació i detectar els estereotips de gènere. Així mateix, ressalta que l’anàlisi no és només descriptiu, sinó també classificatori, fins constituir una tipologia de cinc tipus ben definits d’estereotips de gènere. D’altra banda, combina diferents tècniques, com són l’anàlisi de continguts, les entrevistes i tècniques d’anàlisi de dades; i fins i tot ha tingut en compte el gènere dels guionistes i la plataforma d’emissió.

Feminisme, immigració, rehabilitació a les presons i la història d’un maqui, temes de les quatre mencions

Les quatre mencions han recaigut en els treballs següents, que també seran publicats a les webs de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials i de la Fundació Ernest Lluch:

“La genealogia violeta”, elaborat per Helena Pubill Quintillà, alumna de l’Institut Guindàvols (Lleida). Es tracta d’un exercici de recuperació de la memòria del moviment feminista a Lleida, en aquest cas una reconstrucció detallada i contextualitzada dels seus orígens i desenvolupament durant el període 1975-1991.

“Migrar per millorar. La immigració al Garraf”, obra de Pau Arenas Huguet, estudiant de l’Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas (Vilanova i la Geltrú).  L’objectiu d’aquest treball és conèixer els orígens i les raons de la immigració, en el cas concret estudiat, i així mateix arribar a conclusions a l’entorn de la integració o acceptació en la nova terra d’acollida.

“La presó: rehabilitació o càstig”, fet per Marita Jhones Santos Guevara, alumna de l’Institut Miquel Tarradell (Barcelona). L’autora desenvolupa una estratègia investigadora, pregunta inclosa, en la que mostra algunes de les claus de les polítiques públiques de rehabilitació de la delinqüència, combinatòria de diferents dimensions, entre les que destaca les causes d’ingrés en els centres i els programes específics d’educació i els tallers de reinserció social.

“Joan Platé Vergès. Un maqui compromès amb la lluita per la llibertat”, escrit per Aniol Escorihuela Roca, estudiant de l’Institut Santiago Sobrequés i Vidal (Girona). L’obra se centra en la història personal d’aquest maqui, membre de l’equip de Passos que organitzava les anades i vingudes dels guerrillers, ben recolzada per la descripció del moviment, el seu origen, el paper en la resistència francesa, així com a Espanya i, en especial, a Catalunya.

El jurat de la XVII edició del premi, atorgat al millor treball de recerca desenvolupat en l'àmbit de les ciències socials i polítiques presentat durant curs acadèmic 2021-2022 en els centres de secundària públics, privats o concertats de Catalunya, ha estat presidit per Magí Panyella, i format pels professors del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF Jordi Guiu, Pere Jódar, Abel Escribà-Folch i Toni Rodon, i pels membres de la Fundnació Ernest Lluch Josep Maria Carreras, Jordi Ferrer, Rosa Lluch i Ferriol Soria.