Vés enrere Estudien com el confinament ha afectat la salut de la població infantil a Espanya

Estudien com el confinament ha afectat la salut de la població infantil a Espanya

El Centre de Recerca en Salut Laboral (CiSAL: UPF-IMIM) ha participat en el treball, que ha estat liderat per investigadors de la Universitat del País Basc (UPV/EHU). 
16.06.2020

Imatge inicial

Un estudi ha explorat l'impacte del confinament en la salut mental i física de la població infantil i l'impacte de la desigualtat en les condicions dels habitatges i disponibilitat de recursos en la situació de confinament.

L'estudi l'ha liderat l’OPIK-Grup de Recerca en Determinants Socials de la Salut i Canvi Demogràfic de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), amb la col·laboració de Bidegintza- Cooperativa per a la promoció humana i el desenvolupament comunitari i el Centre de Recerca en Salut Laboral (CiSAL: UPF-IMIM). La investigadora principal ha estat Maite Morteruel i per part del CiSAL ha participat Mireia Utzet. Els investigadors han publicat els resultats preliminars de l'estudi, que mostren que gairebé la meitat de la població infantil ha vist deteriorada la seva salut emocional durant el confinament.

La situació d'alerta sanitària per la pandèmia del COVID-19, ha obligat a prendre una mesura excepcional: el confinament de la població amb la finalitat de limitar al màxim la mobilitat de les persones. Estudis efectuats en el context de diferents epidèmies com el SARS, Ébola, H1N1, etc., han mostrat que el confinament pot produir problemàtiques relacionades amb estrès posttraumàtic i depressió, a més d'insomni, irritabilitat i esgotament. També s'han identificat associacions significatives entre el confinament i emocions negatives com la por, la tristesa, el nerviosisme. Els efectes adversos causats per experiències de quarantena podien donar-ser fins i tot fins a tres anys després del període de confinament.

Els resultats mostren que gairebé la meitat de la població infantil ha vist deteriorada la seva salut emocional durant el confinament.

En primer lloc els investigadors van dur a terme un estudi amb professionals de l'àmbit de la salut i socioeducatiu que treballen amb població infantil per a orientar el disseny del qüestionari. A continuació van realitzar 11.500 enquestes a pares i mares amb fills d'entre 3 i 12 anys. Els resultats de l'estudi mostren que gairebé la meitat de la població infantil ha vist deteriorada la seva salut emocional durant el confinament, segons els seus progenitors.

D'una banda van analitzar si el confinament suposa un major risc per a la salut dels nens i nenes de famílies en situació de vulnerabilitat. Observen que el nivell educatiu dels progenitors determina clarament els hàbits de salut durant el confinament. A més, les condicions dels habitatges on estan desenvolupant el confinament són pitjors en els nens i les nenes de llars amb major dificultat econòmica per a arribar a final de mes.

En referència als elements del confinament que amenacen la salut dels nens i nenes, un quart de la població no té espai exterior (balcó, terrassa, etc.) al qual sortir. Altres factors relacionats amb l'habitatge que s'han observat són l'exposició al fum de tabac o la manca de llum natural.

Un dels aspectes considerats en l'estudi han estat els hàbits saludables, un quart de la població infantil ha estat 6 o més hores davant de pantalles i un 20% no ha realitzat gairebé exercici físic. La dieta també és un factor rellevant, ja que un percentatge important presenta un consum insuficient de fruita i verdura.

Les condicions dels habitatges on estan desenvolupant el confinament són pitjors en els nens i les nenes de llars amb major dificultat econòmica per a arribar a final de mes.

El 90% dels i les professionals de l'àmbit de la infància considera que el confinament té efectes negatius en la salut de nens i nenes i el 76% afirma que l'impacte en la salut serà molt diferent segons el nivell socioeconòmic de les famílies.

L'estudi també ha incidit en la salut dels pares i mares: al voltant del 70% d'aquests creu que el confinament té un impacte negatiu en la seva salut. Concretament, l'impacte és major en les dones, especialment en el cas del benestar emocional.

Finalment, quant als efectes a llarg termini, gairebé la meitat de pares i mares pensa que la salut física, emocional i la qualitat de vida dels nens i nenes es veurà afectada pel confinament i al voltant del 15% considera que el seu impacte sobre la salut emocional durarà mesos o fins i tot anys.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació