La Universitat Pompeu Fabra investeix doctora honoris causa Emmanuelle Charpentier, premi Nobel de Química
La Universitat Pompeu Fabra investeix doctora honoris causa Emmanuelle Charpentier, premi Nobel de Química
La Universitat Pompeu Fabra investeix doctora honoris causa Emmanuelle Charpentier, premi Nobel de Química
Laia de Nadal: “Cal continuar finançant la ciència bàsica per garantir el progrés científic”
La Universitat Pompeu Fabra ha investit aquest dimarts Emmanuelle Charpentier doctora honoris causa. Charpentier (Juvisy-sur-Orge, França, 1968) és bioquímica i doctora en Microbiologia, i l’any 2020 va rebre el Nobel de química per la seva contribució al descobriment de la tecnologia de CRISPR: unes tisores moleculars nascudes de la ciència bàsica, que permeten modificar el genoma amb gran precisió. La rectora de la UPF, Laia de Nadal, ha posat l’accent en la importància de la recerca fonamental com una eina per transformar la societat, “si volem ser capaços de transferir coneixement”, i ha recordat que “cal continuar finançant la ciència bàsica per garantir del progrés científic”. De Nadal, que també és catedràtica especialitzada en Biologia Molecular i Bioquímica, ha emfatitzat que “la bona recerca sempre és el producte d’un esforç col·lectiu”.
Emmanuelle Charpentier, al seu torn, ha agraït el guardó, “un honor per a qualsevol persona” i ha assegurat sentir-se “privilegiada” de rebre la màxima distinció de la UPF, “una universitat referent en recerca”. Charpentier ha assegurat que la recerca científica i els descobriments no es poden entendre des de la individualitat: “La meva recerca és una feina col·lectiva; tots els reconeixements no haurien estat possibles sense la feina ingent de tot un equip de joves recercadors, així com el suport d’institucions, universitats…”. I ha volgut llançar un missatge a les noves generacions d’investigadors: “Sigueu ambiciosos perquè tenim molts reptes globals per resoldre; són temps interessantíssims; aprofiteu-ho”.
> Parlament de cloenda de Laia de Nadal (document en pdf)
Laia de Nadal no ha volgut deixar passar l’oportunitat de reivindicar un cop més el lideratge femení en ciència davant de Charpentier, “tot un exemple inspirador”. La rectora ha tornat a denunciar el sostre de vidre al qual encara, avui dia, estan sotmeses les dones també en la ciència. En aquest sentit, ha lamentat l’oportunitat perduda enguany amb els recentment atorgats premis Nobel, on cap dona ha rebut el guardó ni en física ni en química ni en fisiologia ni en medicina: “Únicament un 6,7% del total de premis Nobel s’ha concedit a dones al llarg de la història”. “Fins quan haurem d’esperar per tal que aquesta situació canviï de veritat?”, s’ha preguntat la rectora: “A la UPF continuem fermament compromesos per apostar per la captació i la retenció de talent, també en femení”.
Charpentier, Nobel de Química 2020
Emmanuelle Charpentier (Juvisy-sur-Orge, França, 1968), bioquímica i doctora en microbiologia per l’Institut Pasteur (França). Juntament amb Jennifer A. Doudna, l’any 2020, Charpentier va rebre el premi Nobel de química per la seva contribució al descobriment de la tecnologia de CRISPR: unes tisores moleculars nascudes de la ciència bàsica, que permeten modificar el genoma amb gran precisió.
Es tracta de la 22a. personalitat que la UPF investeix amb aquest reconeixement, que és la màxima distinció acadèmica que la Universitat atorga, des del primer a Desmond Tutu, el curs 1999-2000, i la vuitena dona després de Vandana Shiva, investida el curs 2023-2024.
“Un punt d’inflexió en biologia”, Elogi a càrrec de Marc Güell
>Laudatio de Marc Güell (document en pdf)
Marc Güell, investigador ICREA del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, ha estat l’encarregat de la laudatio i ha assegurat que la recerca de Charpentier sobre els fonaments de CRISPR-Cas9 “ha marcat un dels pocs punts d’inflexió en biologia”. En aquest sentit, Güell ha posat en valor el potencial que CRISPR té per tractar una àmplia gamma de trastorns com la fibrosi quística, l’oncologia o la malaltia metabòlica: “mitjançant l'edició dels gens defectuosos responsables d'aquestes condicions, CRISPR podria oferir cures on abans no n'hi havia cap”.
Però les seves aplicacions van més enllà de la medicina. Per exemple, també s’utilitza en l’agricultura per desenvolupar cultius més resistents a plagues, malalties i estrès ambiental: “això podria comportar uns rendiments més elevats dels cultius i una major seguretat alimentària, especialment a les regions que són més vulnerables als efectes del canvi climàtic”. “La clau del progrés futur rau a unir la comprensió científica bàsica i les aplicacions pràctiques”, ha sentenciat Güell.