Un projecte arqueològic analitza el comerç informal al Carib colonial
Un projecte arqueològic analitza el comerç informal al Carib colonial
Konrad A. Antczak, investigador Marie Curie del Departament d'Humanitats de la UPF, porta a terme el projecte "ArCarib", finançat en el marc del programa europeu Horitzó 2020. L'arqueòleg ha fet importants troballes a les illes de Curaçao i Bonaire, al sud del Carib, que exemplifiquen el comerç informal que va existir durant els segles XVII i XVIII entre les colònies espanyoles ubicades a la costa veneçolana i els habitants holandesos i jueus insulars.
L'arqueòleg històric Konrad A. Antczak, investigador Marie Skłodowska-Curie del Departament d'Humanitats de la UPF i membre de el Grup de Recerca en Colonialisme, Gènere i Materialitats (CGyM), ha tornat recentment del seu treball de camp arqueològic a les illes holandeses de Curaçao i Bonaire, al Carib sud. En aquesta regió ha realitzat excavacions en què ha localitzat un campament amb un magatzem de transbord de mercaderia, en què ha trobat gran diversitat d'objectes de la vida quotidiana.
"El Regne d'Espanya era molt restrictiu comercialment i només podia fer comerç amb Espanya i amb altres dels seus dominis".
Aquesta sortida forma part del projecte ArCarib (Arqueologia del Comerç Informal al Carib Colonial), del qual Konrad A. Antczak és investigador principal, amb la supervisió de Sandra Montón Subías, professora d'investigació ICREA-UPF del Departament d'Humanitats i coordinadora de CGyM. ArCarib, finançat per la Unió Europea a través del seu programa Horitzó 2020 amb prop de 173.000 euros, es va iniciar a l'abril de 2019 i s'allargarà fins a maig de 2021.
Comerç informal de les colònies espanyoles amb les illes holandeses
El projecte investiga el que Konrad A. Antczak -en comptes de "contraban"- prefereix anomenar "comerç informal", citant d'una banda el restrictiu monopoli comercial espanyol, i de l'altra, la ineficiència espanyola a proveir degudament les seves colònies amb productes bàsics, fet que les va empènyer a comerciar informalment amb ports estrangers. Aquest comerç va florir entre la província espanyola de Veneçuela i les illes holandeses de Curaçao i Bonaire durant els segles XVII i XVIII.
"El Regne d'Espanya era molt restrictiu comercialment i només podia fer comerç amb Espanya i amb altres dels seus dominis, i els holandesos i els jueus que vivien a l'illa de Curaçao van veure que la costa veneçolana estava desproveïda de productes bàsics. Els vaixells procedents d'Espanya venien molt poques vegades, i la gent que vivia a la costa necessitava ceràmiques, teles, menjar: es van adonar que hi havia un espai per fer aquest comerç amb les illes holandeses, que beneficiava a banda i banda", explica Konrad A. Antczak.
Les excavacions a Bonaire i Curaçao descobreixen gran quantitat d'objectes
Durant aquest segon treball de camp es van realitzar excavacions arqueològiques a la deshabitada illa de Klein Bonaire, situada davant de l'illa de Bonaire, i en una plantació sefardita en una de les àmplies badies internes de Curaçao. Les excavacions a Klein Bonaire van revelar el que Konrad A. Antczak suposa que va ser probablement un campament d'administradors d'un magatzem de transbord de mercaderies, la ruïna del qual encara roman en el lloc, i on emmagatzemaven béns que els comerciants de Curaçao portaven de terra ferma.
Entre les nombroses troballes en el lloc, que reflecteixen la vida quotidiana en aquest campament de la primera meitat de segle XVIII, es van descobrir sivelles de sabata, culleres de peltre, monedes, fragments d'armes i fins a dues bales de canó que van ser possiblement disparades cap el campament durant alguna topada. A més, es va trobar una quantitat important de pisa criolla -olles de cuina d'elaboració artesanal- que l'investigador sotmetrà a anàlisis arqueomètrics a la Universitat de Barcelona- per entendre si van ser portades de Veneçuela juntament amb els sacs de cacau.
Una investigació innovadora que analitza l'impacte del comerç a la societat
ArCarib és el primer projecte arqueològic que transcendeix la frontera marítima entre les illes i Veneçuela i busca entendre com els béns que es comerciaven per via marítima -principalment el cobejat cacau veneçolà i altres articles menys coneguts com pises criolles i ceràmiques europees- van impactar les societats insulars i de terra ferma.
La investigació del projecte ArCarib se centra en com va afectar el comerç marítim informal de ceràmica al sud-est del Carib dels segles XVII i XVIII a la vida quotidiana de les comunitats de les illes Aruba, Curaçao, i Bonaire i de la costa veneçolana, en particular la seva formació identitària i els processos i relacions de gènere.
Tot i que que s'ha estudiat molt la història socioeconòmica i política i els impactes d'aquest comerç arrelat a la regió, encara se sap poc de les seves dimensions materials i de com la indispensable ceràmica de contraban va canviar o mantenir les identitats i les relacions de gènere dels pobles de les societats colonials de les illes i del continent.
Es pot seguir l'evolució de el projecte ArCarib i entrevistes als seus protagonistes a través de la seva pàgina de Facebook i a Twitter.