Vés enrere Tres projectes de la UPF reconeguts en la convocatòria “Pruebas de Concepto”

Tres projectes de la UPF reconeguts en la convocatòria “Pruebas de Concepto”

El Ministeri de Ciència i Educació ha concedit un ajut a tres projectes de R+D+i liderats per investigadors del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut.

 
15.12.2021

Imatge inicial

Tres projectes del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF han rebut un ajut del Ministeri de Ciència i Educació per a la realització de “proves de concepte”. Globalment, les ajudes sumen un total de 420.900 € per dur a terme els projectes de dos anys de durada. Estan liderats pels investigadors Juana Díez, Rafael Maldonado i Marc Güell.

Els ajuts, emmarcats dins el Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2017-2020, tenen l’objectiu de fomentar i accelerar la transferència de coneixements i resultats generats en projectes de recerca finançats en les convocatòries 2016 i 2017 de l’anterior Plan Estatal 2013-2016.

Es financen projectes perquè duguin a terme proves de concepte i estudis de viabilitat de tecnologies i/o d’innovacions de caràcter disruptiu. El principal objectiu d’aquest tipus de proves és contribuir a disminuir el risc empresarial associat a la inversió en aquest tipus de tecnologies i accelerar així el procés de transferència des del laboratori al mercat.

Els ajuts tenen l’objectiu de fomentar i accelerar la transferència de coneixements i resultats generats en projectes de recerca finançats en les convocatòries 2016 i 2017 de l’anterior Plan Estatal.

Impulsaran la realització d’activitats que permetin progressar en les primeres etapes del desenvolupament pre-competitiu i facilitar la transferència o explotació dels resultats en forma de productes, béns, serveis o altres aplicacions. Aquest finançament preten fomentar l’esperit emprenedor i innovador dels equips de recerca, a través d’accions de formació o assessoria. 

En total s’han finançat 377 projectes i el pressupost de la convocatòria va ser 40 milions d’euros a través del programa NextGeneration de la Unió Europea.

 

VIRCAT, una nova plataforma de fabricació de teràpies antivirals basada en ARN

L'aparició de nous brots virals és un fet recurrent. Sovint són causats per virus d'ARN, i iniciats per transmissions d'animals a humans, poden propagar-se ràpidament especialment si es transmeten per l'aire, com és el cas de l’actual pandèmia.

Per contenir aquests brots és fonamental comptar amb plataformes de desenvolupament de fàrmacs que permetin produir ràpidament antivirals específics. El grup de recerca en Virologia Molecular, liderat per Juana Díez, va posar a punt una nova plataforma terapèutica pel desenvolupament, en poques setmanes, de noves teràpies antivirals basades en ARN. Aquestes noves teràpies converteixen el virus diana en ineficaç en menys de 48 hores, permetent així una resposta ràpida a aquestes amenaces d'origen víric, alhora que impedeixen l'aparició de mutants.

Amb un enfocament dirigit al virus SARS-CoV-2 i amb la mirada posada en d’altres virus respiratoris, en aquest projecte faran un pas endavant cap a l'aplicació clínica d'aquesta tecnologia mitjançant l’escalat de la producció d'antivirals en instal·lacions industrials i la millora de la via d’administració pulmonar dels antivirals amb el test dels seus efectes en models animals. A més, definiran i implementaran una estratègia de valorització per a la transferència de tecnologia al mercat.

Referència del projecte: PDC2021-121255-I00, finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i per la Unió Europea “NextGenerationEU”/PRTR”.

 

PepCann, una família de compostos derivats del cànnabis però sense els seus efectes secundaris per al tractament del dolor

L’equip dirigit pels investigadors David Andreu i Rafael Maldonado va desenvolupar una família de pèptids que permet que el delta-9-tetrahidrocannabinol (THC), component principal de Cannabis sativa, pugui combatre el dolor en ratolins, sense efectes secundaris.

Actualment, hi ha dos tipus principals d'analgèsics que es prescriuen en funció de la severitat del dolor. Per tractar el dolor lleu se solen utilitzar antiinflamatoris no esteroides (com l’ibuprofè o el paracetamol), mentre que per al dolor sever s'utilitzen opiacis que, tot i que són efectius, tenen un important potencial addictiu. Entre aquests extrems, hi ha una finestra terapèutica que no està coberta: no disposem de fàrmacs segurs i eficaços per abordar quadres de dolor crònic moderat. És aquí on els fàrmacs derivats del cànnabis tenen oportunitat de brindar alleujament, però el seu ús terapèutic està limitat pels seus efectes secundaris, que afecten a la memòria.

El THC produeix analgèsia mitjançant la seva unió als receptors cannabinoides de tipus 1 (CB1). No obstant això, aquests receptors interaccionen amb el receptor de serotonina 5HT2A, i aquesta interacció produeix els problemes en la memòria en presència de THC. Per abordar aquest problema els investigadors van dissenyar i produir pèptids que interrompen la interacció entre els dos receptors, de manera que el THC pugui disminuir el dolor sense activar el receptor de serotonina. És una tecnologia protegida per patent.

Així prevenen els efectes farmacològics indesitjables dels cannabinoides i preserva les respostes terapèutiques. Amb aquest nou ajut, podran realitzar una prova de concepte in vivo amb el candidat principal en un model validat de dolor crònic neuropàtic en ratolí, i els estudis requerits per a que el projecte pugui entrar en fase preclínica reguladora.

Referència del projecte: PDC2021-121434-I00, finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i per la Unió Europea “NextGenerationEU”/PRTR”

 

Validació d’una metodologia d’escriptura de gens per finalitats terapèutiques en el domini de les malalties rares

El grup de recerca en Biologia Sintètica Traslacional, liderat per Marc Güell, ha treballat en el desenvolupament de mètodes d’escriptura de gens (gene writing) com a eina per a desenvolupar teràpies avançades que siguin més efectives i segures en la seva futura aplicació clínica en pacients amb malalties genètiques i oncològiques amb poques opcions terapèutiques.

L'enginyeria del genoma humà ha avançat significativament en l'última dècada, però encara hi havia un buit de tecnologia que permetés que els gens terapèutics es transferissin de manera eficient amb poques limitacions de grandària. Aquestes tecnologies permeten inserir fragments grans d'ADN en el genoma de manera precisa. 

Referència del projecte: PDC2021-121730-I00, finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i per la Unió Europea “NextGenerationEU”/PRTR”.

 

 

Multimèdia

Perfils dels protagonistes:

Marc Güell

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

03. Salut i benestar
09. Indústria, innovació i infraestructures
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació