Sota el títol “Ciència, Tecnologia, Humanitat i Terra”, la trobada biennal de l’European Society for the History of Science (ESHS) aplegarà 556 experts internacionals, en el que és la conferència més gran en aquesta disciplina que tindrà lloc enguany a escala mundial, i que vol remarcar el paper de la ciència com a principal mitjà a través del qual la humanitat entén, representa i intervé en el món.

L’onzena edició del Congrés de l’ESHS, organitzat per la Universitat Pompeu Fabra i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, amb la col·laboració de la Institució Milà i Fontanals (CSIC), la Universitat de Barcelona i l'Institut d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona , i el suport de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Ajuntament de Barcelona, tindrà lloc del 4 al 7 de setembre a l’edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella, amb ponències, taules rodones, debats i la reunió de la junta directiva de l'ESHS, entre d’altres activitats.

Daniele Cozzoli: "En aquest congrés volem debatre sobre els reptes als quals s’enfronta actualment la humanitat, que poden amenaçar el futur del planeta"

La sessió inaugural ha tingut lloc el 4 de setembre, a les 14.00 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, presidida per Daniele Cozzoli, professor agregat d’Història de la Ciència i coordinador del Grup de Recerca d’Història de la Ciència i Cultura Moderna (GRHCCM) del Departament d’Humanitats de la UPF, i Oliver Hochadel, historiador de la ciència i investigador a la institució Milà i Fontanals (CSIC).

Va comptar amb les intervencions de Cristina Pujades, vicerectora de Recerca de la UPF; Annette Mülberger, catedràtica de la Universitat de Groningen, que parlarà a nom del comitè organitzador; Marta Jorba, vice-directora de recerca del Departament d'Humanitats de la UPF, i Àngel Messeguer i Peypoch, secretari general de l’IEC.

Daniele Cozzoli remarca la importància d’aquesta trobada en el moment actual, ja que “com a historiadors de la ciència, estem compromesos a entendre com estan connectats les epidèmies, les guerres i el canvi climàtic. En aquest congrés volem debatre sobre els reptes als quals s’enfronta actualment la humanitat, que poden amenaçar el futur del planeta.”

Lluny d’un enfocament metodològic concret, i amb l’objectiu d’establir un diàleg entre diferents historiografies, perspectives i temàtiques, la trobada vol ser una invitació a la comunitat internacional d’historiadors de la ciència a analitzar l’objecte de la seva recerca històrica, amb la mirada posada en aquests grans reptes col·lectius.

La Presidential Lecture 2024 (5 de setembre, 9.30 h, auditori del campus de la Ciutadella) ha anat a càrrec de Simone Turchetti, catedràtic del Centre for the History of Science Technology and Medicine (CHSTM) de la Universitat de Manchester (Regne Unit), sota el títol “Mind the Gap! Global Inequality and the History of Science”.

Participació d’investigadors de la UPF

Els investigadors i investigadores de la UPF també tindran presència en el programa de la trobada, tant com a organitzadors de diverses de les sessions com impartint ponències. Cal destacar, entre les tres 2024 Early Career Plenary Lectures que inclou el congrés, la ponència de Beatrice Falcucci,  investigadora Juan de la Cierva del Departament d’Humanitats de la UPF (4 de setembre, 14.30 h, a l’auditori).

Sota el títol “Museums and human remains. Towards an ethical scientific display?”, la jove investigadora ha plantejat si és possible mostrar restes humanes de manera ètica en col·leccions universitàries, museus i altres entitats, tenint en compte els diferents interessos i demandes dels implicats.

Altres participants en representació de la Universitat seran Daniele Cozzoli, Tayra Lanuza, Antoni Malet, catedràtic d'història de la ciència de la UPF i expresdient de la ESHS; Simone Ventura i María Morrás, amb sengles ponències. Una ponència del professor José Chabás, que va morir just uns mesos abans de la conferència, serà llegida pel professor Miguel Ángel Granada, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona.