Amb pocs anys d’experiència, el matrimoni entre les finances i la tecnologia està gaudint d'un creixement exponencial en inversió, accelerant-se sobretot a partir de l'any 2014 i superant els 30.000 milions de dòlars l'any passat. El camp d'actuació d'aquestes empreses és enorme, abastant una gran varietat de serveis: banca mòbil, gestió de pagaments i transferències, préstecs, gestió d'actius, finançament col·laboratiu, big data, moneda digital i un llarguíssim etcètera.

Les entitats financeres es caracteritzen per una regulació estricta i majors requeriments legals, en comparació a altres sectors empresarials. Això ha actuat com una barrera d'entrada a noves empreses, resultant en un sector concentrat en poques empreses de gran tamany. Des de fa uns anys però, l'imparable avanç tecnològic ha ampliat el ventall de serveis i productes, i les noves normes del joc estan encara per determinar.

Les novetats tecnològiques es presenten de la mà d'una nova categoria d'empreses: les fintech, una única paraula per a combinar dos elements, 'finances' i 'tecnologia'. Les primeres fintechs es van crear a Sillicon Valley, però ràpidament aquestes noves formes empresarials també van arribar a Europa. Actualment, a Espanya estan registrades més de 200 fintechs i ja s'han creat incubadores especialitzades. La majoria d'aquestes empreses són petites; start-ups que busquen oferir nous serveis d'una forma àgil, econòmica i eficient. Amb pocs anys d’experiència, el matrimoni entre les finances i la tecnologia està gaudint d'un creixement exponencial en inversió, accelerant-se sobretot a partir de l'any 2014 i superant els 30.000 milions de dòlars l'any passat. El camp d'actuació d'aquestes empreses és enorme, abastant una gran varietat de serveis: banca mòbil, gestió de pagaments i transferències, préstecs, gestió d'actius, finançament col·laboratiu, big data, moneda digital i un llarguíssim etcètera.

Per descomptat, les entitats financeres també estan interessades en el nou potencial tecnològic per tal de millorar els seus serveis i reduir costos, però la seva grandària i les sinergies organitzacionals dificulten que les innovacions es provin i s'implementin amb rapidesa suficient, si es compara amb l'agilitat d'una start-up dotada d'una estratègia i uns objectius empresarials més delimitats. D'altra banda, les fintech no solen complir els requisits legals per a classificar-se com entitat financera o de diners electrònic i això, en alguns aspectes --no en tots-- les fa dependents de la banca tradicional. Per aquests motius, el festeig entre la entitats financeres i les fintechs ja ha començat: algunes voldran resistir-se a l'encant fintech i buscaran el desenvolupament tecnològic a nivell intern; altres compraran la tecnologia desenvolupada per aquestes empreses; altres apostaran per la col·laboració, i potser algunes fintech creixeran per a convertir-se, elles mateixes, en grans empreses del sector.

Un exemple concret de les possibilitats de relació entre fintechs i el sector bancari tradicional es troba en la tecnologia blockchain. Desenvolupada l’any 2009, el seu objectiu principal era  donar suport a la creació i circulació de noves monedes digitals que fossin independents del sistema monetari legal. Aquesta tecnologia va permetre el naixement de Bitcoin que és la criptomoneda més coneguda en aquests moments. Curiosament, la tecnologia blockchain ha resultat ser superior en seguretat, eficiència i agilitat en comparació a la que s'utilitza actualment per a les transferències del sistema bancari actual, el codi Swift. Això ha despertat l’interés del sector bancari ja que l’adopció de blockchain reduiria dels costos considerablement. En aquesta línia, el consorci R3 format per al voltant de 40 bancs mundials està estudiant la incorporació d’aquesta tecnologia. Paradoxalment doncs, una tecnologia que va néixer per a evitar el sistema bancari podria acabar sent utilitzada per enfortir i millorar les transferències en la moneda de curs legal.

Un altre exemple més proper de la necessitat de relació entre fintechs i banca el trobem a Santa Coloma de Gramenet.  La moneda local, la grama,  circula per la ciutat des de principis d'any gràcies a la iniciativa política del govern local i el suport de la fintech catalana Ubiquat.  A diferència de Bitcoin, la grama no està dissenyada per evitar els euros sinó per a coexistir amb ells, garantint sempre la conversió i la paritat entre les dues monedes. Ara mateix però, els requisits legals de diner electrònic estant limitant les possibilitats d'intercanvi d'aquesta moneda per a la població. En aquesta ciutat, la potenciació de la grama ha de passar necessàriament o bé per un acord amb una entitat financera o bé per una fintech que faci un salt qualitatiu, per a convertir-se en entitat de diner electrònic.

Però no totes les fintech són start-ups amb dificultats per complir els requisits legals. Facebook, una empresa tecnològica amb accés a milions d'usuaris, es va convertir en fintech de la nit al dia en enregistrarse com a entitat de diner electrònic a finals del 2016, passant a poder gestionar directament transferències i pagaments a través d'Internet. Res impedeix que altres plataformes segueixin els mateixos passos. La Generació Z, la que ve després dels famosos mil.lennials, aquests que no percebran una xarxa d’amistats fora d’una app i que recordaran el seu primer mòbil com el dia en que es van fer grans, constituiran els clients naturals de les fintechs.  

Article d'Ester Oliveras, professora del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i cap del Grup de Recerca Accounting, Control, Management and Education (ACME).