El trastorn depressiu major (TDM) és el trastorn mental més prevalent al món. Del coneixement que es disposa fins al moment es desprèn que en la depressió hi ha alteració de les xarxes neuronals distribuïdes d’estructures anatòmiques corticals i subcorticals del cervell. Un treball coordinat per Gustavo Deco, director del Centre de Cognició i Cervell (CBC) i professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), ha estudiat la connectivitat cerebral global i local de malalts amb depressió major i ha identificat variacions en els patrons de l’activitat cerebral en estat de repòs (resting state) que ajuden a caracteritzar millor el trastorn.

Com afirma Deco “la dinàmica de l'estat de repòs reflecteix estrictament l'activitat del cervell deguda únicament a les seves propietats intrínseques (estructura neuroanatòmica, dinàmiques espontànies locals de les àrees cerebrals, fluctuacions, demores) i, per consegüent, no està contaminada pels imperatius d'una tasca o una estimulació externa”.

Estudi de les variacions de la connectivitat funcional en pacients amb depressió

Per la implicació de la xarxa en mode automàtic (DMN) en els pensaments auto-referencials o quan una persona pensa detingudament en alguna cosa, els autors del treball han considerat que l’estudi de l’estat de repòs cerebral és particularment important en la el trastorn depressiu major (TDM). La recerca ha consistit en l’estudi de 27 pacients amb diagnosi de TDM provinents de l’Hospital Universitari de Bellvitge i 27 persones sanes que han servit de control. 

Per aquest estudi,  i per a  l’estudi dels trastorns mentals en general, són de gran utilitat les dades provinents de la ressonància magnètica funcional (fMRI) en estat de repòs cerebral (RS, resting state) amb les quals s’estudia la connectivitat neuronal. Els investigadors mitjançant aquesta tècnica van obtenir sèries temporals del consum d’oxigen cerebral a nivell global i local mitjançant la ressonància magnètica funcional (fMRI BOLD), per tal d’identificar les variacions en la connectivitat funcional  en ambdós grups de subjectes en estudi. De l’anàlisi de la connectivitat funcional dinàmica s’ha vist que els pacients amb depressió presenten una estabilitat i una sincronització fora dels patrons d’activitat cerebral normals, un patrons similars als estats reflexius i de pensament. 

Estudis recents indicaven que en el trastorn depressiu major (TDM) aquesta connectivitat és anormal en diverses regions del cervell, sobretot en la xarxa en mode automàtic (DMN, Default Mode Network). La xarxa en mode automàtic és una xarxa neuronal en què estan implicades diferents localitzacions anatòmiques del cervell: regions temporals, prefrontals i parietals, totes elles relacionades amb la memòria episòdica, i que tenen una activitat altament correlacionada entre sí i diferent d'altres xarxes neuronals cerebrals. Aquesta xarxa s'activa preferentment quan el subjecte no es troba involucrat en cap tasca concreta, és a dir, en estats cerebrals de repòs, en la vigília, en processos de caire deliberatiu, quan es pensa en els altres, en un mateix, en el passat o quan es planifica el futur.

Els resultats de l’estudi han mostrat que,  pel que fa a la connectivitat funcional neuronal, els malalts amb depressió major presenten un increment en la connectivitat general i una disminució en les connexions específiques del cervell.

Un estudi coordinat per Gustavo Deco, del qual són coautors Murat Demirtas i Cristian Tornador, investigadors del Grup de Recerca en Neurociència Computacional (CNS) de la UPF, conjuntament amb un ampli ventall d’investigadors: BarcelonaBeta Research Center (FPM), Hospital del Mar, Institut de Salut Carlos III, Hospital Universitari de Bellvitge, Hospital Parc Taulí, Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, Departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut de la UAB, Departament de Ciències Clíniques de la UB, Departament de Psicologia i Neurociència de la Universitat de Colorado (EUA), Ciències Cognitices i Cervell de l’Institut Max-Planck (Leipzig, Alemanya) i del Departament de Neurologia del Charite de Berlin (Alemanya).

Treball de referència:

Murat Demirtaş, Cristian Tornador, Carles Falcón, Marina López-Solà, Rosa Hernández-Ribas,  Jesús Pujol, José M. Menchón, Petra Ritter, Narcis Cardoner, Carles Soriano-Mas, Gustavo Deco, (2016), “Dynamic functional connectivity reveals altered variability in functional connectivity among patients with major depressive disorder “, 28 d’abril, Human Brain Mapping, DOI: 10.1002/hbm.23215.