Whose Culture? Cultural Appropriation and Repatriation in Africa (De qui és la cultura? Apropiació cultural i repatriació a l’Àfrica) és el títol de la quarta i darrera sessió del cicle de debats al voltant del món africà contemporani, organitzat per l’Aliança 4 Universitats (UAB, UPF, i les universitats Autònoma i Carlos III de Madrid) com a part de la seva estratègia d’internacionalització i per consolidar les seves relacions amb les universitats africanes.

El debat, que tanca el cicle ”Reshaping the Dialogue with Contemporary African Worlds” (Reestructurant el diàleg amb els mons africans contemporanis), tindrà lloc l’1 de desembre, a les 10.30 hores, a l’auditori de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella de la UPF, amb un format semipresencial. Inclourà la participació de Ciraj Rassool, com a ponent principal, per tal de situar la controvèrsia creixent sobre què fer amb el patrimoni colonial que es conserva en els museus occidentals: la conveniència del seu retorn i devolució, una discussió clau en els entorns del patrimoni i de l’art, que tanmateix transcendeix aquests àmbits, per situar-se sovint en el pla polític.

Per participar a la sessió (retransmesa en directe pel canal Yotube de l'A4U), cal inscriure’s prèviament a través de la pàgina web de l’Aliança, tant per a l’assistència presencial al campus de la UPF com si es vol seguir en línia, a través de la plataforma Zoom, després de la recepció d'un enllaç de connexió.

El programa de l'acte començarà amb una benvinguda per part d’Oriol Amat, rector de la UPF, a la qual seguirà una presentació del moderador de la sessió, el periodista i escriptor Agus Morales, director de la revista 5W i col·laborador habitual de The New York Times.

A continuació, tindrà lloc la ponència principal (10.40 hores), titulada “Restitution, the postethnographic and the postmuseum”, que impartirà Ciraj Rassool, professor d’Història de la Universitat del Cap Occidental (University of the Western Cape) de Sud-àfrica, en la qual dirigeix el Programa Africà en Estudis Museístics i Patrimoni, en una intervenció que será virtual.

Després d’una pausa, la segona part de l’acte consistirà en una taula rodona (11.25 hores) amb la participació d’investigadors i investigadores vinculats a la UPF i a universitats africanes, experts en temes d’arqueologia i patrimoni: Stefano Biagetti, investigador postdoctoral del Departament d’Humanitats i professor d’Estudis Culturals Africans al grau de Global Estudies de la UPF, amb la ponència “A nation without a past is a lost nation, and a people without a past is a people without a soul”; Mariella Franzoni, doctora en Humanitats per la UPF, experta en la relació entre la curadoria i el mercat de l’art contemporani, amb “Reconfiguring narratives, functions, meanings and values of ethnographic collections, their museums and audience as a part of the repatriation process” (ambdós presents a l’auditori de Mercè Rodoreda).

Els ponents dissertaran sobre la polèmica que revela la necessitat d’exposar les posicions polaritzades al voltant del patrimoni colonial que es conserva als museus occidentals

Per part de les universitats africanes, hi intervindran Malebogo Mvimi, investigadora i professora de la School of Geography, Archaeology and Environmental Studies de la Universitat de Witwatersrand a Johannesburg (Sud-àfrica), que parlarà de "Cultural heritage between local and global knowledge"; i finalment, Nancy Rushohora, professora del Departament d’Arqueologia i Estudis de Patrimoni de la Universitat de Dar es Salaam (Tanzània), amb la ponència “Beyond Returning: Impact of the Colonial Looting of Africa’s Cultural Heritage”. Ali A. Warsame i Nancy Rushohora participaran en el debat de manera virtual. Finalment, Antoni Luna, vicerector d’Internacionalització de la UPF, farà la clausura de l’acte.

Tant a la conferència principal com a la taula rodona tots els ponents dissertaran sobre la polèmica que revela la necessitat d’exposar les posicions polaritzades al voltant del patrimoni colonial que es conserva als museus occidentals, un debat en què prenen part acadèmics, activistes i membres de la comunitat. Cal retornar els objectes al seu indret original per corregir errors històrics? Els objectes han de conservar-se en els museus, independentment de les circumstàncies de la seva adquisició, a la llum del seu valor cultural i científic universal? O s’hauria d’imposar una posició intermèdia, que sostenen els defensors de pràctiques patrimonials més relacionals, que aposten pel diàleg i l’intercanvi sobre el repartiment i distribució dels objectes?

Resum de l’expertesa i de les intervencions dels ponents

Ciraj Rassool, a banda de la seva vinculació amb la Universitat del Cap Occidental de Sud-àfrica, és membre de la Global South Studies Center de la Universitat de Colònia (Alemanya), del Consell Científic Assessor de la Luschn Collection (Berlín) i del Comitè Assessor de Museus d’Alt Nivell de la UNESCO. Expert en temes d’estudis sobre museus i patrimoni, política de la memòria i història virtual, la seva ponència versarà sobre la restitució i el nou model museístic cap al qual caldria anar. Segons ell, es necessita un canvi epistèmic més profund per subvertir el paradigma del museu etnogràfic tradicional, ja que es tracta d’una institució profundament arrelada en l’economia ideològica i política del colonialisme.

Stefano Biagetti, investigador del Grup de Recerca Complexity and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) de la UPF i membre honorari de la School of Geography, Archaeology and Environmental Studies de la Universitat del Witwatersrand (Johannesburg), és arqueòleg antropològic africanista, amb una recerca centrada en l’estudi de la història profunda de les societats humanes d’Àfrica, especialment en entorns de terres àrides. En la seva intervenció, es farà ressò que el debat actual sobre la situació del patrimoni cultural africà no es pot dissociar d’una reflexió més àmplia i profunda sobre el paper del passat d'aquest continent en la història global de la humanitat.

Mariella Franzoni, doctora en Humanidades per la UPF, ha analitzat la relació entre la curadoria i el mercat de l’art contemporani, en el marc de l’àmbit de la teoria i l’economia curatorial. Amb la seva ponència, explicarà que el procés de restitució tardarà en fer-se efectiu, especialment per als llargs tràmits burocràtics, i per la resistència d’alguns líders d’institucions europees. Segons ella, es tracta d’un procés tan complex i lent que la restitució per si sola no és suficient per produir un allunyament de la supremacia de les narratives i jerarquies de valor dels museus etnogràfics occidentals: fa falta fomentar i acollir la conformació de nous museus i models de mediació curatorial d’Àfrica, que responguin a les contingències de les societats contemporànies i a les noves lectures de la història.

Malebogo Mvimi és investigadora i professora de la School of Geography, Archaeology and Environmental Studies de la Universitat de Witwatersrand a Johannesburg (Sud-àfrica). És una arqueòloga polifacètica especialitzada en arqueobotànica, que actualment està fent la seva recerca a Botswana i Namíbia. Els seus interessos de recerca inclouen el patrimoni cultural, l'ús de plantes en les societats passades i actuals, l'etnografia, l'anàlisi espacial i l'evolució ambiental, al sud d'Àfrica, des de l'edat de pedra posterior fins al període més recent de les comunitats agrícolas. Consultora arqueològica activa, està acreditada pel Museu Nacional de Botswana i actualment ocupa la vicesecretària de l'Associació de Professionals Arqueològics de Botswana. En la serva ponència, Malebogo Mvimi reflexionarà sobre el patrimoni cultural, que es troba en un terreny que se circumscriu entre el coneixement local i el global.

Nancy Rushohora, professora del Departament d’Arqueologia i Estudis del Patrimoni de la Universitat de Dar es Salaam (Tanzània), és doctora en Arqueologia Històrica de la Universitat de Pretòria (Sud-àfrica). Experta en temes d’arqueologia de la resistència, trauma, patrimoni i memòria, posa el focus especialment en la remoció i restitució de restes humanes, un procés que pot servir com a catalitzador de processos de dol comunitari, restauració d’identitats ferides i patrimoni cultural. En la seva intervenció, se centrarà en els reptes de la repatriació i la reparació del saqueig colonial i l’impacte d’aquest saqueig en les comunitats descendents de Tanzània.

Un cicle per debatre sobre temes clau del present i el futur d’Àfrica

El primer cicle de debats de l’Aliança 4 Universitats, “Reshaping the Dialogue with Contemporary African Worlds”, que es tanca a la UPF, s’ha dividit en quatre jornades, organitzades entre octubre i desembre, en un format semipresencial, i coordinades per les diferents universitats membres de l'Aliança. Inclou la participació de personal docent i investigador d’Àfrica i Europa, per debatre sobre quatre àmbits clau del present i futur d'Àfrica (un per cada sessió): el feminisme, les migracions, el canvi climàtic i la cultura.

Els quatre temes del cicle, que compta amb el suport d'ICEX España Exportación e Inversiones, obeeixen a una voluntat de ressaltar la vitalitat i l'empenta del continent africà en aquestes quatre àrees concretes, i han estat seleccionats pel seu impacte actual: African Women on the Move; What can África tell us about Migration?; Securing Food Production in a Climate Change Environment, i finalment, Whose Culture? Cultural Appropriation and Repatriation in Africa.