QS Quacquarelli Symonds ha publicat recentment l’edició 2022 del QS World University Rankings, una de les classificacions universitàries més consultades del món, que situa la UPF en la posició 248 global, amb una millora de 39 posicions respecte a l’edició anterior, i en el lloc 107 d’Europa, quinze més amunt que l’any passat.

Des de l’any 2012, la Universitat Pompeu Fabra havia anat oscil·lant entre les posicions 265 i 300. Ara fa un salt endavant, i aconsegueix posicionar-se per primer cop entre les primeres 250. Així mateix, la institució s’ha situat dins el 19% superior de les institucions llistades, amb una millora progressiva des de l’any 2014 (situada dins el 32,6% superior), passant pel 29,2% (2019) i el 24,2% (2021).

A escala estatal, la UPF se situa en la cinquena posició, una més amunt que l’any passat, en un llistat encapçalat per les universitats de Barcelona, Autònoma de Madrid, Autònoma de Barcelona i Complutense de Madrid.

La UPF destaca en citacions, com a 72a universitat del món

Bona part de la millora de la UPF es deu a l’ascens que ha fet en l’indicador de citacions per professor, en què se situa com la 72a universitat del món, 51 llocs més amunt que en l’edició anterior, i amb una puntuació de 87,2 (l’any passat era del 61,4). Aquesta indicador, a partir de les dades de Scopus, mesura el nombre mitjà de citacions que reben els articles del personal docent i investigador i és una estimació de l’impacte i la qualitat del treball científic produït per les universitats.

Sobre un total de 100, el marcador general que obté la UPF és de 34,8 punts, gairebé quatre punts per sobre de l’anterior edició.

Els altres cinc indicadors i la puntuació que obté la UPF són els següents: percentatge de professors internacionals (57,8), reputació acadèmica (30,8), reputació dels ocupadors (25,8), percentatge d’estudiants internacionals (23,5) i ràtio entre professors i estudiants (10,8). Sobre un total de 100, el marcador general que obté la UPF és de 34,8 punts, gairebé quatre punts per sobre de l’anterior edició.

L’indicador que té més pes en el rànquing és el de reputació acadèmica (40%), seguit dels de nombre de citacions i ràtio entre professors i estudiants (ambdós amb el 20%), reputació dels ocupadors (10%) i percentatge de professorat internacional i d’estudiants internacionals (tots dos amb el 5%)

A escala global, el Massachusetts Institute of Technology (MIT) encapçala el llistat per desè any consecutiu, mentre que Oxford ha pujat fins al segon lloc, mentre que Stanford i Cambridge competeixen per la tercera posició. La universitat líder de l’Europa continental continua sent ETZH Zurich de Suïssa, en la vuitena posició.

Els rànquings a la UPF

Una font important per a elaborar els principals rànquings internacionals son les dades oficials que envia cada universitat, que complementen les dades oficials de fonts externes i les dades de recerca (per exemple, de publicacions), que xuclen directament de les principals bases de dades (bàsicament, Web of Science i Scopus). Rànquings internacionals com el QS, el Times Higher Education o l’U-Multirank, o estatals, com el de la Fundación CyD, reben dades de la UPF.

Els rànquings a la Universitat es treballen conjuntament entre la Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ), que envia dades als principals llistats, a partir de les quals es fa la classificació, i el Gabinet del Rector, que s’ocupa de l’anàlisi i la comunicació dels resultats.  Els resultats es publiquen a la web de rànquings de la Universitat (que és la font a partir de la qual s’actualitza els materials de promoció) i s’actualitzen a la vikipèdia institucional.