Article publicat a El País el 22 de febrer de 2021

Després de trenta anys de la meva vida a Espanya, vaig haver d'agafar el vol cap a Sèrbia, el meu país d'origen, per altres motius que els habituals: per vacunar contra la covid-19. Si per alguna cosa pràctica m'ha servit la meva dedicació professional a l'estudi de la cultura russa, és per no tenir prejudicis respecte a la vacuna Sputnik V, desenvolupada pel Centre Nacional d'Investigació d'Epidemiologia i Microbiologia Gamaleya de Rússia. Juntament amb una escassa quantitat de vacunes Pfizer-BioNTech i un milió de Sinopharm, procedents de la Xina, Sputnik V havia arribat al petit país eslau en les últimes setmanes. A la veïna Croàcia, molts ciutadans es manifesten davant l'ambaixada russa de Zagreb, demanant que el seu país també compri la Sputnik V, però això ara no es pot fer sense el consentiment de l'Agència Europea de Medicaments. A més, des de Brussel·les s'ha aportat molts diners per al desenvolupament i fabricació de vacunes europees; ¿Anar a comprar-les més a l'Est comportaria un conflicte d'interessos?

[Seguir llegint]