Vés enrere

Sis investigadors desenvoluparan els seus projectes d’impacte social a la UPF gràcies als ajuts Marie Curie

Sis investigadors desenvoluparan els seus projectes d’impacte social a la UPF gràcies als ajuts Marie Curie

En aquesta convocatòria 2020, la Universitat ha obtingut prop d’un milió d’euros de finançament, amb recerques que es faran als departaments d’Humanitats (4), Dret (1) i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (1). Es tracta de la darrera edició d’aquest programa de beques individuals en el marc d'Horitzó 2020 de la Unió Europea, dins el qual la Universitat ha aconseguit un total de 45 ajuts al llarg de set anys.

22.02.2021

Imatge inicial

Sis investigadors i investigadores postdoctorals de diverses nacionalitats, amb talent i capaços de produir un impacte notable en la societat, s'incorporaran a la UPF per portar a terme la seva recerca d’avantguarda, dins de la convocatòria 2020 de les ajudes Marie Sklodowska-Curie Individual Fellowships ((MSC-IF) de la Comissió Europea. Els projectes es portaran a terme en tres departaments diferents de la Universitat: Humanitats (4), Dret (1) i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (1).

Els sis projectes obtinguts per la Universitat, cinc de dos anys de durada i un de tres, sumen un total de 1.070.000 d’euros de finançament.

Tawny Andersen, Adriano Orsingher, Paula Cardoso i Liberia Pisano desenvoluparan els seus projectes al Departament d’Humanitats, sota els acrònims de PERFORM, Face Off, LITIVIS i Home-Lang, respectivament; Georgiana Turculet farà la recerca al Departament de Dret, amb el projecte JUSMOVE, i Bastian Pietras, s’incorporarà al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), per avançar el projecte NeuralFieldTheoriES.

Els ajuts de què podran gaudir els investigadors postdoctorals que s’incorporaran a la UPF, per tal de trobar solucions als problemes socials actuals i futurs, estan dotats amb quantitats que van  entre els 160.000 i els 242.000 euros. Els sis projectes obtinguts per la Universitat, cinc de dos anys de durada i un de tres, sumen un total de 1.070.000 d’euros de finançament.

La xifra global amb què ha estat dotada la convocatòria dels ajuts MSC-IF 2020 ha estat de 320 milions d'euros, per donar suport a un total 1.630 investigadors postdoctorals pertanyents als diversos àmbits del coneixement, repartits per universitats i centres de l’Espai Europeu de Recerca.

La performativitat, les màscares a la mediterrània antiga, cultura i vida monàstica i el vincle entre llenguatge, identitats i exili, temes dels quatre projectes d’Humanitats

Performativity as Curatorial and Artistic Praxis (PERFORM)” és un projecte de dos anys de durada, que portarà a terme Tawny Andersen, doctora en Història de l’Art per la McGill University (Mont-real, Canadà) i artista performance, sota la supervisió de Sonia Arribas, catedràtica del Departament d’Humanitats, investigadora de l’Institut Universitari de Cultura (IUC) de la UPF, del qual és la directora. Es tracta d’un projecte que crearà un diàleg sense precedents entre el concepte de "performativitat" (connexió entre llenguatge i acció) i les pràctiques curatorials (conservació o comissaritat) artístiques i de performance europees contemporànies. El projecte impulsarà la comunicació, la difusió i la transferència de coneixements d’última generació que afavoriran l’intercanvi entre les humanitats i les arts.

Face Off. Understanding Ancient Masks (Face Off)”, amb un durada de dos anys, serà desenvolupat per Adriano Orsingher, doctor en Arqueologia per la Universitat de Roma La Sapienza, i supervisat per Ana Delgado, professora agregada del Departament d’Humanitats i coordinadora del Grup de Recerca d’Arqueologia Mediterrània: Connexions, Materialitats i Escriptura (GRACME) de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV). Es tracta d’un projecte interdisciplinari, que té com a objectiu la recerca i comparació de fenòmens relacionats amb l’ús de màscares a la Mediterrània de l’edat de ferro (s.XII-II a.C). Amb l’ús de mètodes innovadors, explicarà per què els humans necessitem aquestes caretes i entendre la connexió entre les màscares i les societats antigues.

 LITVIS contribuirà a una millor comprensió d’obres d’art, textos i rituals que van configurar la vida monàstica.

El projecte “Literary and Visual Cultures in the shaping of female monastic life (Iberian Peninsula, c. 1350-1550) (LITVIS)” serà desenvolupat per Paula Cardoso, doctora en Història de l’Art per la Universitat Nova de Lisboa (Portugal), sota la supervisió de María Morrás, professora de Literatura Espanyola del Departament d'Humanitats, membre dels grups de recerca NEXUS (Nexes entre ciència, cultura, política, religió i societat) i LaiRem (Literatura, Art i Representació a la llarga Edat Mitjana). El projecte pretén avaluar l’existència d’interrelacions entre les cultures literàries i visuals de les monges en la configuració de la vida monàstica femenina als monestirs ibèrics (entorn el període 1350-1550). LITVIS contribuirà a una millor comprensió de la relacio entre obres d’art, textos i rituals que van configurar la vida monàstica.

Understanding the relationship between mother-tongue and father-land among German-Jewish thinkers of the XX century (Home-Lang)” anirà a càrrec de Libera Pisano, doctora en Filosofia Teòrica per la Universitat de Roma La Sapienza, sota la supervisió de Santiago Zabala, professor d’investigació ICREA del Departament d’Humanitats i director del Centre d’Estudis I Arxius Gianni Vattimo de la UPF. El projecte, amb la voluntat d’examinar el vincle entre llenguatge, identitats i exili, respondrà a diverses preguntes: com s’ha de conceptualitzar el vincle entre la pàtria i la llengua en el col·lectiu de pensadors jueus alemanys del segle XX? Quina és la relació exacta entre llengua materna i pàtria i quin paper juga la dimensió de gènere en aquesta parella conceptual? Com van reformular aquesta relació diversos esdeveniments històrics, com la Shoah i la fundació de l’estat d’Israel?

L’estudi del moviment de les persones i l’activitat neuronal centren els projectes de Dret i TIC

El projecte “On Just Movement (JUSMOVE)”,de tres anys de durada, anirà a càrrec de Georgiana Turculet, doctora en Filosofia i Teoria Política per la Universitat Central Europea (Budapest), sota la supervisió de Serena Olsaretti, professora d’investigació ICREA del Departament de Dret de la UPF i investigadora del Grup de Recerca en Filosofia del Dret. JUSMOVE és un projecte pioner sobre moviment humà que pretén proposar un gir conceptual paradigmàtic a gairebé trenta anys de debat filosòfic contemporani al voltant de les migracions i les fronteres dels estats, amb implicacions substancials per a les opinions existents i per a la formulació de polítiques. Vol respondre a qüestions com ara si cal restringir, permetre o promoure el moviment de les persones a través de les fronteres, i quin és el valor del moviment per a una persona contemporània.

JUSMOVE vol respondre a qüestions com ara si cal restringir, permetre o promoure el moviment de les persones a través de les fronteres.

Finalment, el projecte “NeuralFieldTheoriES”, a càrrec de Bastian Pietras, doctor en Física per les universitats Lliure d’Amsterdam (Països Baixos) i Lancaster (Gran Bretanya) tindrà una durada de dos anys i serà supervisat per Ernest Montbrió, coordinador del Grup de Recerca en Dinàmica Neuronal del DTIC. El projecte proposa desenvolupar una teoria neuronal de camp mig, que inclogui sinapsis químiques i elèctriques. Les teories neuronals de camp mig són enormement útils per entendre i interpretar l'activitat neuronal a escala macroscopica (electroencefalogrames, ressonància magnètica, etc.), però fins molt recentment només permetien l'anàlisi de xarxes neuronals amb sinapsis químiques. Els resultats d'aquest projecte pretenen oferir noves idees sobre el paper que tenen les sinapsis elèctriques en l'activitat neuronal.

La UPF ha obtingut un total de 45 ajuts individuals Marie Curie durant la vigència del programa Horitzó 2020

Aquesta és la darrera convocatòria dels ajuts Marie Sklodowska-Curie dins d'Horitzó 2020, el programa marc de recerca i innovació de Unió Europea que ha estat vigent entre els anys 2014 i 2020. A partir d’ara li agafarà el relleu el nou programa marc Horitzó Europa (2021-2027), que continuarà donant suport als investigadors postdoctorals a través de les beques MSCA.

En el decurs d’aquests set anys, la UPF ha obtingut un total de 45 ajuts individuals Marie Sklodowska-Curie, amb un finançament total de 6.322.506 euros, repartits per set departaments de la manera següent: Humanitats (16), Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (10), Ciències Polítiques i Socials i Dret (5 cadascun d’ells), Economia i Empresa (4), Ciències Experimentals i de la Salut (3) i Traducció i Ciències del Llenguatge (2).

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit