Vés enrere

Fer classes durant la pandèmia. Daniel Cassany

Fer classes durant la pandèmia. Daniel Cassany

Daniel Cassany, professor del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF.

17.02.2021

 

Una classe de 2h m’ocupa tot el matí, entre converses i preparació, però no arribo mai a fer tot el que hauria fet cara a cara. És també una docència molt tècnica: fer i desfer grups, reconduir estudiants esgarriats, controlar l’assistència, enregistrar la sessió, respondre el xat, gestionar la pissarra, compartir pantalla, activar apps afegides... 

Des que ens hem (semi)confinat, he fet només tres classes presencials de màster i una altra d’híbrida a la UPF Barcelona School of Management. A les primeres vaig debutar en això d’abrigar-me a classe, vocalitzar rere la mascareta o exercitar l’oxímoron de fer treballar en grup i distància social.

En canvi, la sessió a la UPF-BSM va ser una bufetada de sofisticació. “Híbrid” vol dir que tens estudiants a l’aula i d’altres al Zoom (en quarantena, en risc, vivint lluny). Van caldre dues hores de formació prèvia, aconseguir un QR per entrar a l’edifici, controlar el zoom (amb minúscula) i el moviment de la càmera de l’aula, que trackejava els meus passos, mantenir-me dins de l’espai marcat al terra o aprendre a repartir torns de parla ara als estudiants de la pantalleta (virtuals) ara als de carn i ossos... Quina esquizofrènia!

He convertit el despatxet en un modest plató de gravació, abaixant l’alçada del seient perquè la webcam m’enquadri bé, ajustant les cortines perquè entri menys llum, tapant detalls indecorosos del fons o substituint les camises florejades per samarretes austeres

Per tant, quasi tooooota la meva docència l’he feta des de casa. He convertit el despatxet en un modest plató de gravació, abaixant l’alçada del seient perquè la webcam m’enquadri bé, ajustant les cortines perquè entri menys llum, tapant detalls indecorosos del fons o substituint les camises florejades per samarretes austeres. I m’he acostumat a fer classes assegut i a viure enganxat a la pantalla, a més de llançar-me a la fascinant aventura de descobrir les affordances del Meet, no, no Teams... Collaborate Ultra, revisant tutorials i empaitant la soferta Factoria.

A l’abril passat, com que alguns estudiants ni tenien wifi ni bones condicions de treball, vaig muntar tota l’assignatura asíncrona. Els dilluns els explicava la feina setmanal: tasques i recursos, amb les hores de dedicació –que no superaven mai els ECTS marcats—. Vaig enregistrar 17 vídeos, penjar desenes de recursos, fer tutories individuals i me’n vaig sortir bé. Però a l’AVALDO, els alumnes van criticar que “s’ha aprofitat de la pandèmia per incrementar el volum normal de feina”.

Per això, al setembre vaig abraçar la fe de la modalitat mixta (a)síncrona. A les sessions síncrones, adaptava l’aprenentatge cooperatiu a l’Aula Global, distribuint els alumnes en equips (ensenyant-los a entrar i sortir sols de cada sala), tutoritzant-los per separat o xatejant a “Tothom”, “Grup 1” o “Individual”... Em connectava també una mica abans de classe i m’hi quedava fins que no se n’anava tothom per fer-la petar i conèixer una mica més el grup.

Així, una classe de 2h m’ocupa tot el matí, entre converses i preparació, però no arribo mai a fer tot el que hauria fet cara a cara. És també una docència molt tècnica: fer i desfer grups, reconduir estudiants esgarriats, controlar l’assistència, enregistrar la sessió, respondre el xat, gestionar la pissarra, compartir pantalla, activar apps afegides... Has de fer captures de pantalla, editar imatges, usar les dreceres del teclat, teclejar ràpid, copiar i enganxar... I és un patiment, per si cau la wiki, es congela la imatge o no trobes ara la pestanya o el vincle que busques... Però què hi farem. Amb ironia s’aguanta millor.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Perfils dels protagonistes:

Perfiles de los protagonistas:

Profiles of the protagonists:

Daniel Cassany

Categories: