Article publicat a Comunicació21 el 8 de febrer de 2021

Digueu-me pessimista, digueu-me negatiu, però crec que la premsa s’acaba. Almenys allò que els darrers decennis hem assimilat com a premsa: un negoci editorial tenyit de servei d’interès social / interès general que havia de satisfer el benestar informatiu de la població (cobrir les necessitats informatives amb rigor i exactitud, amb pluralitat de fonts, cobertura continuada dels temes i creant una agenda temàtica rica, coherent i cohesionadora) amb un producte pagat parcialment per les persones usuàries i sobretot per la publicitat, la transparent i l’encoberta, i en alguns casos ajudades amb subvencions.

[Seguir llegint]