Vés enrere Els militars birmans tornen allà on ja eren. Manel Ollé

Els militars birmans tornen allà on ja eren. Manel Ollé

Manel Ollé, professor d'estudis xinesos del Departament d'Humanitats de la UPF
08.02.2021

 

L'equilibri precari d'una democràcia constitucionalment parcial i tutelada, on els militars es reservaven el 25% dels diputats i els ministeris claus, s’ha trencat després de la humiliant segona derrota electoral del seu partit.

El consell de seguretat de l'ONU ha demanat a l'exèrcit de Birmània (Myanmar) que alliberi immediatament la cap del Consell d’Estat Aung San Suu Kyi i la resta de líders civils detinguts, però en cap moment ha esmentat en la seva declaració que hi hagi hagut un cop d’estat. Les posicions de Rússia i la Xina han forçat aquesta fórmula eufemística de compromís, que no deixa de ser paradoxalment exacta. No som evidentment davant d’una “remodelació ministerial” (com cínicament ho describia l’agència xinesa de notícies Xinhua), si de cas es tractaria d’un autocop, perquè els militars alçats ja hi eren del tot, al poder. I no tan sols al poder polític: el gruix de l’economia formal i informal birmana és en mans dels militars, que se l’han anada apropiant des dels primers anys de la dictadura, des dels anys seixanta de la “via birmana al socialisme”.

¿Quina necessitat tenien de treure ara les tropes al carrer i detenir la líder carismàtica Aung San Suu Kyi i els seus principals col·laboradors? Es tracta d’una pregunta que fa de mal respondre. De ben segur que entre altres ingredients hi ha una barreja informe del sentiment d’humiliació, de l’ambició personal dels generals, i de la sensació que l’invent del teatret democràtic que havien muntat feia pocs anys se’ls escapava de les mans. En tot cas, els militars birmans porten dècades prenent decisions absurdes, dificilment explicables. En tenim tota mena d’exemples, des de les tres desmonetaritzacions dels anys seixanta, pretesament orientades a acabar amb els acaparadors i financers indis i xinesos infiltrats, però que només van servir per disparar la inflació i empobrir encara més el país, en substituir (i desproveir sobtadament de valor) els bitllets en curs, i proposar una sèrie alternativa de bitllets numerològicament auspiciosos, sempre múltiples de nou…

L’acceptació de les regles de joc imposades per la cogovernança amb els militars ha dilapidat l’aura i el prestigi internacional de la premi nobel de la Pau de l’any 1991 Aung San Suu Kyi

L’acceptació de les regles de joc imposades per la cogovernança amb els militars ha dilapidat l’aura i el prestigi internacional de la premi nobel de la Pau de l’any 1991 Aung San Suu Kyi. Ha hagut d’assumir i defensar pel món les accions militars de genocidi i neteja ètnica de la minoria musulmana dels Rohingya. Com a contrapartida els ha fet seure en les diferents rondes de negociacions de pau del procés de Panglong Segle XXI amb els representants polítics d’una bona part de les desenes de grups guerrillers armats que mantenen tensions, i que controlen trossos rellevants del territori birmà. Probablement en l’avenç d’aquest procés de pau hi ha també una part dels motius de la recent acció militar.

Birmània és un d’aquells regals postcolonials endimoniadament enverinats que va llegar l’imperi britànic als seus antics súbdits. En aquesta subcolònia de l’India s’hi van reunir experiències històriques antagòniques. La majoria bamar (60%) de les planures del gran riu Irrawadi estan flanquejades per una constel·lació de nacions i grups ètnics muntanyencs, de matrius culturals, polítiques i econòmiques molt allunyades de les dels hereus dels antics imperis bamars. Quan l’any 1947, Aung San, el pare fundador de la pàtria birmana, de l’exèrcit, i també de la líder carismàtica Aung San Suu Kyi, va aconseguir independitzar Birmània de l’imperi britànic, va forjar en l’acord de Panlong un projecte compartit de Repúblcia Federal amb els líders de les nacions Chin, Shan i Kachin que els assegurava el dret d’autodeterminació. Però als pocs mesos, un grup de militars van assassinar Aung San. I als pocs anys aquell projecte negociat de República Federal quedava en no-res. Els diferents cops d’estat militars han convertit Birmània en un estat fallit. Un dels més pobres del sud-est d’Àsia.

Birmània és un d’aquells regals postcolonials endimoniadament enverinats que va llegar l’imperi britànic als seus antics súbdits

Un conflicte que tenia una base nacional ha adquirit en les últimes dècades components econòmics molt substanciosos. Les muntanyes controlades per les minories acaparen enormes riqueses minerals (mines de jade i de pedres precioses) i també els camps d’opi del segon productor d’opi del món, just darrere d’Afganistan (i ara ja un dels primers productors d’heroïna i de metanfetamina). Els intents de l’exèrcit per controlar i treure encara més profit d’aquestes mines i aquests camps d’opi tenen un paper fonamental en aquesta guerra interna. Es calcula que només el tràfic il·legal del jade que passa a través de les fronteres xineses equival al 30% del PIB birmà.

Les negociacions de pau del procés de Panglong segle XXI que ha liderat Aung San Suu Ki des de 2016 han establert un programa de pacificació i de reconstrucció nacional que passa per una reforma constitucional que asseguri la participació política de les minories i la formalització d’un règim federal. Les resistències militars a tot aquest procés pactat de reformes constitucionals segur que també expliquen la regressió democràtica actual.

Les resistències militars a tot aquest procés pactat de reformes constitucionals segur que també expliquen la regressió democràtica actual

Les possibles sancions internacionals i el retorn l’aïllament internacional pot reforçar la influència de la Xina a Myanmar. La Xina ja ha declarat que tenia tan bones relacions amb el govern d'Aung San Suu kyi com amb els militars. El rebuig social que desvetllaven les inversions xineses pot ser apaivagat pels militars, que a més en poden treure enormes beneficis econòmics directes. En els plans xinesos de les Noves Rutes de la Seda, Birmània hi juga un paper geopolític clau: ha de permetre un accés directe dels xinesos a l’Indic que els estalvïi haver de rodejar els estrets de Malaca. Ja estan en marxa oleoductes i gasoductes, mines de coure i de níquel, un port i complexos industrials... També per aquesta banda podem trobar una explicació de tot plegat.

Multimèdia

Perfils dels protagonistes:

Manel Ollé

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact