Vés enrere Què menjaven les persones a Suïssa durant l'Edat del Bronze?

Què menjaven les persones a Suïssa durant l'Edat del Bronze?

Un equip d'investigació de les universitats de Ginebra i Pompeu Fabra ha analitzat els esquelets de diverses comunitats de l'Edat del Bronze que vivien a l'oest de Suïssa, per tal de reconstruir l'evolució de la seva dieta. L'article, publicat a PLOS ONE i encapçalat per Alessandra Varalli, actualment vinculada al Departament d’Humanitats de la UPF, que va participar en la recerca quan estava fent el seu postdoctorat a la Universitat de Ginebra, demostra que es va produir un canvi radical en els hàbits alimentaris després de la introducció de nous cereals.

02.02.2021

Imatge inicial

L'Edat del Bronze (2200-800 a.C.) va marcar un pas decisiu en el desenvolupament tecnològic i econòmic de les societats antigues. Les persones que vivien en aquesta etapa es van enfrontar a una sèrie de desafiaments: canvis en el clima, obertura comercial i cert grau de creixement poblacional. Com van respondre als canvis en la seva dieta, especialment a la regió de l'oest de Suïssa? Un equip de la Universitat de Ginebra i (UNIGE) de Suïssa i de la Universitat Pompeu Fabra ha realitzat per primera vegada anàlisis isotòpiques en esquelets humans i animals juntament amb anàlisis de restes vegetals.

"Vam poder estudiar els isòtops estables del col·lagen dels ossos i dents d'esquelets d'humans i animals i definir les seves condicions de vida".

La recerca va descobrir que l'ús de fems com a fertilitzant s'havia generalitzat per poder millorar les collites de cultius en resposta al creixement demogràfic (intensificació de la producció), i que s'havia produït un canvi radical en els hàbits alimentaris després de la introducció de nous cereals, com el mill. De fet, la propagació del mill va reflectir la necessitat d'adoptar nous cultius després de la sequera que va assolar Europa durant aquest període. Finalment, l'equip també va demostrar que els recursos consumits eren principalment terrestres. Els resultats de la recerca, que ha comptat amb la col·laboració de les universitats de Neuchâtel (UNINE) de Suïssa i Aix-Marseille (Lampea, França), s'han publicat recentment a la revista PLOS ONE.

L'Edat del Bronze marca l'inici de les societats actuals

Avui dia, els recursos arqueològics per estudiar l'Edat del Bronze són limitats. "Això es deu en part a canvis en els rituals funeraris", afirma Mireille David-Elbiali, arqueòloga del Laboratori d'Arqueologia i Antropologia Prehistòrica del Departament F.-A. Forel de la Facultat de Ciències de la UNIGE. "La gent va abandonar gradualment la pràctica de la inhumació a favor de la cremació, reduint així dràsticament el material ossi necessari per a la nostra investigació. I, no obstant això, l'Edat del Bronze marca el començament de les societats actuals amb el sorgiment de la metal·lúrgia". Com suggereix el nom, les societats van començar a treballar amb bronze, un aliatge compost per coure i estany. "I aquest desenvolupament de la metal·lúrgia requeria un comerç més intensiu perquè poguessin obtenir les matèries primeres essencials. Això va augmentar la circulació de productes artesans tradicionals, béns de prestigi, conceptes religiosos i, per descomptat, persones, entre Europa i la Xina", afegeix l'arqueòloga.

Dieta impresa en els ossos

El Neolític va marcar l'inici de la cria d'animals i el cultiu de blat i ordi. Però, què passa amb la dieta en l'inici de l'Edat del Bronze? L'arqueobotànica i l'arqueozoologia s'han utilitzat per reconstruir la dieta, el medi ambient, les pràctiques agrícoles i la cria d'animals en l'Edat del Bronze, però aquests mètodes només proporcionen informació general. "Per primera vegada, vam decidir respondre a aquesta pregunta precisament analitzant directament els esquelets humans i d'animals. Això va significar que vam poder estudiar els isòtops estables del col·lagen dels ossos i dents que els constitueixen i definir les seves condicions de vida", assegura Alessandra Varalli, actualment investigadora del Departament d'Humanitats de la UPF, membre del Grup de Recerca Culture And Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) i primera autora de l'estudi, que va portar a terme durant el postgrau que va fer a la UNIGE.

"De fet, som el que mengem", apunta Marie Besse, investigadora del Laboratori d'Arqueologia i Antropologia Prehistòrica del Departament F.-A. Forel de la UNIGE. Les anàlisis bioquímiques d'ossos i dents ens diuen quins tipus de recursos s'han consumit". Es van estudiar 41 esquelets humans, 22 esquelets d'animals i 30 mostres de plantes de llocs a Suïssa occidental i Alta Savoia (França), des del principi fins al final de l'Edat del Bronze.

Sense diferències entre homes, dones i nens

Un primer resultat de l'estudi va mostrar que no hi va haver diferència entre les dietes d'homes i dones, i que no hi va haver canvis dràstics en la dieta entre la infància i l'etapa adulta d'aquests individus. "Llavors, no hi havia una estratègia específica per alimentar els nens, a l'igual que els homes no menjaven més carn o productes lactis que les dones. És més, pel que fa a l'origen de les proteïnes consumides, es va descobrir que, tot i que a Suïssa occidental hi ha un llac i diversos rius, la dieta es basava principalment en animals i plantes terrestres, amb exclusió dels peixos o altres recursos d'aigua dolça", afegeix Alessandra Varalli. Però el principal interès de l'estudi rau en les plantes, que revelen canvis socials.

Imatge: André Houot - UNIGE

Agricultura adaptada al canvi climàtic

"Durant l'Edat del Bronze (2200 a 1500 a.C.), l'agricultura era principalment a base d'ordi i blat, dos cereals amb origen al Pròxim Orient que es van conrear des del Neolític a Europa", explica Alessandra Varalli. "Però des de finals de l'Edat del Bronze tardana (1300 a 800 a.C.), notem que es va introduir el mill, una planta d'Àsia que creix en un entorn més àrid". A més, els isòtops de nitrogen van revelar que l'abonament es feia servir de manera més intensiva. "L'anàlisi de diverses espècies de plantes de diferents fases de l'Edat del Bronze suggereix que, amb el temps, hi va haver un augment en la pràctica de fertilització de la terra, que impulsava la producció de cultius agrícoles".

Aquests dos descobriments combinats semblen confirmar l'aridesa general que va prevaler a Europa durant aquest període, fet que va obligar a adaptar les pràctiques agrícoles, degut a un major comerç entre diferents cultures, per exemple, amb el nord d'Itàlia o la regió del Danubi. Aquests intercanvis van portar a la introducció del mill a Suïssa occidental.

Aquests dos descobriments combinats semblen confirmar l'aridesa general que va prevaler a Europa durant aquest període, fet que va obliga a adaptar les pràctiques agrícoles.

Aquests nous cereals podrien haver tingut un paper important en la seguretat de l'subministrament, i potser va contribuir a l'augment de població observat en l'Edat del Bronze tardana. De fet, els mills creixen més ràpidament i són més resistents a la sequera i per aquesta raó són més resilients, en una època en què el clima era relativament càlid i sec.

Finalment, l'ús de fertilitzants va anar de la mà d'una millora general de les tècniques, tant agrícoles com artesanals. "Aquest primer estudi sobre canvis en la dieta a Suïssa occidental durant l'Edat del Bronze corrobora el que sabem sobre aquest període. Però també demostra la riquesa dels intercanvis interculturals generalitzats ", emfatitza la professora Besse. Encara tenim molt per aprendre sobre aquest mil·lenni, tot i els problemes científics relacionats amb l'escassetat de material disponible. "Aquest és un dels motius que em va portar a excavar la cova Eremita amb alumnes de la UNIGE. Situada a la regió de Piemont d'Itàlia, està datada al voltant del 1600 a.C. de la Mitja Edat del Bronze", conclou Marie Besse.

Article de referència: Varalli, A., Desideri, J., David-Elbiali, M., Goude, G., Honegger, M., Besse, M. "Bronze Age innovations and impact on human diet: A multi-isotopic and multi-proxy study of western Switzerland "(gener 2021), PLOS ONE.

DOI: 10.1371 / journal.pone.0245726

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació