Vés enrere Cristina Sánchez i Guillem Suau, guanyadors dels Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual

Cristina Sánchez i Guillem Suau, guanyadors dels Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha atorgat el primer i el segon premi a dos investigadors de la UPF, pertanyents als camps de la comunicació social i la comunicació política, respectivament.
28.01.2021

Imatge inicial

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha guardonat en la XXXII edició dels Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual a Cristina Sánchez, alumni de Publicitat i Relacions Públiques i del màster en Comunicació Social, i Guillem Suau, alumni de Comunicació Audiovisual i del mateix màster i coordinador del grup de recerca POLCOM. El CAC organitza de manera anual aquest guardó amb la finalitat de promoure la investigació en el camp audiovisual, amb una dotació de 5.000 euros per al primer premi i 2.000 per al segon.

Els treballs premiats van ser "La felicitat com a problema i solució polítics", en el cas de Sánchez, que analitza l'estudi de la felicitat entesa com una idea multidimensional que canvia cada vegada que es construeix i la seva rellevància com a objectiu polític. En segon lloc, "Microblogging electoral: usos i funcions a Twitter de la política emergent espanyola en les campanyes electorals de el 20 de desembre de 2015 i de el 26 de juny de 2016", de Suau, que analitza l'estratègia comunicativa de Podemos i Ciudadanos en aquesta xarxa social.

La tesi de Cristina Sánchez, sota la direcció de Xavier Ruiz Collantes i Miquel Rodrigo, estudia la manera en què es relaciona el discurs de la felicitat política amb altres discursos sobre el que és socialment desitjable i políticament proporcionable i la forma en què interactuen amb els diferents contextos econòmics. Per a això, la metodologia que va fer servir la doctora va ser una anàlisi de tretze índexs i mesures de felicitat amb vocació política per poder identificar com es relacionen els diferents conceptes de felicitat amb la política. En segon lloc, va realitzar una investigació sobre els anuncis dels principals partits polítics a les Corts Generals (1993-2016) per investigar la manca d'institucionalització de la felicitat com a objectiu polític a Espanya.

La tesi de Cristina Sánchez estudia la manera en què es relaciona el discurs de la felicitat política amb altres discursos sobre el que és socialment desitjable i políticament proporcionable i la forma en què interactuen amb els diferents contextos econòmics

Les conclusions de la feina de Sánchez mostren una relació entre els conceptes de satisfacció vital que proposa la Ciència de la Felicitat i els espots electorals espanyols, en els quals tenen un paper central. A més, la felicitat com a fi polític s'articula de manera més clara en les mesures de benestar social, de manera que s'identifica amb el socialment desitjable i reafirma les estructures de poder existents. D'altra banda, la tesi de Sánchez demostra que la crisi econòmica no va tenir un impacte en el que es considera socialment desitjable a Espanya, però sí el seu plantejament narratiu com a objectiu social.

La investigació de Suau, dirigida per Carles Pont, analitza com actors polítics emergents (Podemos, Ciudadanos, Pablo Iglesias i Albert Rivera) utilitzen Twitter per interactuar amb la ciutadania i els mitjans de comunicació. "En l'actual context hipernetitzat, una de les novetats de les plataformes socials com Twitter és la possibilitat de tenir una comunicació directa amb polítics i altres grups sense la intermediació de periodistes", explica el Suau.

La investigació de Suau analitza com actors polítics emergents utilitzen Twitter per interactuar amb la ciutadania i els mitjans de comunicació

Per a això, Guillem Suau va utilitzar un mètode mixt: "es tracta d'un mètode tant quantitatiu com qualitatiu", afirma, "analitzo la totalitat de les publicacions d'aquests quatre perfils (uns 9.000 tweets), els tweets més virals i les dues campanyes electorals. Per a això faig una sèrie de variabes mètriques, com mencions, hastaghs... i d'altra banda em baso en disseny propi: l'anàlisi de les fases significatives de la comunicació política". La conclusió de la seva tesi, explica, és que "Twitter no és usat com un espai deliberatiu, on es fomenta el debat com afirmen les posicions més ciberoptimistes", sinó que "utilitzen principalment Twitter per a l'autopromoció i la contracampanya, no per transmetre el seu propi programa electoral".

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació