Vés enrere Cinc projectes arqueològics del Departament d'Humanitats reben un ajut de la Fundación Palarq per a la campanya 2021

Cinc projectes arqueològics del Departament d'Humanitats reben un ajut de la Fundación Palarq per a la campanya 2021

Carla Lancelotti, amb un projecte localitzat a les cascades de Nil, al Sudan, obté l'ajuda per primera vegada, mentre que M. Eugènia Aubet (Tir, Líban), Stefano Biagetti (Botswana), Marco Madella (Vall de l'Indus, Pakistan) i Sandra Montón (Illes Mariannes, Pacífic Occidental) el renoven.

18.12.2020

Imatge inicial

Cinc projectes arqueològics en curs encapçalats per Carla Lancelotti, Stefano Biagetti, Marco Madella, M. Eugènia Aubet i Sandra Montón, investigadors del Departament d'Humanitats de la UPF, han estat subvencionats per la Fundación Palarq (convocatòria de 2020), per tal de 'ajudar-los a aconseguir els seus objectius de cara a la campanya de l'any vinent. La Fundación Palarq ha finançat aquest any un total de 59 projectes (quinze de nous) relacionats amb l'arqueologia i la paleontologia humana a equips d'Espanya que estan duent a terme els seus treballs fora d'Europa.

Els projectes de la UPF que rebran ajudes de la fundació s'emmarquen en tres grups de recerca diferents: Culture and Socio-Ecological Dynamics, Laboratori d'Arqueologia i Colonialisme, Gènere i Materialitats.

Els projectes de la UPF que rebran ajudes de la fundació (en total sumen prop de 40.000 euros en el seu conjunt) s'emmarquen en tres grups de recerca diferents: el grup de recerca Culture and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs), amb els projectes FiCaPro, de la investigadora Carla Lancelotti, localitzat al Sudan, al nord-est d'Àfrica, en la seva primera campanya que obté la subvenció; el projecte GEA, liderat per Stefano Biagetti, a Botswana, a l'Àfrica Austral; i ModAgrO, a càrrec de Marco Madella, professor d'investigació ICREA-UPF, situat a la Vall de l'Indo, al Pakistan (segona i tercera campanya subvencionades, respectivament).

Els altres dos grups de recerca del Departament d'Humanitats implicats són el Laboratori d'Arqueologia, amb el projecte Tir, al Líban, encapçalat per Maria Eugènia Aubet, catedràtica emèrita de la UPF, i finalment, el Grup de Recerca en Colonialisme, Gènere i Materialitats (CGyM), amb el projecte ABERIGUA, de Sandra Montón-Subías, professora d'investigació ICREA-UPF, que es desenvolupa a les Illes Mariannes, al Pacífic Occidental. En tots dos casos, han rebut l'ajuda de Palarq en quatre campanyes.

Carla Lancelotti explorarà la zona de la cinquena cascada de Nil, al Sudan

L'única recerca de la UPF que representa una novetat en el llistat de projectes subvencionats és "The Fifth Cataract Project: human-environment interactions during late prehistory" (FiCaPro), liderat per Carla Lancelotti. "És un projecte nou, de fet el finançament rebut per part de Palarq ens servirà per fer una exploració detallada de la zona de la cinquena cascada del riu Nil, al Sudan, per individuar assentaments que seran objecte d'estudi en un segon moment. L'objectiu principal d'aquesta primera campanya serà fer una exploració sistemàtica de l'àrea d'investigació per catalogar i mapejar les evidències arqueològiques", explica Carla Lancelotti.

"FiCaPro vol comprendre i reconstruir les dinàmiques poblacionals al llarg de el temps, l'ús de terra en el passat i l'adaptació humana als canvis climàtics i ambientals".

El desenvolupament de FiCaPro s'emmarca en la trajectòria d'investigació que Carla Lancelotti està duent a terme a través del projecte Starting Grant de el Consell Europeu de Recerca (ERC) que va obtenir l'any 2017, sota l’acrònim “Raindrops”. "El projecte FiCaPro té les mateixes preguntes, utilitza les mateixes metodologies d'estudi i de fet es pot considerar una spin off de l'ajuda de l'ERC", assegura. FiCaPro, en col·laboració amb la Universitat de Shendi (Sudan), i que compta amb Hassan Mustafa Alkhidir (universitats de Colònia i Shendi) com a co-director, "vol comprendre i reconstruir les dinàmiques poblacionals al llarg de el temps, l'ús de terra en el passat i l'adaptació humana als canvis climàtics i ambientals", detalla Carla Lancelotti.

Segons la investigadora, això s'aconseguirà mitjançant una combinació de diverses tècniques i accions: estudi de la geomorfologia i l'evidència del patrimoni a través d'imatges satel·litals de l'àrea; estudi de camp, registre i mapatge precís de les evidències arqueològiques; excavació sistemàtica de trinxeres exploratòries en llocs clau; recuperació i anàlisi de restes bio-arqueològiques; i la integració dels coneixements ecològics tradicionals locals, registrats i recopilats a través d'entrevistes etnogràfiques amb la població local, per comprendre l'adaptació a un entorn canviant i sec.

Botswana, el Pakistan, el Líban i les Illes Mariannes, ubicació dels quatre projectes que renoven la seva subvenció

"Geo-etnoarqueologia y el uso del espacio" (GEA) és el projecte que porta a terme Steffano Biagetti, investigador de CaSEs. El projecte utilitza un analitzador portàtil de fluorescència de raigs X per estudiar les traces químiques generades per l'ocupació humana presents al sòl en jaciments de l'edat del Ferro de Botswana, a l'Àfrica Austral. L'investigador explica que "l'any que esperem continuar amb el treball de camp i obtenir mostres de noves àrees de l'jaciment".

GEA, que té per objectiu generar un registre arqueològic més ric a través d'una metodologia geo-etnoarqueològica innovadora aplicada als sediments antropogènics en els “Stone Walled Sites” (jaciments de parets de pedra), està cofinançat per la Fundació Palarq, l'Escola de Geografia, Arqueologia i Estudis ambientals de la Universitat de Witwatersrand (Johannesburg, Sud-àfrica) i per la Universitat de Botswana.

"Modelling the Agricultural Origins and Urbanism in South Àsia" (ModAgrO), un projecte liderat per Marco Madella, coordinador del grup de recerca CaSEs, és una col·laboració entre la UPF i la Shah Abdul Latif University, que es desenvolupa a la Vall de l'Indo (Pakistan): "El projecte pretén comprendre les dinàmiques agrícoles que han sostingut el creixement urbà, al llarg del tercer mil·lenni a.C., de la Civilització de l'Indus i la formació d'algunes de les ciutats més grans de la prehistòria del Vell Món", explica Marco Madella.

L'investigador relata que els anys 2019 i 2020 es van dur a terme excavacions en el lloc arqueològic de Bhando Qubo, i el material extret s'està analitzant. "Els primers resultats de les anàlisis de les restes d'animals i de plantes ens estan demostrant que les estratègies agrícoles de la civilització de l'Indus eren molt diversificades i ben adaptades a l'entorn i al clima, i al mateix temps, ens indiquen que la trajectòria de desenvolupament urbà s'ha basat en canvis de les estratègies agrícoles". El 2021 s'iniciaran les excavacions del lloc arqueològic de Taloor Je Bhitt, al límit amb el desert del Thar.

El "Proyecto Arqueológico Tiro", al Líban (Orient Mitjà), dirigit per M. Eugènia Aubet, directora del Laboratori d'Arqueologia de la UPF, que a part de la Fundacio Palarq ha rebut ajudes del Ministeri de Cultura de el Govern d'Espanya, ha realitzat excavacions en la zona des de 1999, amb la col·laboració de la Direction Générale des Antiquités (DGA) du Liban, Beirut.

"En aquests moments treballem en l'acròpoli de la ciutat antiga, una antiga illa, on es trobava la metròpoli que va fundar les colònies de Cartago, Cadis i Eivissa (segles IX-VII a.C.). Estem excavant les restes d'un temple monumental a dalt de tot de la ciutat alta", explica M. Eugènia Aubet. En una primera fase, de 1999 a 2010, es va fer una excavació sistemàtica de la necròpolis fenícia d'Al Bass, en terra ferma. La segona fase del projecte s'ha centrat, des de 2013, en acròpolis de l'enclavament insular, on després d'explorar els estrats otomà, bizantí i romà, es va arribar a un temple fenici tardà, datat a les rodalies del 600 a.C.

"Arqueología del contacto cultural y del colonialismo español en las Islas Marianas" (ABERIGUA), està liderat per Sandra Montón-Subías, directora del Grup de Recerca en Colonialisme, Gènere i Materialitats. La professora Montón-Subías explica que l'ajuda obtinguda es destinarà a estudiar la necròpoli colonial de San Dionisio i els canvis i continuïtats en el comportament funerari de les societats Chamoru abans i després de la colonització espanyola d'època moderna.

"El projecte, que ha finalitzat, de moment, les seves excavacions al jaciment de San Dionisio, es planteja en un futur obrir noves excavacions en els barris residencials d'una de les reduccions d'època colonial (les reduccions eren els nuclis on es va concentrar la població local després de la colonització) i en assentaments Latte anteriors o contemporanis a la primera colonització", comenta la professora d'investigació ICREA-UPF.

ABERIGUA és un projecte a llarg termini que investiga els processos de canvi i continuïtat cultural associats a la inclusió de Guam i les Illes Mariannes a la xarxa colonial de l’imperi espanyol d'època moderna. Presta especial atenció a la construcció del gènere en contextos colonials i a les anomenades Activitats de Manteniment.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació