“The Impact of Immigrant Narratives on Individuals' Opinion-Making” és el títol del projecte de recerca que portarà a terme els propers quatre anys Verónica Benet-Martínez, professora d’investigació ICREA del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i subdirectora del Centre d’Investigació i Recerca en Metodologia de l’Enquesta (RECSM-UPF).

La recerca de la investigadora de la UPF, finançada amb prop de 147.000 euros, forma part de “Bridges to assess the production and impact of migration narratives” (BRIDGES), un projecte en el marc del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, impulsat per un consorci format per una dotzena d’institucions i universitats europees, sota la coordinació del Centre d’Informació i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB)

La hipòtesi de la qual parteix la recerca es que les narracions migratòries disponibles en els mitjans configuren les opinions i els punts de vista dels individus sobre la immigració.

“El projecte que portaré a terme vol aclarir, d’una banda, com les representacions migratòries presents en els mitjans de comunicació afecten les opinions i les actituds de les persones envers les migracions i les seves pròpies narratives, que posteriorment construeixen i comparteixen, i de l’altra, demostrar que els mateixos individus són modeladors de les narratives existents sobre aquest àmbit”, explica Verónica-Benet Martínez.

La hipòtesi de treball de la qual parteix la recerca és que les narracions migratòries disponibles als mitjans de comunicació (notícies, discursos polítics, personatges representats a la televisió i al cinema, etc.) configuren les opinions i els punts de vista dels individus sobre la immigració. A continuació, els individus confien en aquest coneixement per construir les seves pròpies narratives posteriors relacionades amb la migració, que sempre comparteixen amb els altres.

Un experiment a partir d’una perspectiva psicològica social

Per assolir aquests objectius, la recerca adoptarà una perspectiva psicològica social i farà ús de metodologies experimentals per provar les hipòtesis. A les mostres representatives de persones de l’estat espanyol que viuen a diferents regions se’ls demanarà que llegeixin un article d’un diari que contingui informació de fet sobre la immigració a Espanya (per exemple, tipus i mides dels diferents grups d’immigrants presents a cada zona, la seva història d’arribada i fluxos de moviment) juntament amb comentaris periodístics formals al voltant d’aquesta informació.

Diferents condicions experimentals mostraran si les diverses característiques d’aquests comentaris (és a dir, narratives), entre les quals  hi ha el to negatiu o positiu de les idees (valència), l’emocionalitat o la complexitat de les idees, influeixen en les opinions implícites (automàtiques i inconscients) posteriors que els participants reportin en referència a diferents grups socials (com ara polítics, banquers, educadors, immigrants i refugiats); i després, que escriguin breus narratives sobre immigració, com si estiguessin parlant a un amic o a un familiar.

L'objectiu del projecte BRIDGES és comprendre les causes i conseqüències de les polítiques migratòries en un context de creixent politització i polarització

El projecte BRIDGES, dotat amb prop de tres milions d’euros, transcorrerà entre els anys 2021 i 2024. Està impulsat per una dotzena d’institucions i universitats pertanyents a Espanya (CIDOB, com a centre coordinador; Universitat Pompeu Fabra i Porcausa de Investigación y Periodismo) Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, França, Hongria i Noruega.

El seu objectiu és comprendre les causes i conseqüències de les narratives migratòries en un context de creixent politització i polarització, en tres nivells diferents: acadèmic, per tal de comprendre els processos de producció i impactes narratius i la seva interacció mútua; polític, per fomentar polítiques basades en evidencies; i social, per crear espais de diàleg entre actors involucrats en la producció narrativa, així com intercanviar bones practiques innovadores.