Vés enrere El “Green New Deal” ecològic pot implicar zones de sacrifici verd dins el planeta

El “Green New Deal” ecològic pot implicar zones de sacrifici verd dins el planeta

Christos Zografos, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, és el coautor d’un article publicat a la revista One Earth, en el qual alerta que un nou acord verd podria exercir una forta pressió sobre les terres de les comunitats indígenes i marginades i transformar les seves ecologies en "Zones de Sacrifici Verd". ​Segons els autors del treball, aquesta transferència de costos corre el risc de reproduir una forma de colonialisme climàtic en nom de la transició justa: per evitar-ho, proposen una àmplia recerca multidisciplinària des de la política d’ús del territori, l’economia, la política i el coneixement i lideratge no eurocèntrics.

20.11.2020

Imatge inicial

Les propostes de Green New Deal (GND) són una de les iniciatives més atrevides sorgides durant els darrers dos anys, des de les economies globals del Nord, per fer front a la crisi climàtica: proposen un paquet de mesures per a una transformació sistèmica a gran escala, orientada a la igualtat.

Malgrat les seves diferències, totes les propostes per a un GND inclouen explícitament la "transició justa" com a objectiu essencial, que posa de manifest la necessitat que el canvi cap a societats baixes en carboni sigui el més equitatiu possible, garantint un treball digne, la inclusió social i l’eradicació de la pobresa, juntament amb la sostenibilitat ambiental.

"En gran mesura, aquesta preocupació sorgeix perquè molts recursos clau per crear la infraestructura necessària per a les transicions de baix nivell de carboni es troben al sud mundial”.

Christos Zografos, investigador Ramón y Cajal del Departament de Ciències Políiques i Socials de la UPF, juntament amb Paul Robbins, degà de l’Institut Nelson d’Estudis Ambientals de la Universitat de Wisconsin-Madison (EUA) són els autors d’un article que analitza les diferents propostes de Green New Deal (GND) a Europa i als Estats Units, que aspiren a produir una transició necessària cap a economies baixes en carboni.

La recerca, publicada recentment a la revista One Earth (Cell Press), explora la crítica que, malgrat la seva evident importancia, els GND corren el risc d’aprofundir i agreujar les relacions colonials. “En gran mesura, aquesta preocupació sorgeix perquè molts recursos clau per crear la infraestructura necessària per a les transicions de baix nivell de carboni es troben al sud mundial”, explica Christos Zografos.

L’investigador, codirector del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut, Ecologia - Employment Conditions Network (GREDS-EMCONET) de la UPF i membre del Johns Hopkins University - Universitat Pompeu Fabra (JHU-UPF) Public Policy Centre, remarca que el treball argumenta com els GND podrien córrer el risc de convertir determinades parts del planeta, en particular les zones habitades per comunitats indígenes i comunitats marginades socialment i econòmicament, en "Zones de Sacrifici Verd" (Green Sacrifice Zones, GSZ), àrees amb ecologia i poblacions que serien sacrificades durant la resposta a la crisi climàtica.

Un dels exemples que posa, entre les matèries primeres que fan falta per a aquesta transformació ecològica, és el cobalt, un mineral essencial per a produir les bateries elèctriques, i que en un  alt percentatge es troba a la República Democràtica del Congo:  la seva extracció implica un treball molt precari, a més de suposar una gran toxicitat mediambiental per a aquesta àrea.

Desplaçament dels costos de producció cap a les àrees marginades i més colonialitat

El treball presenta dos elements principals relacionats amb la creació de Zones de Sacrifici Verd (GSZ): el primer és el desplaçament dels costos de producció de la infraestructura per a transicions baixes en carboni, que es produiria tant cap al sud global com cap a les comunitats indígenes i comunitats marginades del nord mundial. El segon element implica la colonialitat, una retòrica i una lògica colonials que els autors observen dins d’alguns plans de GND.

“El nostre article no rebutja els Green New Deal, ja que aquests representen un esforç admirable per produir un canvi de sentit molt necessari en algunes de les economies contaminants més grans del món".

“El nostre article no rebutja els Green New Deal, ja que aquests representen un esforç admirable per produir un canvi de sentit molt necessari en algunes de les economies contaminants més grans del món. Però si els GND depenen de pràctiques i lògiques colonials per materialitzar-se, es corre el risc de fer injustes les transicions amb baix contingut de carboni. Si no es controla, aquesta dinàmica podria generar GSZ, de manera que s’ha d’abordar”, exhorten.

Segons els autors, en les preocupacions relacionades amb el colonialisme hi ha una contradicció clau quan es parla de transicions justes: depenen de les pràctiques i lògiques colonials per tal de materialitzar-se, però al mateix temps, la dependència de les pràctiques i lògiques colonials fa que aquestes transicions siguin injustes.

Fa falta una recerca interdisciplinària per a abordar una transició realment justa

L’article proposa diferents modalitats de recerca interdisciplinària que puguin ajudar a estudiar de manera més sistemàtica aquesta gran contradicció i, per tant, considerar les maneres de superar-la, i que haurien d’estar al centre de les prioritats de les polítiques publiques. Les divideix en quatre grans àmbits.

En primer lloc, la gestió d’ús del sòl, una anàlisi espacial i quantitativa que hauria d’establir quines polítiques d’ús del territori serien necessàries per evitar o minimitzar la generació de canvis de costos i GSZ. En segon lloc, l’economia, per tal d’explorar el que seria econòmicament factible per a una transició justa basada en el GND que eviti generar GSZ i explotar la terra de pobles indígenes i marginats.

Els dos àmbits restants que caldria considerar són els de la política, per abordar quins mecanismes de governança verda es mobilitzen en el transcurs de transicions justes a diversos nivells de presa de decisions, que van des del global fins al personal; i finalment, les alternatives que hauria de proporcionar la recerca etnogràfica i qualitativa per tal d'examinar les iniciatives climàtiques que mobilitzin lògiques alternatives a la salvació i la colonialitat.

Treball de referència: Zografos, C., Robbins, P. (novembre 2020). “Green Sacrifice Zones, or Why a Green New Deal Cannot Ignore the Cost Shifts of Just Transitions". One Earth (Cell Press)

DOI: 10.1016/j.oneear.2020.10.012

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació