Article publicat al diari Ara el 30 d'octubre de 2020

És un mal endèmic. Catalunya és un país geogràficament molt divers. El paisatge i, en general, el patrimoni natural són excepcionals. Però és un país petit i des de fa anys està sotmès a una pressió demogràfica creixent. Seria fàcil mantenir l’equilibri amb educació i sensibilitat ciutadana, i amb una gestió política ambiental adequada. Però això no passa. Hi ha un ampli sector adult que ha desenvolupat una incomprensible manca de respecte -només això: respecte!- pel medi natural.

Un exemple: el desmesurat accés a boscos per caçar bolets, una gran tradició a Catalunya. En principi no hi hauria d’haver problemes si existís aquesta sensibilitat pel respecte al medi natural. Però no és així.

[Segueix llegint]