Article publicat al diari Ara el 24 d'octubre de 2020

Fins i tot si tinguéssim la certesa, avui esperança, que la segona onada de la pandèmia no prendrà l’envergadura de la primera, no sabríem si els propers mesos seran de normalitat tensa o d’anormalitat controlada. En tot cas, seran esgotadors. ¿Com acabarà tot plegat? Per als que som uns optimistes de la ciència, la sortida vindrà de l’immens esforç de recerca que s’està desplegant a tot el món. Uns opinen que en veurem els fruits ben aviat en forma de fàrmacs terapèutics, és a dir, que podríem ser a les portes de la cronificació tolerable de la malaltia. D’altres veuen venir a curt termini una situació en què algunes de les vacunes en fase 3 es demostren segures i efectives. No tinc l’expertesa necessària per emetre un judici sobre les probabilitats d’una cosa o de l’altra. Però sí que puc dir que detecto a la comunitat científica més optimisme sobre les vacunes que el que mai vaig percebre, per exemple, per al cas de la sida.

[Seguir llegint]