Vés enrere Quan el confinament és un privilegi. Zenia Hellgren

Quan el confinament és un privilegi. Zenia Hellgren

Zenia Hellgren, professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials. Investigadora sènior i Marie Curie Fellow del Grup de Recerca Interdisciplinària en Immigració (GRITIM-UPF)

30.03.2020

 

Des del balcó de casa meva, el meu únic pont cap al món exterior des que es va declarar l'estat d'alarma, veig un grup d'indigents. S'han construït una mena de tenda just al costat de la via del tren, a mig camí entre Sant Adrià i Badalona. Allà sobreviuen a la crisi sanitària, social i econòmica del coronavirus com poden. Renten la seva roba a la font del parc infantil que hi ha a prop, buidat de vida igual que el col·legi contigu. De vegades, per denúncia de veïns, ve la guàrdia urbana i parla amb ells, però els agents sempre se'n van resignats.
- "¿No saben vostès que hi ha una ordre de confinament?"
- "Sí, ja estem a casa, és l'única que tenim".
 
La situació actual ressalta i augmenta les desigualtats entre els que poden optar per complir estrictament amb el confinament i treballar des de casa, potser avorrits però còmodes, i els que s'han d'exposar cada dia al risc de contagi en el transport públic i en treballs més o menys precaris, mentre els tinguin. Després només els queda subsistir en pisos petits, sense calefacció i sobrecarregats de familiars, habitacions en apartaments compartits amb estranys, o en el pitjor dels casos, al carrer.
 
Moltes persones d'origen immigrant ja pertanyen als col·lectius més afectats per la precarietat social i laboral. La crisi del coronavirus, com més es prolongui, pot conduir aquestes persones cap a l'abisme. Les treballadores de la llar, els venedors ambulants o els innombrables empleats temporals de l'hostaleria, que no tenen dret a prestacions d'atur o ni tan sols a la baixa per malaltia, són algunes de les moltíssimes persones que no poden triar el confinament per protegir la seva salut i la dels altres, però que ara es veuran sense oportunitats per guanyar-se la vida. No només corren un risc molt més alt de contagi que una persona amb accés al teletreball, sinó que quan per fi s'aplani la temuda corba de la qual tots estem pendents i puguem reprendre la tan anhelada normalitat, aquesta "normalitat" per a molts de nosaltres ja no existirà.
 
Espero que es prenguin totes les mesures possibles per impedir el desastre que significaria que centenars de milers de persones en risc d'exclusió social caiguessin en la pobresa absoluta mentre les classes mitjanes i altes es tanquen a casa i acumulen aliments.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact