Experts d’Espanya i de l’Amèrica Llatina analitzen com combatre la violència sistemàtica contra els joves i les seves causes estructurals a la UPF
Experts d’Espanya i de l’Amèrica Llatina analitzen com combatre la violència sistemàtica contra els joves i les seves causes estructurals a la UPF
Experts d’Espanya i de l’Amèrica Llatina analitzen com combatre la violència sistemàtica contra els joves i les seves causes estructurals a la UPF
El grup de recerca JOVIScom del Departament de Comunicació de la UPF, amb un projecte de recerca sobre 'jovenicidis' dirigit per Carles Feixa, ha liderat l’organització d’aquesta jornada.
Com combatre la violència sistemàtica contra les persones joves? La precarització de les seves condicions de vida o els discursos que criminalitzen els joves poden acabar desencadenant actes violents contra aquest col·lectiu? A l’entorn d’aquestes qüestions, van reflexionar una quinzena d’experts, principalment de l’Estat Espanyol i de l’Amèrica Llatina, durant la jornada “Jovenicidi. Conceptualitzar, mesurar, prevenir i combatre la violència sistemàtica en contra de les persones joves”, celebrada dijous 28 de novembre al campus del Poblenou.
El concepte 'jovenicidi', encunyat per l’acadèmic mexicà José Manuel Valenzuela (2012), al·ludeix a qualsevol forma de violència sistemàtica exercida contra les persones joves pel fet de ser-ho. Actualment, l’abast d’aquest concepte encara és objecte de debat, però, en general, no només s’associa als homicidis contra els joves, que únicament en serien la punta de l’iceberg. El concepte de 'jovenicidi' també es vincula a tots aquells factors de violència estructural (com les condicions laborals o de vida precària dels joves) o simbòlica (discursos que els criminalitzen), que podrien contribuir a explicar l’elevada taxa d’homicidis contra aquest col·lectiu. Segons l’OMS (2020), l’homicidi és la quarta causa de mort entre les persones joves (de 10 a 29 anys) arreu del món i, en el 84% dels casos, els assassinats són homes.
Les jornades sobre el 'jovenicidi' les ha organitzades el grup de recerca en Joventut, Societat i Comunicació del Departament de Comunicació de la UPF (JOVIScom). El grup JOVIScom desenvolupa un projecte de recerca sobre aquest tema, “Jovenicidis morals. De les bandes juvenils als menors migrants”, dirigit per Carles Feixa, catedràtic d’Antropologia Social a la UPF, i finançat per l’Agència Estatal d’Investigació. Les jornades s’han coorganitzat amb el suport de la Wenner-Gren Foundation, el Ministeri de Ciència i Innovació i l’Agència Estatal d’Investigació.
En aquesta jornada, hi han participat especialistes en ciències socials d'arreu d’Europa i de l’Amèrica Llatina, d’universitats i centres de recerca de Mèxic, l’Argentina, Colòmbia, Brasil, El Salvador, Xile, Costa Rica, Espanya i Suïssa. Molts dels participants formen part del Colectivo Juvenicidio y Resistencias Sociales (JUVIR), que s’ha constituït formalment durant la jornada celebrada a la UPF.
Dues taules rodones de la jornada, s’han dedicat a analitzar el concepte 'jovenicidi' i la seva aplicació, mentre que una tercera ha posat el focus en les polítiques públiques que es poden implementar per prevenir-lo i abordar-lo.

La violència letal contra els joves: la punta de l’iceberg d’un sistema que precaritza i criminalitza les persones joves
El concepte 'jovenicidi' ha començat a guanyar terreny dins del món acadèmic iberoamericà, si bé la seva penetració encara és escassa en la recerca en llengua anglesa. Dins del context iberoamericà, l’ús del concepte s’ha estès en major mesura en aquells contextos on la violència letal contra els joves, especialment els que pateixen situacions de marginació o de racisme, és més visible. Per contra, allà on la violència sistemàtica contra els joves té una incidència menor o menys greu, o no es manifesta de forma tan explícita, l’ús del terme encara està en discussió.
En aquest sentit, Themys Carvalho, directora d’Assumptes Acadèmics, Igualtat i Salut Mental de l’Organisme Iberoamericà de Joventut, ha assegurat: “el terme 'jovenicidi' encara no ha quallat. Cal fer veure que és útil, perquè ajuda a definir una realitat com a violència multifactorial envers els joves, que implica desigualtat social i pobresa, estigmatització, mort social…”. Carvalho va participar telemàticament, des de Colòmbia, en la taula rodona sobre 'jovenicidi' i polítiques públiques celebrada durant la jornada, en què també hi van participar Margarita Guerrero, directora de l’Institut de la Joventut d’Espanya (INJUVE); Rosa Balaguer, directora del Casal d’Infants del Raval; Alejandra Martín, Project Manager del programa Dret a una Joventut Digna d’Oxfam Intermón; i Sabina Puig, representant de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).
Per a Margarita Guerrero (INJUVE), “es fan discursos edadistes amb què s’etiqueta i criminalitza les persones joves”. Com a exemple, va recordar que, durant la pandèmia de la covid, “es feia responsables les persones joves del problema dels contagis”. Front a aquest discurs criminalitzador, va destacar que els joves solen ser “protagonistes dels processos de transformació social” i el seu impuls “de posar al cos i d’ajudar”, per exemple com a voluntàries a les poblacions afectades per la DANA a València.
Per la seva banda, Rosa Balaguer (Casal dels Infants del Raval) va expressar més dubtes sobre la idoneïtat del terme 'jovenicidi' a Catalunya i va considerar que és més pertinent “un enfocament de drets, que posi l’interès superior del menor com a primer criteri a l’hora d’intervenir”. En canvi, Alejandra Martín (Oxfam Intermón) va expressar que tot i que el concepte li va provocar cert temor iniciament, després en va entendre la seva utilitat com a concepte d’anàlisi: “és interessant per estudiar el procés de precarització, que inicia un cicle que pot derivar en una violència major”.

Aquesta perspectiva que entén el 'jovenicidi' com a resultat d’un procés de violència estructural i simbòlica va estar molt present durant les jornades. Germán Muñoz (Universidad de Manizales, Colòmbia), participant d’una altra taula rodona sobre les aplicacions del concepte de 'jovenicidi', va remarcar: “No només estem parlant de joves a qui estan assassinant amb bales, també se'ls mata no permetent que s’insereixin en la vida social amb un treball digne”.
Crear nous índexs que ajudin a mesurar i prevenir el jovenicidi
Finalment, la jornada va servir per reflexionar sobre aplicacions pràctiques del concepte 'jovenicidi'. Per exemple, es va abordar la proposta de crear un índex de 'jovenicidi' letal, per ajudar a calcular quants homicidis contra joves poden considerar-se com a tals; un índex de prevenció d’aquest fenomen, que pugui contribuir a identificar-ne els factors de risc; o una definició legal del concepte.